La vigilància activa pot ser la solució per garantir una bona qualitat de vida als pacients de càncer de pròstata que, pel grau lleu o incipient del tumor, no requereixen de moment sotmetre's a la cirurgia ni al tractament amb radioteràpia. El seguiment regular de l'anàlisi de l'antigen prostàtic específic (PSA) i, si cal, una ressonància magnètica o una biòpsia, permet determinar l'evolució de la malaltia i, d'aquesta manera, s'elimina el risc dels efectes secundaris que comporten els tractaments agressius, que són inevitables en el cas de tumoracions greus o de metàstasis. Aquesta és la conclusió de la jornada «Vigilància activa en càncer de pròstata», que s'ha fet aquest març.

Als Estats Units, el 40% dels homes a qui s'ha detectat la malaltia són sotmesos actualment a aquest seguiment actiu; el 32% són intervinguts mitjançant la prostatectomia i el 28% són tractats amb radioteràpia. Això es deu fonamentalment a la generalització en l'ús de la ressonància magnètica i als avenços en matèria genètica que permeten establir el mapa genòmic amb 63 variables que contribueixen al càncer de pròstata.

Cada any es detecten a l'Estat espanyol més de 27.000 nous casos de càncer de pròstata i 300.000 a Europa. Si bé la mortalitat és relativament baixa -als cinc anys, la supervivència és del 90%-, el seu tractament pot comportar efectes secundaris que afecten notablement la qualitat de vida, com ara impotència sexual o incontinència urinària i altres problemes.