Grans mostres de joia perquè un informe del Consell d’Europa diu que la llibertat d’expressió empara el dret a promoure la secessió d’una part del territori d’un Estat. L’independentisme considera que l’organisme europeu desautoritza la justícia espanyola i els seus processaments i sentències, començant per la que va enviar mig Govern a la garjola i continuant per tota la llarga resta de causes i d’investigats. El Consell d’Europa no és una institució amb força legal i els seus informes i recomanacions no són d’obligat compliment, però fa lleig que els països membres els ignorin. Tanmateix, què t’hi jugues que la reacció dels poders de l’Estat (executiu, legislatiu, judicial i propagandístic) serà dir que la llibertat per promoure la independència de Catalunya mai no s’ha posat en qüestió, i presentaran com evidència els diputats, senadors i alcaldes que han arribat al càrrec amb programes que aspiren a la creació de la república catalana. Llavors –preguntarà algú– per què es van dictar tan dures sentències pels fets de la tardor del 2017? Doncs –respondrà algú– perquè els condemnats van voler accedir a la independència per mitjans fora de la llei espanyola, traient al carrer gent disposada a enfrontar-se amb la policia. I per què –insistirà el primer – jutgen meses del Parlament que han permès debats sobre la independència? Doncs –respondrà el segon – perquè el judici no és per parlar-ne, com es fa sovint a la cambra catalana, sinó per haver tramitat i votat una resolució. Parlar rai! Parlin del que vulguin, però no se’ls acudeixi prendre acords institucionals, ni organitzar referèndums, ni gastar un euro públic preparant les estructures de l’Estat propi, si més no fins que ho autoritzi aquell que té dret a permetre un procés separatista dins la llei. I qui és? Doncs la majoria parlamentària espanyola, amb permís dels vigilants togats. Fins llavors poden anar xerrant, però no se’ls acudeixi passar de les paraules als fets.
