El bon estimar

Ni tus labios son de mi boca, ni a ti nadie te toca, ni corazón partido, ni dime dónde has ido. Ni por ti mataría, ni para toda la vida, que un día sigue a otro día. Solo quiero que me quieras bien».

De vegades la música pot arribar molt lluny i ser més útil que la millor campanya institucional. Dani Carbonell, Macaco, ha escrit un tractat enciclopèdic sobre l’amor sa en forma de cançó i l’ha titulat Quiéreme bien. En els seus versos posa en solfa els estereotips tòxics de l’amor romàntic que han contaminat tantes generacions. Inclou la llista sencera de tòpics: des del «por ti me corto las venas» fins a «el amor es ciego», passant per les nefastes mitges taronges, els contes de fades o el suposat dret de propietat que alguns homes continuen pensant que tenen sobre les seves parelles.

«Ni con acuse recibo, ni en un valle de lágrimas, ni me censuro, ni me prohíbo. Ni cállate, sube al coche, ni soy tuya por un anillo o un broche».

Tant de bo l’últim disc de Macaco es converteixi en supervendes i ajudi que la legió de joves –un de cada cinc, segons l’últim estudi del Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut– que consideren la violència de gènere un invent, almenys s’ho pensin una mica. Per no parlar de com estan replicant els comportaments de domini, abús i submissió en les seves relacions sentimentals.

És clar que res d’això és casual. La contrareforma reaccionària que agita com a crit de guerra el «Déu, pàtria i família» es nodreix del masclisme i la misogínia, entre altres combustibles. A internet creixen com bolets els espais antifeministes, amb missatges que reivindiquen la defensa dels drets suposadament amenaçats dels homes. Crec que aquesta tropa, militant de la filosofia d’El Fary i el seu «hombre blandengue», deu ser més partidària d’aquella altra cançó de Trigo Limpio que el 1980 deia: «Rómpeme, mátame, pero no me ignores. Tus manos son dos cadenas, mi placer y mi agonía; con una me das cariño, con la otra me dominas».