Gairebé un any i mig després que se'n fes la primera (el novembre del 2016), la Generalitat portarà el Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages a una segona aprovació inicial. Un pas que, com a màxim d'aviat, es farà el proper mes de març. En el que seria el procediment habitual d'un tràmit urbanístic, ara ja caldria superar l'aprovació provisional que, sense necessitat de cap exposició pública, hauria d'obrir la porta immediata a la definitiva i que el pla entrés en vigor. Però en el cas del PDU de la Mineria el camí haurà estat molt més llarg.

El motiu principal d'aquesta segona aprovació, segons han explicat fonts del departament de Territori i Sostenibilitat, és l'envegadura de les al·legacions que es van rebre després després de la primera aprovació, tant d'ajuntaments dels municipis implicats, com de l'empresa minera i d'entitats i persones a títol individual. No tant per la quantitat que se'n van presentar, sinó sobretot per l'abast de les modificacions que suposa la seva incorporació respecte als plantejaments inicials.

Un dels aspectes més rellevants, segons han confirmat les mateixes fonts, és que aquest nou PDU incorporarà Cardona, tal com havia demanat l'Ajuntament d'aquest municipi, ja que en el primer document s'havia deixat fora. El consistori cardoní va reclamar des del moment que es va fer l'aprovació inicial poder-ne formar part, perquè malgrat que ja no s'hi explota la potassa, sí que manté activitat minera. I sobretot perquè en el temps que ha transcorregut des d'aquella primera aprovació ha succeït un fet rellevant, del qual l'Ajuntament ja tenia indicis en aquell moment i que s'ha acabat fent realitat: el cessament de l'activitat d'Ercros, que explotava el runam vell de Cardona. Per tant, aquest municipi també té damunt la taula la problemàtica d'un dipòsit a mig retirar i amb un futur incert.

Malgrat que les mateixes fonts del departament de Territori i Sostenibilitat no han concretat quins altres aspectes rellevants han motivat aquesta segona aprovació inicial, aquest diari ja va explicar en el seu moment diferents demandes obertes a partir de les al·legacions.

Una de les qüestions més rellevants serà veure quina reposta dóna finalment Urbanisme a una demanda en la qual han coincidit tant l'Ajuntament de Súria com ICL en relació amb els futurs creixements d'aquesta factoria, i que té una importància notable en el territori. Ambdós discrepaven de la proposta d'Urbanisme, que previa en el document de la primera aprovació inicial que la segona planta de sal vacuum que Iberpotash construeixi al municipi es faci al polígon de la Pobla Sud. En les seves al·legacions, consistori i empresa demanaven que aquesta futura instal·lació s'alci dins del límit de l'actual recinte de producció, on ja s'ha ubicat la primera de les plantes que es posa en funcionament.

Segons feia constar l'Ajuntament en l'escrit d'al·legacions, el centre de producció encara una capacitat edificatòria de 136.000 metres quadrats, dels quals només hi ha consolidats uns 40.000 m2 de sostre.

Desplaçar l'eix a Sallent?

Una altra de les al·legacions rellevants que esperen resposta és la que feia l'Ajuntament de Sallent, que demanava que es prevegi que quan s'elimini el runam de la Botjosa es desplaci cap a la superfície que ara ocupa aquest dipòsit el traçat de l'eix del Llobregat a l'altura de les actuals instal·lacions. Amb un doble argument: d'una banda, es planteja per donar utilitat així a uns terrenys -els que en el futur quedin alliberats de la presència de les instal·lacions mineres- que consideren que per l'activitat a què han estat sotmesos fins ara tindran un sòl contaminat per la salmorra, amb la incidència que això podria tenir en segons quin ús se'n fes. D'altra banda, i tenint en compte que aquesta àrea és previst que igualment es destini a usos industrials i que a la banda dreta de l'eix (en sentit Berga) ja hi ha el polígon Illa Sud, el consistori argumenta que un desplaçament de la carretera permetria crear una continuïtat i no dues àrees partides per l'eix.