Catalunya acollirà 1.200 refugiats sirians, afganesos i eritreus abans del mes de novembre, dels quals entre 600 i 800 es quedaran a Barcelona ciutat i la resta es distribuirà per tot el territori català.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va informar ahir d'aquestes dades, que el consistori ha aconseguit gràcies a "contactes internacionals no oficials", ja que el govern "no compta amb les administracions locals i autonòmiques" per a l'acollida dels refugiats.

"És una vergonya la falta d'informació de l'Estat", va considerar Colau, que va afegir que, segons les seves fonts, el govern del PP "intenta" arribar a un acord amb organitzacions no governamentals perquè siguin aquestes les que assumeixin l'arribada dels refugiats, quan "l'atenció és una obligació de les administracions".

D'altra banda, l'alcaldessa va demanar "responsabilitat" als veïns de la ciutat perquè, en el primer moment de l'acollida, siguin només els professionals d'emergències els que els atenguin, atesa la situació de vulnerabilitat de les persones que arribaran i la seva necessitat d'intimitat.

La primera atenció es farà a l'edifici Fòrum, on treballaran per atendre els refugiats entre 75 i 250 professionals d'emergències, va indicar la directora de serveis d'emergències socials de l'Ajuntament de Barcelona, Isabel Ferrer.

Al Fòrum es preveu que els refugiats s'hi quedin durant unes dotze hores com a màxim, per facilitar una atenció mèdica, social i psicològica urgent, per la qual cosa no s'espera que hagin de dormir-hi. Des d'allà, una part dels refugiats es traslladarà a un centre del carrer Llacuna, en el supòsit que necessitin un espai on recuperar-se, com en el cas de dones embarassades, o bé en deu punts d'atenció repartits per la ciutat, on passaran entre set i deu dies. Aquests espais són centres municipals i edificis i pisos cedits per ordes religiosos i particulars, va explicar l'alcaldessa.

L'assignació d'aquests centres es realitzarà en funció del perfil dels refugiats, si són famílies amb menors, si tenen alguna discapacitat o problema de mobilitat, o es tracta de menors no acompanyats o bé joves o adults sols. En aquest període, els equips d'emergències socials s'entrevistaran amb aquestes persones, per conèixer les seves expectatives i plans de vida, amb l'objectiu d'orientar-los i ajudar-los amb vista al futur.