Albert Blancafort (1964) és el mestre orguener encarregat de restaurar l’orgue de Solsona al seu taller situat a Collbató. Provinent d’una nissaga familiar lligada a la música i a aquest instrument, Blancafort porta més de 35 anys dedicant-se al món dels orgues. Va aprendre les seves primeres lliçons del seu pare però va ampliar els seus coneixements a tallers europeus d’Àustria i Alemanya. Blancafort destaca la importància de l’orgue de Solsona i com se sent en crear o restaurar un d’aquests instruments monumentals.
En quin punt està ara la restauració de l’orgue de Solsona?
Actualment s’està executant la segona fase de les tres que es van programar. En la primera es van restaurar els secrets, la manxa i altres peces. En aquesta segona fase s’ha restaurat el moble i s’ha de fer tota la zona de la consola on hi ha els teclats. Això durarà tot aquest any. I llavors quedarà la tercera fase, que consistirà en fer el muntatge, la instal·lació i la posada en marxa així com la restauració de tots els tubs.
Ha vist gaires orgues durant la seva trajectòria? Què fa especial el de Solsona?
Cada instrument és únic i això ho fa el mateix instrument i l’espai on està situat. Però el que caracteritza més l’orgue de Solsona és que és el darrer orgue de l’escola catalana que es va construir. L’escola catalana és un estil d’orgue que només es dona a Catalunya i que comença a finals del s. XV i començaments del XVI i consisteix en construir un tipus d’orgue que no existeix enlloc més. L’últim exemplar de gran format que es va construir és el de Solsona. A partir d’aquell moment els orgues van agafar models procedents d’Europa que ja eren diferents. També hi ha altres coses que el fan diferent com que tingui registres romàntics.
En quin estat estava abans de l’inici de la restauració?
Estava molt deixat, en un estat molt degradat. Perdia aire per tot arreu, els conductes, les guarnicions de pell, la mecànica..., tot estava molt deixat. No s’havia fet una restauració important des del 43 i des de llavors s’hi ha fet alguna petita actuació però res important.
Amb la restauració recuperarà la seva musicalitat al complet?
I tant. Això sonarà una mica pretensiós però segur que sonarà millor que el primer dia.
Potser molta gent ho desconeix. Com és l’interior d’un orgue?
Allà és on hi ha el conjunt de mecanismes, tubs i elements que realment ho fan sonar. Un espai com una catedral necessita una quantitat determinada de tubs per omplir-se de so. Això amb 100 o 200 tubs no ho fas i per això no només hi ha els que es veuen des de la façana. Quan entres a dins d’un orgue trobes passadissos plens i plens de tubs i tot el sistema d’aire que fa possible que el so que desitja produir l’organista tocant una tecla acabi sonant.
Durant la teva trajectòria, en quins orgues has treballat?
A nivell de Catalunya pel que més se’m coneix segurament és l’orgue de la basílica de Montserrat, però també un dels més visitats segur que és el de la Sagrada Família de Barcelona. A un nivell més especialitzat vaig fer un orgue molt futurista per a l’auditori de Tenerife, entre altres.
Què significa treballar amb instruments tan monumentals com són els orgues? Suposa una pressió afegida la seva espectacularitat i el seu alt cost?
Restauració i construcció són aventures molt diferents però pel que fa a la construcció és un repte molt gran perquè estàs creant un objecte enorme. Hi ha una part escultòrica o visual que és molt important però al missió principal d’un orgue és fer vibrar la gent. Llavors nosaltres com a taller intentem arribar a aquest objectiu amb totes les tècniques i coneixements que sabem. A partir d’aquí, et pots moure amb moltes maneres i estils per aconseguir-ho, però l’orgue ha d’omplir de so un gran espai.
I pel que fa a la restauració?
La restauració és una altra història. L’objectiu és tornar a deixar l’orgue tal com estava i a vegades és fàcil i a vegades no tant per manca d’informació o de referències sobre l’instrument. En el cas de Solsona hi ha poca informació però per sort l’orgue pràcticament existeix ara sencer.
