L'Ajuntament de Solsona ha atorgat la Medalla de la Ciutat a l'Associació de Festes del Carnaval de Solsona. Ho va fer ahir a la tarda en un acte que va tenyir la sala de plens del consistori dels colors de les bates de les comparses. Llavors, els actes van continuar directament a la Sala Polivalent, ja que per la pluja no es van poder fer a la plaça Major. L'orquestra Patinfanjàs va acompa-nyar musicalment la comitiva fins s la Polivalent, plena a vessar durant els ballets, el sopar popular, el ball i els concerts.
L'Associació de Festes, a través del seu nou president, Joan Solé, va mostrar el seu agraïment a tothom que fa possible la festa, «des de qui la viu i en gaudeix fins als veïns a qui no els agrada tant i posen en pràctica la seva paciència», així com a l'Ajuntament solsoní per fer-los aquest reconeixement. Solé va destacar el paper de les comparses en l'organització i participació, i també va expressar el reconeixement a «l'Associació Nacional d'Ex Carnestoltes, per l'experiència que aporten a l'organització».
Segons l'alcalde, David Rodríguez, encarregat de donar la Medalla de la Ciutat al president de l'entitat, Joan Solé, el fet que ahir gairebé tothom vestís les bates de les comparses és «un gest per homenatjar la festa». Pere Obiols i Noemí Vilaseca, els encarregats d'escriure la glossa de reconeixement a l'entitat solsonina, van repassar la història de la celebració.
Una festa del poble
Pere Obiols, expresident de l'associació, va parlar dels actes tradicionals que han perviscut al llarg del temps, en una festa que va aparèixer als anys 30, i des que es va recuperar el 1971 ha estat «adaptada constantment. A més, i gairebé de forma anual des del 1974, han anat incorporant-se noves figures per a la família de gegants, i la Penjada del Ruc, idea del 1985, ha acabat instituint-se com un dels elements més identificatius de la festa». Noemí Vilaseca, periodista autora del llibre sobre la història de la festa publicat el 2011, va destacar Joan de la Rossa, com a «primer responsable d'aquell muntatge que va posar Solsona del revés amb el nom de Fiestas de Invierno. A partir d'aquell moment, l'associació, les comparses i la gent de Solsona han sabut mantenir ben viu l'esperit d'aquells primers carnavals».
«Es tracta de la festa popular i no institucionalitzada per antonomàsia de la ciutat de Solsona, i un dels carnavals més singulars del país», continuava Obiols, que va afegir que la celebració va permetre a Solsona canalitzar la Transició «a través d'una forma festiva i satírica. Es diu que va ser el primer Carnaval que va desafiar el règim franquista».
Segons va dir el regidor de Promoció Econòmica, Lluís-Xavier Villaró, al ple on es va aprovar l'atorgament de la medalla, el Carnaval s'ha convertit els darrers cinquanta anys en «una icona a l'hora de projectar la ciutat». A més, va destacar el fet que sigui «una festa gestionada pel poble i que el poble s'ha fet seva».
«El reconeixement a l'entitat també ho és a la colla de solsonins que el 1971 va fer una aposta transgressora, va desafiar una prohibició franquista» i va aventurar-se a recuperar el Carnaval dels anys trenta, va explicar el regidor en referència a Joventut Solsonina. A més, segons l'Ajuntament, la medalla també s'ha d'interpretar com un agraïment, no només a la junta actual de l'Associació de Festes, sinó a les prop de 200 persones que durant tots aquests anys han passat per la junta directiva i a les comparses i col·lectius que hi participen activament.
Els reconeixements continuen a l'Ajuntament, ja que divendres que ve, 23 de novembre, a les 7 de la tarda, serà el torn de l'homenatge al cantautor Roger Mas com a fill predilecte de la ciutat.
