El parc de Sallent és escenari des d'ahir d'un record més per a la cultura i el país: un monument a la sardana. A l'inici del passeig n'hi ha un de dedicat als gegants; al capdavall, un altre de l'Onze de Setembre i, ara, al centre, aquest per recordar la dansa nacional. Quatre figures de balladors, dues de masculines i dues de femenines, pràcticament de mida natural, alçades, i fent una mitja rotllana que es retalla sobre el cel de ponent, formen la part principal del cos del monument. Als seus peus, un escut de Sallent, obra d'Esteve Badia, i una placa per recordar el moment en què la població ha dedicat aquest monument a la dansa del país.

La plaça central del parc, davant l'escola Torres Amat, allà on fa anys hi havia el record de les persones que van morir a la guer-ra del 36 (inicialment només de la part nacional, després de tots els que hi van deixar la vida), ara hi ha un record a la dansa, que, en paraules de l'alcalde, David Saldoni, «sempre marxa acompassadament» i permet «integrar tothom a la rotllana, encara que ballin la sardana amb diferents estils».

La Colla de Dansaires de Sallent, que en les dècades dels 50 i 60 va passar els millors anys i va participar amb èxit en diferents concursos, ha arribat fins al 2018 fent promoció de la dansa catalana, i n'han volgut deixar testimoniatge. Cèlia Gámez, presidenta del grup, va explicar ahir que feia temps que donaven voltes a la idea perquè «no volíem que Sallent no tingués un record a la dansa». Ara, coincidint amb els 65 anys de la creació del grup, finalment «s'ha fet realitat el somni».

L'Ajuntament va rebre de part dels dansaires una reproducció del monument, que també ha fet Esteve Badia. Ahir, Saldoni, que va ser acompanyat de l'alcalde de Castellnou i fill de Sallent, Domènec Òrrit, i de la senadora sallentina Mireia Cortès, va veure en el passeig de la Biblioteca aquesta mostra del compromís de Sallent amb la cultura i amb el país.

El groc, el del fulard de la conductora de l'acte, per exemple, o el de nombrosos llaços que lluïen les més de 300 persones que van presenciar la descoberta, va ser un senyal de solidaritat amb els empresonats i els exiliats, entre aquests la sallentina Anna Gabriel, per la repressió del procés.