El fiscal general de l'Estat José Manuel Maza ha presentat aquest dilluns al migdia les querelles que ha interposat contra els membres del Govern i contra els que formen part de la Mesa del Parlament. Maza ha precisat que les querelles responen a uns presumptes casos de rebel·lió, sedició, malversació de fons i 'altres possibles delictes' que hagin pogut cometre els querellats.
Les demandes, ha especificat el fiscal, contra els membres del Govern han estat presentades a l'Audiència Nacional mentre que les que fan referència als membres de la Mesa han entrat al Tribunal Suprem, atès que conserven la seva condició d'aforats; condició, aquesta, que Puigdemont o els consellers van perdre en el moment del seu cessament.
Maza ha afegit que en els propers dies tots els querellats seran cridats a declarar i que, llavors, es decidirà si cal aplicar contra ells algun tipus de mesura cautelar.
20 querellats
En total, els querellats són 20: Els membres del Consell Executiu: El president de la Generalitat, Carles Puigdemont; Oriol Junqueras; Jordi Turull; Raül Romeva; Antoni Comín; Josep Rull; Dolors Bassa; Meritxell Borràs; Clara Ponsatí; Joaquim Forn; Lluís Puig; Carles Mundó; Santi Vila; Meritxell Serret. De la Mesa del Parlament: Carme Forcadell; Lluís Corominas; Lluís Guinó; Anna Simó; Ramona Barrufet; i Joan Josep Nuet.
6,2 milions d'euros de fiança
Maza també demana una fiança de 6.207.450 euros a cadascuna de les querelles com a responsabilitat civil "per assegurar les responsabilitats pecuniàries en què poguessin incórrer".
Jurisprudència del 23-F
La querella justifica la imputació per un suposat delicte de rebel·lió en l'existència de resistència durant la jornada de l'1-O i per l'actuació del Govern durant els últims dos anys, així com pel suposat assetjament als agents del Cos Nacional de Policia a Pineda i altres episodis.
Segons el Fiscal, la "violència" que requereix l'acusació de rebel·lió "no exigeix que s'esgrimeixin armes, ni combat, ni violències greus contra les persones". La Fiscalia basa aquesta premissa en la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre el cop d'estat del 23-F perquè "els rebels mai poden assegurar que el seu alçament serà incruent, sense víctimes i sense vessament de sang".
