25 de febrer de 2018
25.02.2018
40 Años
40 Años

«Les descobertes han representat un enriquiment històric, social i cultural»

Cascante ha posat al descobert les principals restes arqueològiques de la capital solsonina

25.02.2018 | 00:02
Pere Cascante a les restes arqueològiques trobades al carrer de Sant Miquel de Solsona

Els treballs realitzats al carrer de Sant Miquel han tret a la llum una porció de la muralla primigènia i fonaments del portal medieval

Pere Cascante és l'arqueòleg municipal de Solsona des de fa gairebé 15 anys. Ha posat al descobert les principals restes arqueològiques de la ciutat, la majoria de les quals aplegades al nucli antic, i n'ha fet l'estudi pertinent tot documentant-les al Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM).


Com és la Solsona arqueològica i què la caracteritza en potència?

És tot un jaciment. Cal tenir en compte que Solsona es tracta d'una ciutat que ha estat destruïda en quatre episodis, si bé cal destacar-ne dues grans destruccions: el segle XVII amb la guerra de Successió i el segle XIX quan coincideixen les guerres carlines, en les quals hi ha un enderroc general. El segle XVII es configura la ciutat actual, que antigament era una vila amb dues parts diferenciades, l'església i el castell. Tot i així, ara tenim tota la Solsona medieval al subsòl. Això implica que cada vegada que fem una intervenció arqueològica trobem restes, perquè l'urbanisme medieval era un altre.

Si es tenen en compte tots els jaciments que recull la ciutat, podem parlar de «tresors» arqueològics?

Tresors arqueològics des del punt de vista en què t'ho miris. No obstant això, tenim una ciutat medieval conservada de forma molt plena en el subsòl, però la part romana encara no l'hem trobat. Algun dia la trobarem, on sigui però la trobarem.

A quines èpoques s'han remuntat les troballes destapades fins avui?

El més antic que s'ha trobat pertany als segles XI-XII, que correspon a les substraccions del Pou de Gel, si bé la resta es tractava de restes més modernes. Bàsicament, tots els jaciments fan referència al baixmedieval, és a dir, del segle XIII fins al XVI-XVII.

Quina ha estat la descoberta més dificultosa des del punt de vista tècnic?

L'actuació més potent que va implicar una tasca més costosa va ser la de la biblioteca, amb diferència des de tots els àmbits: pel lloc, l'extensió i la dificultat del jaciment, que havia de ser compatible amb el nou ús. Va ser una obra que va comprendre tres anys consecutius d'excavacions, més la fase d'obres. A nivell arqueològic va ser un jaciment molt ric quant a material. Parlem de peces que estan exposades al Museu Diocesà de la ciutat, registrades al catàleg, i que algun dia es publicaran.

L'antiga muralla és segurament l'element més representatiu de les troballes arqueològiques al nucli antic solsoní. Quins altres elements destacaria?

També cal destacar el vall que es troba fosseïtzat a les restes de la part posterior del Palau Episcopal, les restes de l'urbanisme medieval trobades a l'hotel La Freixera, el Pou de Gel que va representar un jaciment arqueològicament molt ric, i la biblioteca pel fet de descobrir una llotja comercial situada al centre de la ciutat.

Mirant-s'ho en perspectiva, què creu que han representat aquestes descobertes?

Les descobertes han representat un enriquiment històric, social i cultural que ens deixa clar que Solsona és una ciutat monumental, i el valor arqueològic li proporciona una sensibilitat especial. Per exemple, el Pou de Gel és un dels monuments més visitats després de la catedral i el Museu Diocesà. Per tant, parlem també de grans reclams turístics que tenim la sort que defineixen el patrimoni exquisit de casa nostra.

En l'última excavació que han dut a terme, la del carrer de Sant Miquel, han posat al descobert una porció de la muralla primigènia i també hi han localitzat fonaments del portal medieval. Es pot parlar de la principal troballa de les tasques arqueològiques de la localitat?

No. És una de les importants però no n'és la principal. Ara bé, a nivell de conjunt, sí.

D'aquesta mateixa excavació se n'ha definit un vall de dimensions més reduïdes absent d'aigua. Aleshores, per a què s'utilitzava?

Com a mesura defensiva. El vall podia estar ple d'aigua o buit. En el cas del vall calent, hi havia aigua. El vall trobat aquí, més petit, dificultava l'atac a la ciutat.

En quin estat es troba la muralla?

Es conserva en bon estat perquè la part nord conté un brancal situat sota la vorera des d'on també surt la muralla, per tant, en treure la vorera, sortirà la muralla. En canvi, a la part central s'hi troba un esvoranc per on passa la canalització d'aigües residuals. El fet que es mantingués en bon estat es deu a l'enderroc parcial que es duia a terme antigament, que enderrocaven fins on necessitaven.

A quines èpoques pertanyen les restes del carrer de Sant Miquel?

Al segle XIV, concretament cap a l'any 1300-1340. Tot i així, el car-rer ha estat reformat constantment tenint en compte que es tracta d'un element de pas.

Rep algun tipus de protecció aquesta part del vial?

Aquesta part està protegida com a bé cultural d'interès local (BCIL) i la muralla, com a bé cultural d'interès nacional (BCIN). Per tant, ens trobem rodejats de zones de protecció màxima i el carrer en si mateix és nivell 1, és a dir, inferior, en el qual es van fer actuacions. Les restes arqueològiques, ja emmarcades en un pla especial, són de nivell 3 dins l'àmbit municipal.

La troballa ha obligat a readaptar el projecte de reurbanització vigent?

En principi, estem treballant-hi. És difícil de predir i, com a mínim, cal marcar-ho en el paviment i explicar-ho.

Creu que a nivell de ciutadania els solsonins i solsonines són conscients del patrimoni arqueològic de la seva ciutat?

Sí, jo crec que sí. Fa temps que hi estan molt avesats i saben que no es tracta d'un patrimoni qualsevol, sinó que remet a una determinada entitat pel que fa a nivell de conservació. És una ciutat molt rica i cal aprofitar-ho.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema