Recentment, la Diputació de Barcelona ha promogut la realització d’enquestes a totes les localitats de la província de més de 10.000 habitants (un total de 80) per demanar la valoració que els ciutadans feien de la gestió dels seus ajuntaments. Com que l’empresa que ha dut a terme el treball de camp (Gesop) ha estat la mateixa en tots els casos, i ha utilitzat arreu una igual metodologia i preguntes, els resultats són comparables i se’n poden treure conclusions interessants.
Per exemple, no hi ha pràcticament diferència entre les «notes» que obtenen els ajuntaments governats per alcaldesses (5,9 de mitjana en una escala 0-10) en comparació amb els que tenen homes al capdavant (6,0). Tampoc hi ha gaire divergència entre els municipis més pobres i els més rics: el nivell de renda de les persones afecta només molt lleugerament el grau d’acontentament de la gent envers el seu ajuntament. Igualment, la grandària de la població tampoc no està correlacionada amb la qualificació que els vilatans donen als seus governants locals.
En canvi, més contrast trobem quan ens fixem en el partit que ostenta l’alcaldia: els vilatans més satisfets amb la gestió municipal són els de ciutats governades pels Comuns (6,25 de nota mitjana), per Junts (6,18) i pel PSC (6,1), seguits pels que tenen alcaldes d’ERC (5,62). La gent menys satisfeta correspon a les ciutats amb alcaldies de la CUP (5 de nota mitjana). Sembla que el partit sí que importa.
I què podem dir dels ajuntaments de la Catalunya central? (sempre limitant-nos als de més de 10.000 habitants). Si els ordenem per «nota mitjana», els millors de tots són Sant Joan de Vilatorrada i Torelló (números 16 i 17 del rànquing català de valoracions), seguits d’Igualada i Vic (posicions 26 i 33). Després ve Manresa (número 55), i a la cua hi trobem Manlleu (67è) i Berga (75è lloc d’entre 80). La distància entre els dos extrems és gran: si el govern de Sant Joan de Vilatorrada recull en les enquestes un 10,4% de suspesos i un 9,1% d’excel·lents, en canvi el de Berga al seu torn rep un 35,6% de suspesos i un 4,5% d’excel·lents.
Com a curiositat, el trofeu al millor ajuntament de la província (d’entre els 80 estudiats) se l’endú… no, no pas Sant Cugat del Vallès, sinó Martorell, que té un 7 de valoració mitjana, amb un 4,3% de suspensos i un 20,5% d’excel·lents. I el fanalet vermell és per a la Roca del Vallès, amb un 4 de nota mitjana (que inclou un 53% de suspensos i un 3,1% d’excel·lents). En altres paraules: no tothom ho fa igual. Com tot en la vida, les persones (la seva preparació, dedicació, competència i bagatge) marquen la diferència, més que no pas les circumstàncies de l’entorn o els diners disponibles: la prova és que el pressupost de Sant Cugat del Vallès és un 13% superior al de Martorell, i en canvi Sant Cugat és al lloc 35è del rànquing i Martorell lidera la llista. A veure si l’any vinent, quan tindrem eleccions municipals, el personal ho recorda…
