El cap negociador de la UE per al Brexit, Michel Barnier, i el ministre britànic per a la sortida de la UE, David Davis, van arribar a un acord sobre el gruix del text jurídic de l'acord de retirada del Regne Unit del club comunitari i sobre un període de transició de 21 mesos, fins a final del 2020, per donar temps a preparar el Brexit.
«Ens hem posat d'acord, després de llargues jornades de feina, sobre una gran part del que constituirà l'acord internacional de la retirada ordenada del Regne Unit», va anunciar Barnier en roda de premsa conjunta al final de la ronda de negociacions entre les dues parts, deixant clar que serà competència dels líders europeus «jutjar» aquest progrés en la seva cimera de final de setmana i adoptar les orientacions per donar-li un mandat per començar a negociar el marc de la relació futura. Barnier va admetre que es tracta d'«una etapa decisiva, però segueix sent una etapa». «No estem al final del camí, queda molta feina sobre temes importants i, en particular, d'Irlanda i Irlanda del Nord», va avisar.
«Hem aconseguit un acord sobre el període d'implementació. Això és un pas decisiu», va destacar per la seva banda Davis, que va admetre que el període de transició s'estendrà des de la sortida del Regne Unit, el març del 2019, fins al desembre de 2020. «Són 21 mesos, que s'acosten als dos anys que vam demanar», va insistir. Barnier va tornar a deixar clar que «res està acordat fins que tot està acordat» i va insistir que l'única base legal per a la transició -en què Regne Unit ja no participarà en la presa de decisions a la UE però se seguirà beneficiant del mercat interior i la unió duanera i haurà de seguir complint les normes de la UE- s'haurà d'acordar en la seva totalitat com a molt tard a la tardor. Així, el cap negociador de la UE va constatar un acord «complet» sobre els drets dels ciutadans, la «prioritat» dels europeus, i sobre la factura financera.
Divergències pendents
Però queden «divergències de primera importància» sobre «la governança de l'acord de retirada i les qüestions lligades a Irlanda i Irlanda del Nord» i altres aspectes «gens insignificatius», com les indicacions geogràfiques, la protecció de dades i el reconeixement automàtic de sentències. Pel que fa als ciutadans, Barnier va explicar que el text de l'acord de retirada preveu «una opció addicional» perquè els europeus puguin «obtenir el nou estatut de residència al Regne Unit des de l'inici del període de transició», quelcom que els donarà «certesa jurídica» del seu dret a residir al país «després del període de transició».
