L’Ignasi que estem fent

La commemoració de l’estada de Sant Ignasi a Manresa fa 500 anys encara no s’han acabat i encara és aviat per fer-ne balanç, però la visió del sant que haurà projectat l’efemèride ja està clara. Com era d’esperar, les diverses activitats i discursos han insistit a presentar una persona que, amb gran esforç personal, es transforma integralment, de guerrer a filòsof, de noble a monjo, de cavaller local a influencer mundial. Es normal que hagi estat així, perquè aquesta és l’aproximació a la qual una ciutat pot adherir-se i pot reivindicar com a pròpia, com a guia, com a eslògan. És normal però.. . potser entre poc i massa. Sant Ignasi va fundar una organització per revitalitzar, promoure i expandir una filosofia opressiva, cruel, excloent, misògina i racista, la màxima expressió de la qual va ser la Inquisició, en la qual l’ordre fundada per Ignasi va tenir un paper remarcable. Ningú no faria un eslògan amb això, però de l’eliminació d’aquesta part de la realitat, que avui no ens agrada gens, en sorgeix un personatge prim i pla, ahistòric, tan parcial que gairebé és inventat. És com si qui va estar a Manresa fa 500 anys fos l’avi entranyable que Galdric dibuixa cada diumenge en aquest diari. I tampoc és això. Una mica de cara fosca hauria estat bé.

Subscriu-te per seguir llegint