Tot té una explicació i, sinó, sempre hi ha una llegenda a punt per fer versemblant el que no ho és, per dotar de carta de naturalesa qualsevol creença, sospita, intuïció o esdeveniment que no té un raonament al darrere. Si la ciència o els fets no ens emparen, en tenim prou donant la culpa a una aparició misteriosa, una criatura desconeguda o, no falla mai, el diable. César Barba és un escriptor i viatger que en aquest llibre ens fa avinents 36 rutes per Catalunya que porten una llegenda incorporada. Una combinació perfecta per conèixer el territori, trepitjant-lo, i una part del nostre patrimoni immaterial.
«Dimonis que aixequen ponts en un tres i no res. Tresors enterrats sota monuments megalítics. Bruixes que -no cal dir- volen eixarrancades sobre escombres i fan malifetes. Nobles que no compleixen la paraula donada. Aparicions de Déu, la Verge i Jesucrist. Suïcidis per amor en plena batussa contra els àrabs. Gossos-vampirs que aterren un poble i una comarca sencers. Pedres sanadores. Arbres màgics. Fades que renten a la riba del riu. Follets amb un trastorn obsessiu-compulsiu per fer tota mena de coses»: amb aquest resum del repertori de llegendes que des de fa dècades i segles es transmeten d’una generació a la següent compendia l’autor la riquesa del pòsit de narracions mítiques que perdura en els quatre punts cardinals del país.
La feina de folkloristes com Joan Amades i Ramon Violant, entre d’altres, ha contribuït a rescatar i divulgar llegendes com les que aplega Barba. I deu de les que ressenya tenen a veure amb les comarques de la Catalunya central, entre les quals hi ha els minairons de les valls d’en Valira, a l’Alt Urgell; els camins de Montserrat; la cérvola blanca de Sant Martí de Tous; i el roc de la Mare de Déu.
«Caminar per la natura per mirar de trobar allò que no es pot fotografiar (que no vol dir que no existeixi) és una de les maneres de fer excursionisme més gratificants perquè ens sedueix i ens condiciona alhora», apunta Barba. Cadascuna de la trentena llarga de rutes proposades tenen al llibre una exhaustiva descripció que permet el lector gaudir de l’experiència excursionista i, alhora, endinsar-se en un relat que de ben segur no el deixarà indiferent.
LA VERGE TROBADA. D’origen incert, la Mare de Déu coneguda com la Moreneta és un dels símbols religiosos i patriòtics de Catalunya. L’autor proposa iniciar a la Vinya Nova una ruta circular de 17 km i 1.050 metres de desnivell, amb pas pel cim de Sant Jeroni, que permet conèixer diversos paratges del massís. Un d’ells, l’església de Santa Maria, on s’allotja la popular marededeu negra que tants catalans i turistes d’arreu pugen a venerar. Explica una llegenda, que uns pastors van veure una llum que sortia d’una cova. El bisbe de Vic hi va acudir amb la seva comitiva i hi va trobar la talla, que hi era oculta, sempre segons la tradició, des de l’època musulmana.
LA MEVA ÀNIMA PER UN PONT. Un dels pòsters de Catalunya és el que mostra el pont del Diable, una construcció d’origen romà envoltada de carreteres. La ruta que convida a fer Barba és curta -6 km i 170 m de desnivell- i apte per a tots els públics. Així, petits i grans es podran posar a la pell de la minyona de l’hostal que, diu la llegenda, hi havia fa molts i molts anys a Martorell. La dona havia de creuar constantment el Llobregat per damunt d’un gual precari per anar a buscar aigua a una font. Un dia, estant a l’altra banda, i amb el riu desbocat per un temporal, va dir que era millor estar amb el diable que fer tants cops el trajecte. I el diable va aparèixer.
el monstre més conegut. Ni les tropes de l’emperador Carlemany van poder plantar cara al drac que vivia en una esquerda del paratge de la Draga i atemoria els vilatans. La criatura només va ser amansida per la mirada beatífica d’un monjo i la carícia tendra d’un infant. El monstre del llac de Banyoles és probablement una de les figures de l’imaginari mitològic del país més conegudes i, alhora, esdevé el gran ambaixador turístic d’una de les meravelles naturals que el llibre convida a conèixer fent una ruta circular de 9 km, a peu o amb bicicleta i sense desnivell. El més probable és que no vegin el drac treure el cap per sobre l’aigua, però ..., ep!, mai se sap.
una cadira feta d’or. Visible des de molts punts de la comarca, el castell de Burriac és al capdamunt d’un turó escarpat. Explica una llegenda que entre els murs de la fortalesa hi guardaven el botí de les seves malifetes el bandoler Còrsec i la seva colla. Una activitat delictiva, però molt lucrativa fins que el rei la va voler aturar: aleshores, en Còrsec va enterrar les joies i una cadira d’or i va cremar la fortificació. Des del centre de Cabrera de Mar, poden pujar a Burriac i tornar a baixar fent una excursió d’11,4 km i 581 metres de desnivell. No és probable que topin amb el seient daurat, però se sentiran ben pagats amb les vistes que se’ls ofereixen des d’allà dalt.
