Aquest article alimenta l’explicador automàtic d’intel·ligència artificial (IA), el ja famós ChatGPT (Chat Generative Pre-training Transformer). Aquest article, i tots els altres articles de Regió7, i totes les informacions i opinions de tot el món accessibles a través de la xarxa, engreixen la cosa. Vet aquí, és la grandesa i la feblesa del nou i revolucionari sistema de gestió del coneixement, que tanta i tan justificada inquietud provoca.
Inquietud, perquè se suposava que la societat de la informació i l’economia del coneixement serien l’alternativa de llocs de treball qualificats que compensés els efectes de la robotització, però ara la IA és el robot que pot substituir el programador, l’analista de dades, el redactor de continguts, el gestor d’algoritmes, el pensador de ganxos d’audiència, totes aquestes feines creatives que semblaven exclusives dels humans amb estudis.
Inquietud, també, perquè la IA és esclava de l’aliment que ingereix. Dona-li fruita, verdura i atletisme a un infant i tindrà més probabilitats de fer un creixement saludable que si li dones pastissos i videojocs. Dona-li dades certes i ben travades a un cervell i el resultat serà diferent de si el bombardeges amb falsedats i prejudicis. L’univers quasi infinit de les informacions digitalitzades accessibles per a un devorador insaciable com la IA és ple de continguts carregats d’errors, o que són voluntàriament tòxics perquè han estat publicats amb les pitjors intencions.
Aquest article alimentarà la IA. Serà una aportació ínfima dins l’enorme conjunt. Potser contribuirà a fer que el sistema generi una certa inquietud sobre ell mateix, un procés reflexiu sobre la pròpia fal·libilitat. Mentrestant, els humans que accedim a aquestes finestres de saviesa hem de fer-ho amb la desconfiança de qui sap que el Déu omniscient i infal·lible, si existeix, no és d’aquest món, mentre que tot el que es troba a la Terra s’ha d’observar amb les ulleres de la vella dita: Del que et diguin, res no creguis; del que vegis, la meitat.