La celebració del Dia Internacional de les Persones Grans d’enguany, deixant de banda el merescut premi del Consell Municipal atorgat al company Joaquín Vizcaíno, ha estat decebedora perquè, a part de la presentació de l’estudi «Desigualtats de gènere en l’envelliment a Manresa», que ja havia estat anunciada l’any passat, no s’ha programat cap activitat relacionada amb les problemàtiques que tenim les velles i els vells.
Mentre el nostre col·lectiu està patint moltes mancances: pensions mínimes molt baixes, bretxa de gènere, falta de residències públiques, solitud no desitjada, esclavitud d’àvies i avis en cuidar els nets, maltractaments, inseguretat per voreres en males condicions, patinets circulant perillosament per tot arreu..., insuficiència de bancs per seure i de lavabos públics..., la regidoria d’Infància, Joventut i Persones Grans ha presentat un programa format quasi exclusivament per propostes festives.
Ha estat una decepció perquè l’any passat, en aquesta mateixa diada, es van fer diverses activitats relacionades amb temes que ens afecten: l’edatisme, els estereotips lligats a l’envelliment, la diversitat sexual i de gènere, eines de gestió emocional, la detecció de notícies falses sobre salut...
Era un primer pas perquè, en la celebració de l’1-10, es combinessin, per fi, els imprescindibles actes lúdics, esportius i culturals amb d’altres que tractessin dels drets, les dificultats i les inquietuds que tenim a la vellesa, tant individualment com a col·lectiu, discriminat per un edatisme soterrat, basat en els estereotips negatius, amb els quals se’ns associa a totes i tots, com són la malaltia, la sordesa, la incapacitat d’entendre les coses, la lletjor, la inutilitat...
Semblava que s’iniciava una nova etapa, fruit de les reunions que s’havien dut a terme entre la Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques i dels Drets de la Gent Gran i la regidora Rosa Ortega, a les quals vaig assistir, on es parlà de la necessitat d’introduir aquestes temàtiques no sols durant el mes d’octubre, sinó també sistemàticament durant la resta de l’any. Amb aquesta perspectiva, veient que se n’havien començat a programar, vaig felicitar públicament la regidora en un article publicat en aquest diari l’1/10 de l’any passat.
Com a resultat d’aquestes reunions, aquesta primavera també es va dur a terme la campanya fotogràfica «Som grans», per sensibilitzar la ciutadania davant de l’edatisme, feta amb la participació dels membres de la Comissió per la Dignificació de la Vellesa del Consell de la Gent Gran.
Enguany, però, les expectatives de tenir un programa més equilibrat en la celebració del Dia de la Gent Gran s’han frustrat i, per acabar-ho de rematar, la il·lustració gràfica que anunciava aquesta programació incidia en els falsos estereotips de sempre. Presentava dues parelles de persones grans fent de joves contorsionistes; els dos homes amb bastó, com a símbol de l’edat, però saltant i ballant perillosament, mentre les dues dones, més grasses i estàtiques, aixecaven exageradament els braços. Un cartell sexista i edatista. Estem ben arreglats!
