Gustau Vidal: «Fins fa poc, la ceràmica es considerava un art menor»

El ceramista de Barcelona, instal·lat a Berga fa 45 anys, mostra la seva obra en una exposició a la sala del Casino

30.06.2016 | 18:06
Gustau Vidal

Té 78 anys i després de tota una vida com a ceramista, Gustau Vidal ha obert al públic una de les poques exposicions que ha fet al llarg de la seva trajectòria. Home tranquil, amant de la seva feina i a qui no preocupa gaire què diuen els altres sobre la seva obra. A ell l´entusiasma crear i treballar el fang i per l´impuls de la seva família una trentena d´obres estaran exposades fins al 31 de juliol a la sala del Casino de Berga. La mostra estarà oberta a les tardes de dilluns a dissabte i els diumenges i festius al matí d´11 a 1 i a la tarda de 5 a 7.

Gustau Vidal és de Barcelona però fa 45 anys que va arribar al Berguedà. Ho va fer gràcies a mossèn Josep Maria Ballarín. «Érem amics i quan se li va morir la mare ens va demanar si volíem venir a viure a Berga, concretament a Queralt, per fer-nos càrrec de les instal·lacions del santuari i el seu entorn», explica. Van acceptar la proposta i des de llavors ja no s´ha mogut de la ciutat. Quan va traslladar-se a la capital berguedana, però, ja feia temps que es dedicava a la ceràmica. El que molts no saben és que s´hi va aficionar de rebot. Als 14 anys Vidal va començar a fer d´aprenent de joier. Per complementar aquesta feina i «aprofundir en el vessant artístic de la joieria» va entrar a l´Escola Massana per treballar l´escultura. Dins d´aquests cursos va descobrir, durant una assignatura, la ceràmica. «M´hi vaig quedar enganxat», confessa.

De seguida va deixar de banda tot el que havia fet fins aquell moment per dedicar-se plenament a la confecció de peces de ceràmica utilitària i va obrir un taller propi juntament amb altres socis. La seva dedicació va créixer al Berguedà amb l´obertura de la fàbrica de Cal Neles i va combinar el seu vessant d´artista amb el de professor a l´Escola d´Arts i Oficis de Gironella. A més, sempre ha estat docent al taller particular que té a casa seva, per on han passat molts alumnes al llarg d´aquests quaranta-cinc anys.
La mostra del Casino presenta alguns murals ceràmics, una selecció de plats i una vintena de gerros. Tots amb la marca de Gustau Vidal i amb la seva tècnica pròpia. «La meva obra s´ha de veure per entendre-la, segurament hi ha gent a qui no agrada, però no pot dir directament que sigui dolenta sense cap criteri», assegura.

Lamenta que la ceràmica hagi estat un art desconegut i de poc pes en aquest país durant molt temps, «que fins i tot s´ha degradat dins de les mateixes esferes artístiques». I és que afirma que, «fins fa poc, la ceràmica es considerava un art menor, però, per a mi, l´art és art, facis el que facis». És per això que anima tots els que creguin que la ceràmica no té valor a descobrir què s´amaga darrere de cada gerro i de cada peça. «El procés de creació ceràmica és molt més lent comparat amb el d´altres disciplines, perquè un cop comences l´obra ja no hi ha marxa enrere, i si no et surt com volies o se´t trenca, has de tornar a començar, no hi ha opció de correcció com podria passar amb la pintura, per exemple».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema