05 de gener de 2018
05.01.2018
40 Años
40 Años

«Tenim la sort de disposar d'un munt de gent involucrada que fa bona feina»

Entrevista a Màrius Codina, director artístic del Pessebre Vivent d'Ardèvol

05.01.2018 | 22:11
«Tenim la sort de disposar d'un munt de gent involucrada que fa bona feina»

És un dels ideòlegs de les escenificacions que tenen lloc cada Nadal des de fa 25 anys a Pinós, al sud del Solsonès. Enguany es podran visitar durant el dies 6, 7, 13 i 14 de gener

El Pessebre Vivent d'Ardèvol, al municipi de Pinós, va néixer l'any 1993. Ja és considerat un dels més emblemàtics del Solsonès i amb més tradició al darrere, juntament amb el de Vilandeny a Navès.

Amb quina voluntat va començar l'aventura?
Els Nadal eren més aviat tristos aquí a Ardèvol, i el pessebre vivent va sorgir amb un sentit més aviat religiós. Ara, possiblement, ha adoptat un altre significat. La voluntat inicial era de recuperar el que s'entenia abans per Nadal tot generant caliu al poble, i donar-ho a conèixer.

Qui ho va impulsar?
Jo vaig fer la proposta, que va cridar l'atenció a molta gent, que de seguida hi va voler participar. Tot el que s'ha vist i es pot veure encara al pessebre, des de decorats fins a peces de roba, està fet per la gent d'Ardèvol. Tenim la sort de disposar de molta gent involucrada que fa molt bona feina, i això es veu reflectit amb una resposta molt positiva per part del públic. Vull destacar la gran tasca de Glòria Padullés, principal responsable de la organització del pessebre i directora de personal. Fa una gran feina, que en molts casos passa desapercebuda.

Quants actors tenen?
Entre 210 i 230 actors i actrius, aproximadament. Tot i així, cal matisar que costa reunir-nos tots perquè sempre hi ha algú o altre que cau malalt durant les festes. Disposem d'actors del poble, de la comarca i dels voltants, com ara Ponts, Oliana i Manresa.

Quants quadres i escenes són recreats al llarg de tot el recorregut del pessebre?
Uns 34 quadres, la majoria dels quals apleguen entre 3 i 4 escenes. Per exemple, un quadre pot ser molt gran com és el cas del temple d'Herodes, que comprèn els presoners, l'exèrcit i el palau.

Quan s'inicia el procés d'elaboració i muntatge?
Comencem el tercer diumenge d'octubre amb tasques de desbrossament dels camins cap a zones més boscoses. També polim els espais que seran necessaris per a la representació. Al final de novembre i principi de desembre, duem a terme les feines que impliquen més gent, com és la posada a punt definitiva dels exteriors.

De quines parts consta el pessebre? Com es diferencien?
El pessebre bíblic, on apareixen escenes tradicionalment conegudes com l'anunciació; i la recreació del poble al a. XVIII, en la qual s'exposen cases riques, famílies més pobres, un casament a pagès i oficis de l'època. Possiblement, l'atractiu d'aquesta segona part rau en la curiositat que implica la rememoració per als més grans i la imaginació per als més joves.

Podem parlar d'un poble festivament unit i predisposat?
La realització del pessebre any rere any ha afavorit molt la unió del poble. Aquest ambient s'ha de posar en contrast en una època en la qual les circumstàncies polítiques havien propiciat diferències entre la gent del poble.

En aquests 25 anys hi ha hagut una evolució positiva?
Gairebé cada any augmentem l'assistència, tot i que hem deixat de fer quadres a causa de la manca de compromís i participació que també es veu en detriment. Cal tenir present que es tracta d'una tasca totalment voluntària que en cap cas és remunerada i també s'entén que la gent es pugui anar cansant.

De quants visitants parla?
D'una mitjana d'entre 500 i 600 assistents, almenys durant el període de les festes nadalenques. La xifra anterior exclou els infants fins a 4 anys, un públic molt nombrós, que no ha de pagar entrada.

Quina és la franja d'edat que més visita el pessebre vivent?
En els darrers anys, rebem molta gent jove d'entre 15 i 25. Sembla que, en tractar-se d'un esdeveniment tòpicament religiós, no els hauria de cridar l'atenció, però sí. Una audiència també molt nombrosa és la gent jubilada.

Vénen visitants de fora de la comarca?
Ve gent de tot Catalunya: Girona, Tarragona, Lleida... Fins i tot estrangers que tenen vincles parentius amb Catalunya i aprofiten les festes per conèixer el pessebre.

Teniu perspectives de futur?
Per part meva, podria seguir sent director artístic, però tasques que impliquen més acció com ara el desbrossament ja se'm comencen a fer feixugues. Llavors, ja veurem quin serà el relleu, però el poble en general es creu el pessebre i el sent, i això ja és un indici d'allò més positiu per tal de seguir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema