Manresa és una ciutat infrafinançada i, històricament, ha rebut molt menys fons públics dels que haurien estat necessaris per capgirar la degradació del seu enorme centre històric i per atendre les necessitats d’una indústria minvant i una població envellida. Els darrers exercicis del tripartit van arribar a superar els cent milions de pressupost, però l’ús que se’n va fer no va resultar gaire transformador, i les vaques grasses van durar molt poc. Ara, en un moment en què hi ha diners europeus disponibles i injeccions estatals per combatre l’acumulació de crisis, Manresa torna a tenir diners. De fet, la conjunció de propostes, projectes i noves contractacions que ara mateix hi ha a sobre la taula no té precedents. Tres-cents milions en l’horitzó. Dos-cents descomptant el nou contracte de la neteja. Marc Aloy -amb la feina heretada de Valentí Junyent, i amb la complicitat del seu partit, ara influent- ha sabut activar amb ambició la maquinària de captar recursos i hi ha en dansa projectes engrescadors i inversions importants. Es engrescador i cal aplaudir-ho. Cal, però, que de l’horitzó passin a la realitat. I que siguin inversions que facin diferències per fer el tomb.
Registra't i no et perdis aquesta notícia!
Ajuda'ns a adaptar més el contingut a tu i aprofita els avantatges dels nostres usuaris registrats.
Si ja estàs registrat clica aquí.