Les poques experiències que he tingut mai amb patinets no han sigut precisament agradables. Un cop sortia d’un portal amb el petit de la casa i un estri d’aquests amb dos xavals al damunt fumant i rient que anava a tota pastilla per la vorera ens va passar a un centímetre del nas. Ens hauríem pogut fer molt mal tots: jo, el nano -que és per qui més vaig patir- i els del patinet, que van continuar el seu camí i ves a saber si en algun moment es van envestir algú. L’altre dia Regió7 va publicar que la Policia Local de Manresa ha denunciat 221 conductors d’aquests vehicles a la ciutat, i m’hi va fer pensar. La majoria de sancions són per circular per la vorera o per zones de vianants. Quantes vegades que heu caminat per la vorera us heu hagut d’apartar perquè venia un patinet per davant o per darrere? I més d’una vegada també per una bici. Ni les gràcies, et donen. Tiren pel dret i avall. En una zona de vianants de Manresa, concretament a la plaça Major, vaig recriminar a un patinador d’aquests que anés tan ràpid pel mig d’una plaça plena de gent i de nens corrents amunt i avall. Es va parar i em va demanar que si tenia cap problema. Ja hi som, vaig pensar. Amb tranquil·litat li vaig respondre que anés amb compte. Sense dir res més i com ignorant-me totalment -buf- va tornar a pujar a l’aparell en qüestió i va desaparèixer pel Sobrerroca en contra direcció. Ja ho veieu. Com us deia són les poques experiències que he tingut amb patinets d’aquests elèctrics que s’han posat tan de moda i que cada cop veurem circular més pels carrers.
Amb això no vull dir pas que siguin uns vehicles perillosos. No ho crec. Tot depèn de l’ús que se’n faci. Si circulen per la calçada i respecten els senyals, cap problema. Queda clar, també, amb el tema de les pantalles que també ha publicat aquest diari alertant que a les nostres comarques ja hi ha casos de joves addictes als jocs en línia i que es tanquen a casa per això, jugar compulsivament. No m’imagino l’angoixa que han de passar les famílies. El problema no són les xarxes socials, els videojocs o les noves tecnologies, avisen els especialistes. El problema és l’ús que se’n fa. I si un mateix o l’entorn més pròxim no hi posa fre de mà, el més còmode és donar totes les culpes a internet i les noves tecnologies quan el que hauríem de fer és aprofitar-nos dels seus avantatges. Tan fàcil de dir i tan difícil de fer. Soc el primer que no sé quants cops al dia faig clic al mòbil per veure si tinc un missatge. I si m’ha arribat, què? No acostuma a ser res de l’altre món.
