Ala classe dels adults, quan a una líder política de primera fila li fan una entrevista que no li agrada, es mossega la llengua com una professional; si al seu amic matxirul·lo li entra la vena huracanada, se la menja amb patates; si, malgrat tot, la genètica malcriada el domina i esbronca una periodista, l’endemà es disculpa obertament, oferint una rendició incondicional que no deixi cap marge per estirar la història; si, tot i així, la història s’estira, calla com un mort perquè li convé matar-ho; si, tanmateix, li obren un expedient i l’informe no li agrada, es fot un tret abans de llançar-se a escampar la pudor de mort criticant l’instructora; però si això arriba a passar, la instructora, que ja ha fet la seva feina, no salta com una molla ofesa pel que li diuen i s’abraona sobre tots els micros que li ofereixen per expressar la seva indignació. No. A la classe dels adults, tothom ha estat tractat injustament algun dia, tothom ha estat renyat sense motiu, tothom s’ha hagut d’empassar la ràbia i tothom ha menjat gripaus per esmorzar, dinar i sopar. A la classe del adults, els professionals callen molt, fan la feina i no es comporten com criatures. Les vedets mimadetes que no puguin viure sense una pista i un focus, que se’n vagin al circ i es muntin un espectacle de nans.
