El gran tema dels darrers dies ha estat la sotragada econòmica que ha representat la caiguda d’un parell de bancs americans (Silicon Valley Bank i Signature Bank) i dos dies després d’un d’europeu (Credit Suisse). Per la gran majoria de ciutadans, poc introduïts en la complexitat de les situacions bancàries, és difícil d’entendre conjuntures com aquestes, i encara menys quan afecten una institució de Suïssa, un país que sempre ha estat vist com tot un paradigma d’integritat, serietat i seguretat econòmica. Per tant, no és estrany que el fet es consideri com un senyal greu d’un estat d’incertesa general, en què tot és possible i ja no hi ha res segur ni sòlid. Aquesta gravetat va quedar accentuada dijous passat mateix per la petició de Credit Suisse al Banc Central del país d’un préstec de 50.000 milions de francs suïssos per tal de poder sortir de les dificultats econòmiques amb què es troba el banc, una quantitat inimaginable per a la majoria de ciutadans i que sembla indicar que la gestió del banc ha estat realment molt negativa. El gran interrogant és si hi ha o no altres bancs europeus que també hauran de ser salvats de la fallida. Tothom recorda casos propers d’entitats bancàries que es van haver de rescatar. Esperem que no calgui tornar-hi.
La situació del català segueix sent objecte de comentaris molt diversos i sovint trobarem opinions contraposades. La realitat és que les circumstàncies en què es troba la nostra llengua són diferents segons l’indret concret de què es tracti, per exemple. Però de la mateixa manera que cal lamentar dèficits i mancances que encara són ben evidents, també cal destacar determinats avenços i elements positius, com que es vagin implantant les mesures que ja fa gairebé mig any es van anunciar per aturar el retrocés del català en alguns àmbits. Esperem que aviat se’n podrà fer un primer balanç. Són especialment importants els esforços que es facin en el camp de les xarxes socials, un àmbit en què el català té una presència massa reduïda. I també és bàsic consolidar i anar ampliant la programació infantil a TV3 i consolidar i ampliar els programes que s’adrecen al públic juvenil, tal com ja s’ha començat a fer. En un marc completament diferent, però també de suport al català, cal destacar aquesta setmana la decisió de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua –la institució que vetlla pel català que es parla a la Franja d’Aragó– que ha reconegut la normativa general establerta per l’Institut d’Estudis Catalans i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, com a element reglamentari bàsic que cal aplicar també al català a la Franja. Un reconeixement més a la unitat bàsica de la llengua que es parla al conjunt dels Països Catalans.
Per tal d’internacionalitzar el conflicte entre l’independentisme català i l’Estat espanyol, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha denunciat a Ginebra, en la 52a sessió del Consell de Drets Humans, l’equiparació que es fa a l’Estat entre independentisme i terrorisme, de manera que s’acusa les mobilitzacions independentistes de ser un perill per a la seguretat nacional. I això viola clarament els drets humans, la llibertat d’expressió i el dret de reunió. Xavier Antich hi ha denunciat també l’espionatge il·legal que es va fer amb el programa Pegasus i les detencions d’independentistes que es van convertir en presos polítics condemnats per sedició.