Quiosc Regió7

Regió7

Ramon Felipó

TRIBUNA

Ramon Felipó

Bibliògraf

Carrer Major o Ciutat a Berga?

Després de la tercera guerra Carlina (1872-1876), Berga va patir molt per les atrocitats de les partides carlines que envoltaven la ciutat, ja que dues vegades la van ocupar militarment, però com que els carlins no disposaven d’una bona infraestructura ni d’homes ni d’armament suficient, mai no van poder establir-s’hi de forma permanent com a la primera de les tres carlinades en la qual Berga fou capital de Catalunya i tot.

L’any 1874 Savalls va fer assassinar més de seixanta soldats republicans en la retirada de la presa de Berga, cosa que va indignar fins i tot Alfons Carles (germà del pretendent carlí Carles VII i que amb els anys esdevindria l’últim rei de la dinastia carlina autèntica). Els carlins primer van lluitar contra la I República espanyola i, després que el general Pavia assaltés amb la cavalleria el Congrés de Diputats de Madrid, contra el fill d’Isabel II, Alfons XII.

El rei espanyol liberal Alfons XII va atorgar, a la fins llavors Vila Reial de Berga, el títol de ciutat en reconeixement de la fidelitat liberal i oposició frontal als carlins. A Berga, això de ser ciutat va agradar moltíssim, tant que van decidir canviar els noms de carrer i plaça Major pel de Ciutat. La placeta Major és al capdamunt del carrer Major davant de l’antic Ca l’Oju. L’altre dia a Regió7 un periodista va fer un article sobre el tancament massiu de les botigues d’aquest carrer, fet cert, i que si no s’hi posa remei aviat pot acabar com el carrer Buxadé, on no hi ha quasi cap establiment obert, tot i que havia estat l’eix comercial més important de Berga segles passats. D’aquesta notícia, es va originar una mena de polèmic debat a Facebook sobre el nom d’aquesta via berguedana.

No he trobat, mai encara, cap berguedà que digui hem de quedar al carrer o placeta de la Ciutat. El nom Ciutat és per a les cartes o les coses oficials, és divertit quan un foraster, de Manresa cap avall, et demana per anar al carrer Ciutat. Seria interessant, atesa que la majoria municipal actual no la veig gaire monàrquica, que d’una vegada per totes es tornés a anomenar de forma oficial i a tots els efectes el nom de Major a aquestes dues vies berguedanes. En aquest mateix temps del canvi de nom es va decidir anomenar el Passeig de la Pau; aquest nom en reconeixement de la fi de la tercera carlinada i que s’havien acabat les partides militars carlines per aquests topants. Bé, de fet, no eren ben bé acabades, ja que l’any 1900 el Nai de Vallcebre va fer el darrer aixecament militar armat carlí a Catalunya. En fi, mai se sap, però retornar de forma oficial el nom a unes vies públiques que feia segles que s’anomenaven Major no costaria gaire i tothom diu Major a aquest carrer, menys potser a la publicitat i per pagar les contribucions.

Compartir l'article

stats