Les metàfores les carrega el diable. No sé si va estar gaire encertat Josep Borrell amb allò del jardí i la jungla. Allò que va dir que Europa seria el jardí, que la resta del món seria la jungla i que el jardiner s’havia d’espavilar perquè no li arruïnessin la seva feina. Si li han plogut les crítiques –és veritat que algunes eren interessades i poc creïbles– deu ser perquè segurament no va triar bé. Però jo estic disposat a pujar al seu tren si prescindim dels suposats efluvis neocolonialistes que alguns han cregut veure en aquest discurs i el convertim en una reivindicació de les democràcies europees. Inclosa la nostra, és clar. Amb totes les seves imperfeccions, el model polític, econòmic, de convivència i de drets d’aquest club al qual pertanyem des de fa gairebé 40 anys em continua semblant no sé si el millor del món, però sí una cosa per la qual val la pena lluitar.
No és casualitat que els atacs per terra, mar i aire provinguin de règims autocràtics, teocràtics o directament dictatorials. I també dels cavalls de Troia que se’ns han anat colant en els últims anys. Es podria inferir de les paraules de Borrell un menyspreu soterrat cap a les antigues colònies africanes, asiàtiques o llatinoamericanes, quan els països que avui formen la Unió Europea, entre els quals, Espanya, es van engrandir a base d’explotar-les, i aquesta és una veritat històrica, no hi ha res a objectar. Però crec, sincerament, que anava en un altre sentit. Les grans amenaces del nostre jardí –i crec que això apuntava Borrell– són els Trump, Putin, Bolsonaro, Xi Jinping, Orbán, Meloni, Abascal... i aquesta marea reaccionària que mira d’imposar la seva agenda neoliberal, xenòfoba, homòfoba i ultracatòlica a base de notícies falses i grapejant fins a la nàusea el concepte de llibertat. Un dels pitjors favors que podríem fer-nos és comprar el seu discurs de por i d’odi. Així que l’aposta no seria fortificar-nos per impedir l’entrada d’intrusos. El més intel·ligent seria esforçar-se a canviar el paisatge de la jungla. I això també ho va dir Borrell. Encara que es fiqués en un jardí.
