L’ansietat que a Jordi Cruz li ha provocat la pressió de sortir per la televisió, segons ha confessat ell mateix i que l’ha dut fins i tot a plantejar-se una retirada, a mi me la generen tres coses: els tiktoks de la Madonna, haver descobert que Gent del Barri se segueix emetent i que m’hauria d’empassar 4.982 episodis per posar-me al dia i escriure articles d’opinió. I amb la tonteria, si no he errat els càlculs, amb aquest, arribo a la centena.
Segurament, si les imbecil·litats que es piulen s’haguessin de justificar al llarg de 2.500 caràcters, el debat seria més ric, perquè el repte no és fàcil. En l’estona que es tarda a meditar i escriure una columna rodona, Elon Musk té temps de comprar Twitter, acomiadar la meitat de la plantilla i tornar-la a recontractar després d’adonar-se’n que els necessita. En resum, que darrere un text com aquest mateix hi ha més meditació que darrere les decisions d’un dels homes més influents del planeta.
I apuntis cap on apuntis, sempre acabes trepitjant un ull de poll. Però és necessari i sa fer-ho. En quatre anys he fet enfadar, i així m’ho han fet saber, l’Ajuntament de Manresa, el de Sant Fruitós, el responsable del 112 i una coneguda cadena de menjar ràpid que a vegades es descuida les patates. Curiosament, qui amb més esportivitat es va prendre un retret va ser un jutge del Tribunal Suprem que em va enviar, ho confesso, una amable i inesperada piulada en ple Procés.
Ansietat per saber què dir i com dir-ho, per proposar un article inesperat, i a més, des de fa un temps, en dissabte, al costat de monstres com Anna Vilajosana, Xavier Gual i companyia. Però, sens dubte, aquests quatre anys fent opinió també m’han servit per aprendre, per descobrir que si encetes un escrit fent una o dues referències als anys 80 o 90, l’article és més benvingut; per pair que, encara que t’hi escarrassis, un noranta per cent de lectors de les xarxes socials es quedarà amb el titular i criticarà sense haver llegit el contingut; i essent plenament conscient que allò escrit quedarà gravat per sempre a l’hemeroteca. I ara, tot canvia molt ràpid; en quatre anys hem viscut un coitusinterruptus-república, una pandèmia, una guerra amb aires nuclears i una final europea de bàsquet. També ens hem carregat la tardor i la primavera.
L’antídot per a tota aquesta ansietat ha estat saber que darrere aquestes línies hi ha algú que se les llegeix, que arriba fins aquí on has arribat tu. Cent articles és una bona xifra, no? I si ho deixem estar ja? Gràcies per ser-hi i haver-hi estat.
