El President de la Generalitat i número quatre de Junts pel Sí, Artur Mas, va demanar ahir que, en cas que l'independentisme obtingui la majoria el 27-S, el govern central s'obri a negociar la creació d'un Estat català per evitar així "lesions econòmiques" mútues entre Catalunya i Espanya.

Per intentar dissipar recels empresarials, Mas va insistir que una Catalunya independent no només seria viable, sinó fins i tot més pròspera, una visió que contrasta amb la del president de la CEOE, Juan Rosell, i el de la Cambra de Comerç d'Espanya i de Freixenet, José Luis Bonet, que van advertir en un article publicat ahir a La Vanguardia que, fora d'Espanya, Catalunya tindria menys activitat econòmica, menys ocupació i "pitjors condicions de vida" al marge de la Unió Europea.

Mas va atribuir el discurs de la "por" a una voluntat de restar adhesions al sí a les eleccions del 27 de setembre i va voler treure importància a alarmismes sobre els suposats perills de la independència, al·legant que una Catalunya independent no tindria dèficit, gaudiria d'un superàvit amb el qual es podrien dedicar 2.200 euros a l'any per persona i podria fins i tot augmentar les pensions.

No obstant això, Mas va admetre que el millor per a Espanya i per a Catalunya seria negociar la independència, repartint actius i passius, i va avisar que "no tindria cap sentit" que un procés de separació comportés "lesions econòmiques" perquè això "afectaria uns i altres, seria en els dos sentits".

En el debat econòmic també ha volgut intervenir l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que va donar a conèixer un estudi segons el qual una Catalunya independent podria crear fins a 475.000 nous llocs de treball i reduiria fins al 6,6 % la taxa d'atur. L'estudi, que es va presentar ahir als representants sindicals, assegura que el 85% d'aquests 475.000 nous llocs de treball es crearien per part d'empreses privades bàsicament del sector de les infraestructures, sanitat i educació.

Davant la tesi de la viabilitat econòmica d'un Estat català separat d'Espanya, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va afirmar, en declaracions a la Cope, que "la independència no és sostenible econòmicament" perquè generaria "una crisi social no només a Catalunya", sinó que seria "terrible i dramàtic" també "per al conjunt d'Espanya" i interrompria la recuperació.

En aquest sentit, va assegurar que la situació econòmica a l'Estat millora com ho demostren les dades de recaptació del mes d'agost, i també a Catalunya que "és una part substancial d'Espanya i una part bàsica de la nostra economia". Segons Montoro, el "desafiament separatista" pretén trencar aquest binomi de "segles" d'imbricació de l'economia catalana i espanyola però per ara els seus efectes sobre les inversions i l'economia en general són "bastant baixos". El ministre d'Hisenda va insistir que en aquests comicis no està en joc la independència de Catalunya perquè "la sobirania nacional resideix en el poble espanyol" i "una part de la ciutadania" no pot determinar el que és o no és Espanya.