Per quins models econòmics ha d´apostar el Berguedà? Com s´ha d´actuar per frenar la pèrdua de dinamisme comercial del barri vell de Berga i d´altres nuclis històrics? El descens de l´atur es deu a la creació de nous llocs de treball o a la despoblació d´una comarca envellida i líder a Catalunya pel que fa al nombre de pensionistes? Aquestes són algunes de les qüestions que s´han posat a debat en el quart fòrum econòmic del Berguedà, promogut per l´Associació Comarcal d´Empresaris del Berguedà i que es va celebrar dimecres al vespre. Per analitzar el pols comarcal, l´entitat va convidar, dimecres, cinc representants del món empresarial que van aportar la seva visió sobre l´estat de salut de la comarca i també del país davant un centenar de persones que van omplir la seu de l´Aceb.
Lluny del monocultiu
L´empresari turístic Joan Barniol va dir que el Berguedà no ha d'apostar per un sol model econòmic sinó que ha de combinar-los tots. Va posar sobre la taula que la comarca té un total de 10.260 places d´allotjament, que suposa el 25% de la seva població, mentre que Barcelona disposa de 65.000 places, que suposen el 4% de la població. «Per al Berguedà és un èxit tenir percentualment més places que Barcelona, una altra cosa és que les omplim». Va assegurar que en l'àmbit del turisme de muntanya la comarca «és la més ben posicionada de Catalunya» i va reclamar la reobertura dels Rasos de Peguera. Va lloar les infraestructures viàries i va reclamar que es conservi l´entorn natural que dóna atractiu al Berguedà com a destinació turística.
Pel que fa a la realitat del teixit empresarial, Josep Fígols, emprenedor i president de l´Aceb, va dir que el problema que pateix el Berguedà és que «les seves empreses són massa petites», concretament va dir que que n´hi ha 1.055 que tenen entre 1 i 5 treballadors, 220 de 5 a 50, 11 de 50 a 250 i 2 de més de 250.
Pel que fa al futur comarcal es va mostrar preocupat. Va recordar el fet que el Berguedà és la comarca amb més pensionistes de Catalunya, amb 14.041, que suposa el 35% de la població. A més té 2.800 persones a l´atur, fet que suposa que només treballin 10.000 persones, el 25% de la població activa. Això sumat a l'envelliment farà que de cara al futur «tinguem una situació de demografia de disminució de la població que generarà seriosos problemes». Fígols va denunciar l´existència d´economia submergida especialment al sector serveis. Josep Fígols també va reclamar més control per reduir el nivell d´absentisme. I va proposar donar més poder a les mútues mèdiques privades per revisar i donar altes i baixes laborals i reduir les llistes d´espera de la sanitat pública.
Hi va haver coincidència en el fet que el sector de l´agroalimentació és un sector emergent. El pagès Jordi Rovira, de Sagàs, va dir que el sector de la pagesia i la ramaderia es manté pel fet que concentra petites explotacions que en els darrers anys han apostat per la transformació dels productes. Es va mostrar molt crític, però, amb el model agrari basat «en la industrialització» perquè, tot i generar riquesa, també provoca «problemes ambientals», com per exemple el tractament dels purins. Rovira va lamentar el fet que les administracions no facilitin la creació de noves empreses.
Salut, un nou model
Un dels sectors econòmics que podrien generar riquesa a la comarca és el de la salut. Així ho va exposar la farmacèutica i empresària Maria Cosp. De la mateixa manera que passa amb el sector de l´alimentació o l'esport, «la salut interessa», va dir, i va afegir que «el turisme no ha de ser només gent que vagi a esquiar». Hi ha altres alternatives, com ara que els visitants trobin al Berguedà un espai per cuidar la seva salut. Cosp va exposar que es podrien crear molts serveis al voltant d´aquest sector, com restaurants vegetarians o centres per fer multitud de teràpies. «Faltaria crear un mètode per explotar el turisme de salut» un model, va afegir, que podria ajudar a revitalitzar el barri vell de Berga.
L´empresari del sector forestal Joan Boix i president de la delegació al Berguedà de la Cambra de Comerç va exposar que «la fusta és un recurs que està infrautilitzat». En aquest àmbit el Berguedà és una potència, ja que les empreses de la fusta de la comarca representen el 50% del sector de la transformació de la fusta.
Al fòrum, on també van intervenir diferents representants polítics, es va posar de manifest que els berguedans necessiten recuperar la seva autoestima, creure´s que la comarca té potencial.
