Manresa ocupa una posició intermèdia en el rànquing de rendes per càpita de les ciutats catalanes de més de 50.000 habitants, molt per sobre de Santa Coloma de Gramenet, i molt per sota de Sant Cugat del Vallès. Està per sota de la mitjana catalana general, però tendeix a acostar-s’hi, si bé a un ritme gairebé imperceptible. Com passa en altres ciutats, el fet que una bona part de la població de rendes altes hagi fugit a la perifèria –Sant Fruitós, Santpedor– produeix un efecte enganyós, ja que aquesta població continua fent vida, en molt bona part, a Manresa. Per tant, la situació no és bona, però tampoc no és desesperada. Es torna més preocupant quan s’observa la distribució de rendes sobre el mapa de la ciutat. El Xup té la meitat de renda que el nucli central del Passeig, i els nivells de desigualtat entre barris són elevats, més que en moltes altres ciutats. La línia que marquen la carretera de Cardona i la carretera de Vic va definint un sud pobre que conviu amb un nord ric. La rehabilitació del Centre Històric i el seu entorn no apareix en el mapa com una obligació urbanística, sinó com un imperatiu de justícia social cada cop més urgent.
