Entre la documentació intervinguda per la Policia Nacional als Mossos d'Esquadra que volien incinerar-la a Sant Adrià de Besòs el 26 d'octubre passat s'hauria trobat una nota informativa que situa l'inici del pla independentista en una reunió el 25 de novembre del 2011, a la qual van acudir els «màxims dirigents» de la llavors Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Aquesta cita es va repetir a final de desembre, i s'hi van sumar els fills de Jordi Pujol (Jordi, Oriol i Josep).

Després d'aquesta segona reunió, de la qual van ser informats «un grup de persones afins dels cercles empresarials, econòmics i de la comunicació», es va decidir que n'assumís el paper de «controlador» Felip Puig, conseller d'Interior entre desembre del 2010 i desembre del 2012. Entre els empresaris que se citen figura José Antich Valero, fundador i director del diari digital ElNacional.cat, del qual es diu que té «caràcter polític i afí al PDeCAT». Així consta en les conclusions policials de l'informe de la Brigada Provincial d'Informació de la Policia, la base de la qual és la documentació intervinguda el 26 d'octubre.

D'acord amb una nota informativa sense capçalera del 12 d'octubre del 2012 «sobre el Pla Independentista de CDC», l'inici de l'«hipotètic» pla va néixer d'una reunió el 25 de novembre del 2011. La policia qualifica aquesta nota com un «resum» d'actuacions de «certs dirigents de CDC i d'Unió per camuflar el cobrament de comissions i/o suborns». En aquest pla, «Puig s'encarregaria de les tasques de controlador i d'intel·ligència» i, per a tal fi, es va disposar de «tecnologia i comunicacions que operativament estaven instal·lades en vehicles -furgonetes camuflades- adscrits a la Unitat Tecnològica dels Mossos de la Central de Sabadell».

Entre la documentació operativa de les àrees d'Interior i Exterior, la policia va trobar un centenar d'impresos justificatius en diferents caixes pertanyents a la Unitat Central de Recursos Operatius (UCRO), actualment denominada UCOINF, a la qual s'incardina en la Comissaria General d'Informació dels Mossos. «La seva estructura i components no s'han fet públics i», segons la policia, «se li atribueixen investigacions de caràcter més delicat». Els investigadors subratllen que hi ha «nombrosa documentació relativa a despeses reservades generades per les diferents unitats centrals i regionals de la Comissaria General d'Informació».

Una furgoneta camuflada, per exemple, es va col·locar durant mesos «en una plaça de pàrquing davant del domicili particular de la llavors presidenta del PPC, Alícia Sánchez Camacho», seguint ordres directes a Felip Puig. La policia recorda en el seu informe remès a l'Audiència Nacional que, coincidint amb el presumpte espionatge a Alicia Sánchez Camacho i altres dirigents del PP català, la seguretat de la presidenta dels populars a Catalunya estava assignada a quatre membres dels Mossos. Aquests agents «tenien la instrucció expressa de comunicar qualsevol moviment d'Alicia Sánchez Camacho al mateix Puig». Aquesta mateixa estratègia se seguia amb el ministre de l'Interior, en aquells dies Jorge Fernández Díaz, «cada vegada que es traslladava a Barcelona».

La policia conclou que el procés iniciat el 2011 «tenia com a prioritat teixir aliances amb la patronal Femcat», així com amb «destacats membres de la judicatura i fiscalia, amb especial atenció a l'Església i partits polítics com el PNB». Els investigadors destaquen l'«estratègia ofensiva-defensiva» amb la qual els dirigents de CDC pretenien disposar d'informació sensible del PP per, diuen, «poder negociar amb aquest en cas que les coses es posessin difícils». Aquí es destaca el paper jugat per la família de l'empresari Vicente Monjo Tuñón, «que va pressionar a tercers perquè denunciessin suborns per part de dirigents del PP».

La nota informativa del 12 d'octubre del 2012 incloïa una sèrie de dades bancàries sobre els Pujol i altres persones del cas Palau, «tot», segons la policia, «aportat per Falciani», l'enginyer de sistemes italofrancès que va revelar dades bancàries en massa. Els Mossos tenien documentació en què es detallaven «altres línies d'investigació» que haurien d'iniciar-se al voltant d'altres membres de CDC. Se citen dades sobre Andorra de Maria Victòria Álvarez Martín, l'exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola, la compra de casinos a Argentina i Mèxic per part dels Pujol, la compra de diversos edificis a Panamà a través de societats i altres inversions a Houston i Miami.

«CDC pretenia amagar tot l'entramat de cobraments per comissions dels anomenats cas 3% i cas ITV», diu la policia. En una altra nota informativa sense capçalera de data 1 de juliol del 2014 s'aborden els diners offshore de la família Pujol.