E l cas de les bessones de Sallent ens posa novament davant d’un episodi de bullying, és a dir d’assetjament escolar, de maltractament, de ridiculització, de coaccions i d’intimidació. Tot i que ara es faci servir aquest anglicisme per definir la situació que viuen alguns adolescents, no és cap secret que el bullying no és un fenomen nou. Hi ha persones d’altres generacions que poden explicar que van ser-ne víctimes i que, en la majoria dels casos, ho van haver de patir en solitari o com a màxim van poder comptar amb l’ajut d’algun company o companya que s’hi va solidaritzar.
En el cas de Sallent es posa molt l’èmfasi en l’institut, que és possible que no actués amb prou determinació en no aplicar el protocol indicat, i es critica el Departament d’Educació, que en un primer moment va dir que es descartava el bullying, precipitant-se a l’hora de fer valoracions. Però qui assetjava l’Alana, que volia ser l’Iván, i la seva germana Leila? És molt trist de dir, però en aquest cas, com en molts d’altres, la culpa és col·lectiva; la responsabilitat és d’una societat que permet l’assetjament descarnat dels que se senten o són diferents perquè el col·lectiu no els accepta com a membres de la tribu.