La torre de Peracamps, que formava part d’una antiga fortificació defensiva del segle XI, passarà a ser propietat de l’Ajuntament de Llobera. L’actual propietari i el consistori han arribat a un acord de cessió gratuït per als pròxims cent anys, amb l’objectiu de consolidar la construcció, que està deteriorada i presenta risc de despreniments a la part superior. L’equip de govern també preveu a llarg termini restaurar els murs i l’interior de la torre per tal de fer-la visitable.
El monument, situat al nord-oest del terme municipal de Peracamps, sobre un pujol, era una de les construccions de defensa de la frontera entre els comtats catalans i l’Al-Àndalus, de la qual només se’n conserva la paret de ponent, mentre que de les altres en queden les restes. El seu estat enrunat s’explica en la major part per la destrucció d’una part de la seva estructura en la guerra de Successió i per la falta de manteniment durant els darrers temps.
L’alcalde en funcions de Llobera, Joan Vendrell, explica que el mal estat en què es troba la torre, principalment en la part superior, ha motivat al propietari a dur a terme la cessió davant la dificultat d’assumir les reparacions necessàries de forma particular. En aquest sentit, Vendrell destaca que «el primer pas serà buscar subvencions a través del departament de Cultura per consolidar l’estructura superior, que presenta risc de despreniments». També afegeix que una altra de les actuacions urgents serà retirar la vegetació que ha crescut a l’interior de la torre.
Una vegada es consolidi l’estructura, el consistori es planteja rehabilitar la resta de murs, així com l’interior, actualment buit. «L’objectiu és crear un accés per pujar fins al capdamunt de la torre, ara inaccessible», comenta el batlle. D’aquesta forma treballen amb la idea d’obrir-la al públic a llarg termini, «un projecte que estaria acompanyat d’una recerca històrica per documentar la importància del monument en el conjunt de construccions defensives que existeixen a la zona», apunta Vendrell, posant d’exemple la torre d’Ardèvol, on s’ha dut a terme un projecte de restauració.
Un punt defensiu estratègic sobre un pujol de Peracamps
L’historiador solsoní Albert Colell explica que la primera referència escrita sobre la torre de Peracamps apareix l’any 1042, «tot i que probablement la seva construcció és anterior». La torre formava part d’una antiga fortificació habitada, «que s’unia a l’entramat de castells de la zona fronterera amb l’Al-Àndalus». En el cas particular d’aquesta torre, afirma que «també era un punt de control en la xarxa de camins que conduïen cap a Solsona, atès que Peracamps era un important lloc de pas». L’historiador apunta que també va tenir un paper important en l’àmbit estratègic durant la primera guerra Carlina, en què es coneix l’anomenada «Batalla de Peracamps», que va tenir lloc a l’esplanada del davant de la torre.
