A la coeducació, de la qual la societat en fa consciència des dels centres educatius, entitats implicades en la lluita de gènere, etc., li queda un llarg camí dins el món esportiu.

No val dir que actualment hi ha un augment d'equips femenins federats, o que hi ha moltes dones practicant esport. Aquest no és el model coeducatiu que busquem.

A les escoles els nens i les nenes ho comparteixen tot, i són bastant intel·ligents per entendre que els millors equips són aquells en què nens i nenes treballen junts l'estratègia per guanyar.

Les evidències fisiològiques que diferencien els gèneres fan que en les etapes properes a l'adolescència haguem de separar els gèneres en la competició, però fins aleshores potser no caldria fer-ho. En el món del judo, que és el que coneixem, els entrenaments són conjunts de nens i nenes, nois i noies, i homes i dones, i només es separa per gèneres en la competició i a partir d'unes edats. Normalitzar aquesta situació de treball és una bona manera de formar equips sense diferències. El judo és un esport individual però que s'entrena en equip, i en les competicions ambdós gèneres competeixen alhora, en tatamis diferents, però això fa que l'equip viatgi, escalfi i s'animi de manera conjunta, i aprenguin a compartir les estones divertides i complicades junts.

Un dia et poses el judogi i resulta que es converteix en una peça de roba que t'acompanyarà tota la vida. Però aquesta decisió que ha estat fàcil i agradable de prendre implicarà una lluita constant que no t'havien explicat, ets una dona i t'atreveixes a endinsar-te en un món en què predominen els homes, que ve d'una cultura oriental marcada pel masclisme i que té una estructura del tot jeràrquica.

Aquest podria ser un cas particular, però es pot extrapolar a la resta de disciplines esportives, i en les dues direccions, és a dir, hi ha esports estereotipats com a masculins i d'altres com a femenins, si bé és cert que en el món esportiu el gènere femení té un endarreriment evident.

Us imagineu que els comentaris del partit de voleibol femení de l'equip d'Egipte contra Alemanya en els Jocs de Rio 2016 haguessin estat sobre la tècnica impecable d'aquestes jugadores o sobre la potència en el salt, en comptes de les paraules desafortunades sobre les malles llargues d'algunes d'elles? Tots i totes les esportistes s'entrenen amb duresa i amb els mateixos objectius de millorar i obtenir resultats, l'esport és una eina coeducativa però depèn de com s'utilitzi pot ser del tot segmentària.