Un acord històric frena l'accés d'Iran a la bomba atòmica a canvi d'aixecar sancions

"Un dia històric". En això van coincidir ahir a Viena els ministres d'Exteriors de l'Iran, Mohammad Yavad Zarif, i dels Estats Units, John Kerry, els principals actors d'unes converses que s'han prolongat durant gairebé dos anys de tediosa, complicada i en alguns moments tensa negociació.

Un acord que, en paraules de Zarif, "no és perfecte per a ningú" però és el que s'han aconseguit "i és una fita important".

A negociar amb l'Iran s'hi han assegut, a més dels EUA, els altres països amb dret de veto a l'ONU (Xina, França, el Regne Unit i Rússia) i Alemanya.

Kerry i Zarif, representants de dos països sense relacions diplomàtiques des del 1980 i que se solen titllar mútuament de "gran Satan" i "membre de l'eix del mal", han destacat que aquest acord mostra el que es pot aconseguir amb la diplomàcia i el diàleg i obre esperances a la solució d'altres conflictes.

L'acord s'ha concretat en un document de més de 100 pàgines la redacció del qual ha costat milers d'hores de discussió de centenars d'experts en set capitals. Però malgrat la seva complexitat, el contingut pot resumir-se en dos aspectes principals.

Pel primer, l'Iran es compromet a reduir enormement el seu programa atòmic durant deu anys perquè, en aquest termini, li sigui impossible fabricar una arma atòmica en menys de 12 mesos.

Per a això, retallarà el seu programa d'enriquiment d'urani, que no només fabricarà molt menys d'aquest combustible sinó que ho farà a una puresa inferior al 3,67 %, apta per a aplicacions civils però insuficient per a una arma nuclear. També es desfarà de la major part de l'urani que té emmagatzemat, només farà servir la maquinària de tecnologia més antiga i destinarà una de les instal·lacions que usava per enriquir urani només a la investigació.

L'altra via cap a l'arma nuclear, la del plutoni, quedarà tallada amb la remodelació de la planta d'aigua pesada d'Arak, que quedarà inutilitzada per a possibles usos militars. A més, tot el circuit del programa nuclear iranià, des de l'extracció d'urani a la mina, a la compra de materials a l'estranger, la maquinària i les instal·lacions, estarà estretament vigilat per l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA). "Si l'Iran no compleix, ho sabrem i ho sabrem ràpid", va tranquil·litzar Kerry.

Si compleix tots aquests compromisos, l'Iran es veurà recompensat de forma esglaonada amb l'aixecament de sancions que ofeguen la seva economia, especialment les que veten les vendes de petroli i el mantenen aïllat dels circuits financers i comercials internacionals. S'estima que la fi de les mesures de càstig alliberaran uns 100.000 milions de dòlars procedents de la venda de cru, als quals l'Iran no té accés ara per estar en comptes congelats a l'estranger.

A més a més, l'acord preveu l'aixecament de l'embargament d'armes convencionals dins de vuit anys o quan l'OIEA confirmi amb tota rotunditat la naturalesa exclusivament pacífica de les activitats nuclears de l'Iran, cosa que pot trigar diversos anys.

En el cas que l'Iran incompleixi el seu compromís, s'aplicaria un mecanisme perquè les sancions tornin a estar en vigor.

Kerry també va voler tranquil·litzar els seus aliats d'Israel i el golf Pèrsic i va recordar que les sancions que es refereixen a la violació dels drets humans, la promoció del terrorisme o el programa de míssils balístics seguiran en vigor.

El secretari també va respondre a les crítiques per part dels sectors més conservadors del Partit Republicà als Estats Units, que afirmen que la Casa Blanca ha cedit davant l'Iran.

Kerry va assegurar que no hi hagut concessions nord-americanes a l'Iran i que es tracta d'un bon pacte, que serà respectat també per futures administracions a la Casa Blanca.

"Sigui qui sigui el nostre se- güent president, estic segur que veurà la saviesa d'aquest acord", va assenyalar el secretari d'Estat.