Blog 
Ahir, Descans Dominical de Pep Garcia
RSS - Blog de Pep Garcia i Orri

L'autor

Blog Ahir, Descans Dominical de Pep Garcia - Pep Garcia i Orri

Pep Garcia i Orri

És l’hora de sumar. De ser crític i sumar. De ser exigent i sumar. D’acompanyar i sumar. De deixar-se endur per l’humor i el bon sentit de l’humor i sumar. Rient sumem més. Multipliquem. Temps d’ajudar i deixar-se ajudar. De competir, no per guanyar sinó per sumar. I ser feliços. Això si, la felicit...

Sobre aquest blog de Les columnes

Escric per no haver d'anar al psquiatre. Per això el meu psiquiatre està molt decebut. M'enyora. No para de dir-me que deixi d'escriure. Escric el que em passa, tal qual. I el que no em passa, faig que em passi per poder-ho explicar.


Arxiu

  • In memoriam Rosita... Cadires amb WI-FI i endolls.

    Les cadires del passeog són tota una icona. Jo no em quedaria aquí. Les cadires estan demanant a crits dues coses: espònsors i Wi-Fi. Poseu Wi-Fi a les cadires i sereu el rei del món. 

    Una pensada molt sensata la que acaba de tenir l'Ajuntament de Manresa. És tan sensata que en sentir-la dubtes que sigui municipal, la idea.  Les cadires del Passeig –cadires de la Rosita, per a manresans militants–, ubicades al Passeig, com el seu nom indica, seran gratuïtes.  Són gratuïtes. T'hi pots asseure sense pagar. Ni...


  • Rajoyades... amb permís de Mariano...!

    Doncs aquest columnista s'ha quedat ben descansat. Tant com el president, trobo, que fa cara de quedar-se a gust. Aprofitant la calor i que potser no voldran sortir de casa, facin l'exercici a casa i escriguin frases impossibles. Se sentiran millor. O no.

    Jo també puc intentar estar a l'alçada de Mariano Rajoy. És més. Ho intentaré ara i aqui en aquesta columna. Si ell va dir aquesta setman al Congrés una frase colossal com aquesta: "Cuanto peor, mejor para todos. Y cuanto peor para todos, mejor. Mejor para mi el suyo. Beneficio politico". Cre...


  • De rotonda i firetes.... a la manresana

    La gent ha triat i s'ha estimat més ventilar-se a cops d'escombra amb la bruixa del tren o arriscar-se la primera papilla saltant al pop saltarí que no anar a badar a una Expo bages, que diguem-ho, té poc d'Expo i poc de Bages.

    Poc acostumats com estem a les grans coses, aquesta setmana Manresa s'ha posat de llarg. La cosa es diu “ rotonda”, la de la Bonavista. Ho estan anunciant a tort i a dret, amb bombo i plateret, com si de l'obra de la Sagrada Familia es tractés. I què hi fan? Es demana la gent. No, hi fan una rotonda. Ah!! Trobo que...


  • La lliçó que he après... de Carles Capdevila

    Amb humor, amb seny, amb sentit comú, amb enginyoses imatges captades d'escenes quotidianes del seu poble i que tan bé sabia copsar i compartir el Carles Capdevila. Fer gran el món a partir de les coses petites. Fer grans les persones a partir de les petites persones.

    Plantat al mig de l'escenari de la sala petita del Kursaal, sense moure's ni un mil.limetre d'un cercle vermell que des dels peus l'emmarcava tot ell, amb una mà a la butxaca i amb l'altre sostenint unes quartilles d'apunts que ni es va mirar va engegar una petita xerrada-conferència de...


  • Glossa a un bisbe novell.. desorientat

    Que el Bisbe Novell n'hagi dit una sobre els homosexuals de l'alçada d'un campanar no ens ha d'estranyar. Qui sinó, algú com ell d'alt rang pot estar capacitat per fer repicar des d'on més se sent encara que la música soni desafinada

    Glossa d'un humil servidor adreçada a tothom de bona voluntat que vulgui llegir o escoltar, dedicada especialment a bisbes desorientats. Siguin novells o veterans. Estimats germans. Que el Bisbe Novell n'hagi dit una sobre els homosexuals de l'alçada d'un campanar no ens ha d'estranyar. Qui sinó, alg...


  • ICL, la sal de la terra..?

    Com casen la mina i el territori? Tenim una potencia a casa que és la que ens " alça" el nivell industrial de la comarca o tenim un gegant que ens sotmet. O les dues coses alhora?

    Les mines. Tota la vida hem viscut amb les mines al costat. Potser durant anys els que no en sabem gaire res de gairebé res, ni sabiem de què eren les mines. De Potassa.  Tota la vida hem vist crèixer atònits un runam, allà a Sallent, que s'ha tornat muntanya crescuda del no res. Ara fa uns anys vaig saber que la " muntanya de runam", legalment, no existe...


  • Ara que sabem el què val... un missal

    Amb el coi dels complexos ens tenien ben agafats pels c... complexos. Lligats i ben lligats i pendents sempre de les putes i les ramonetes. Ara hem sabut que totes dues eren molt de missa. Molt de missal

    Aquesta setmana s'ha posat de moda parlar en clau. Quasi en llati. I donant-nos una nova visió de les relacions amb la banca. I no és banca ètica, precisament. Més aviat banca decrèpita, però això si, molt de tu a tu. I amb psedònims dignes de trama miserable. M'hi apunto. Jo ja no sóc jo, des d'ara seré per a vost&...


  • Si et trobes una hostessa que té fred...

    No ens enganyem, qui posa una hostessa amb poca roba quieta davant d'un estand, d'un monoplaça o d'una parada de fira ho fa per ajudar a fer bonic i salivera.  És això, oi? 

    Plou i fa fred a les pistes del Torneig de tennis i les noies de Schweppes van curtes per ensenyar cuixa i passen fred. Ens les mirem però no ens n'adonem perquè ja hi estem acostumats a veure hostesses curtes.  Hi han anat tota la vida i han fet petons a canvi d'un ram de flors ja sigui a ciclistes o motoristes o aguantant el paraigües als Alonsos de torn ...


  • La rosa, el llibre, el silenci i les manis...

    Si avui és diumenge i demà és 1 de maig és que demà és dilluns de manis. Fa temps que penso que els sindicats tenen un problema cada 1 de maig. De fet trobo que tenen un problema cada cop que es manifesten

    Em venen 3 coses al cap. LA ROSA. Vaig comprar la rosa, per sant Jordi. D'hora pel mati, per no fer tard. Les roses de sant Jordi, si les regales tard pots fer tard i obrir una crisi. No cal pas. Al que anàvem. Trio una parada on en semblin ufanes, les roses. Vaig per comprar i la venedora ocasional de roses de sant Jordi a m&eacut...


  • Arròs, silencis, solos, jazz... al Vermell

    En el jazz, als solos i les improvisacions hi ha armonia. No estic segur que en politica això passi igual ni tinc tan clar que hi hagi tans bons solistes ni que sapiguen improvisar, sense desafinar.

    Demano una taula. Per dinar? Si, i per escoltar. M'agrada escoltar de tot. Al Vermell s'hi va a menjar – els arrossets són bonissims – i a escoltar jazz. Vaig sol i vull escoltar i que ningú m'escolti. Doncs no parli. Entesos. Però que ningú em gravi. També té raó. M'entaulo. Sóc a l'escenari dels fets, del &ldqu...