28 de novembre de 2019
28.11.2019
Regió7
INVESTIGACIÓ

Relacionen genèticament els canvis en la funció cardiovascular i l'Alzheimer

És una recerca liderada per la UdL amb finançament de La Marató, i s'ha publicat a Scientific Reports

27.11.2019 | 23:46
La funció cardiovascular i el desenvolupament de l'Alzheimer, units per una relació genètica

Els paràmetres cardíacs que marquen la funció cardiovascular i la malaltia de l'Alzheimer tenen un potencial vincle genètic, ja que comparteixen alteracions d'algunes variants de gens apoptòtics (relacionats amb la mort cel·lular programada) i altres d'implicats en la proliferació cel·lular, la replicació de l'ADN i l'enllaç d'ARN missatger (ARNm). Així ho ha revelat una recerca liderada pel professor de la Universitat de Lleida (UdL) i investigador de l'IRBLleida Daniel Sanchis, que acaba de publicar a la revista Scientific Reports del Grup Nature. L'estudi forma part d'un projecte finançat amb 191.000 euros de La Marató de TV3.

L'estudi s'ha fet en col·laboració amb la Fundació ACE, el Centre Andalús d'Estudis Bioinformàtics (CAEBi) i el Centre d'Investigació Biomèdica en xarxa sobre malalties neurodegeneratives (Ciberned). Els investigadors han analitzat mostres genètiques de més d'11.500 persones de les quals es tenien dades relatives a la funció del cor. Concretament, han realitzat una estadística genètica associant 18.480 gens amb cinc fenotips ecocardiogràfics. Després han encreuat aquestes dades amb les de 12.700 pacients d'Alzheimer i individus control. Així han identificat una sèrie de gens que presenten canvis a les seves seqüències, associats tant al desenvolupament de la malaltia d'Alzheimer com a alteracions en paràmetres cardíacs: grandària de l'aurícula esquerra, diàmetre de l'arrel de l'artèria aorta, massa del ventricle esquerre, gruix de la paret del ventricle esquerre i diàmetre del ventricle esquerre en diàstole.

Tot i que els investigadors apunten que aquests resultats s'han de replicar en conjunts de dades més grans per tal de confirmar els efectes observats en els gens associats, Sanchis, que també dirigeix el grup Senyalització cel·lular i apoptosi de l'IRBLleida, explica que aquest «possible vincle genètic, i per tant hereditari, relaciona la manera com la sang circula en una persona amb la tendència a desenvolupar Alzheimer». Això obre noves vies de recerca per «diagnosticar i tractar aquesta i altres malalties neurodegeneratives, tenint en compte un possible component vascular i no nerviós». S'obre així «un enfocament diferent contra la malaltia, que té en compte el sistema cardiocirculatori», afegeix el professor de la UdL.

El cap de recerca de Fundació ACE, Agustín Ruiz, destaca que «els resultats d'aquest estudi ens obren una nova porta per avançar en la lluita contra l'Alzheimer i ens permeten desenvolupar noves estratègies terapèutiques que poden ser clau per trobar la cura de la malaltia». També recorda que perquè la recerca genètica sigui possible resulta imprescindible la col·laboració de la ciutadania. «És gràcies a la generositat de totes les persones que de manera desinteressada i altruista ens aporten les seves mostres que podem seguir progressant en aquesta lluita per fer que l'Alzheimer sigui història», afegeix Ruiz.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Embaràs

Guia per a embarassades

redacció

 | 0

Et donem consells, t'ensenyem a fer massatges, t'expliquem què pots i no pots menjar...