Blog 
Ahir, Descans Dominical de Pep Garcia
RSS - Blog de Pep Garcia i Orri

L'autor

Blog Ahir, Descans Dominical de Pep Garcia - Pep Garcia i Orri

Pep Garcia i Orri

És l’hora de sumar. De ser crític i sumar. De ser exigent i sumar. D’acompanyar i sumar. De deixar-se endur per l’humor i el bon sentit de l’humor i sumar. Rient sumem més. Multipliquem. Temps d’ajudar i deixar-se ajudar. De competir, no per guanyar sinó per sumar. I ser feliços. Això si, la felicit...

Sobre aquest blog de Les columnes

Escric per no haver d'anar al psquiatre. Per això el meu psiquiatre està molt decebut. M'enyora. No para de dir-me que deixi d'escriure. Escric el que em passa, tal qual. I el que no em passa, faig que em passi per poder-ho explicar.


Arxiu

  • Ui! si la Samantha et diu... “hem de parlar”...

    “Mira Samantha... parlen de nosaltres i aquest tal Garcia sembla que no hi toca gaire”. “Deixa'l estar, i nosaltres a lo nostre”. Molt tendre, trobo.

    Truco la Samantha però no se'm hi posa. Tinc ganes de parlar amb ella. Per curiositat. La Samantha és una nina que s'ha fet famosa aquesta setmana. Té arrels a la Pobla de Lillet. La seva familia, en Sergi... va néixer allà. Fa cara de ser educada però encara no li han ensenyat a agafar o trucar per telèfon. Tot vindrà. La Samantha té altres virtuds...


  • Gemegant de plaer per damunt la normativa

    Això si, mentre la dona gaudia gemegant de goig i d'orgasmes els agents van aprofitar per mesurar els decibels. Ho trobo impecablement professional. Resultat? Els gemecs orgasmics de la dona estaven 2 decibels per damunt del permès

    Per a mi la noticia de la setmana, amb permís de la remuntada,  ha estat aquesta: La policia de Salamanca ha denunciat una dona per ser massa " cridanera" mentre practicava sexe a casa. Li pot caire una multa de 150€. Alertada pels veïns, que no devien poder dormir per les molèsties o per l'enveja, la polici...


  • Fent calaix amb els soldats... a Gòsol

    Que l'exèrcit trïi Gòsol és sospitós. Que no deixi els calaixos plens és imperdonable.I me'n vaig a fer les meves maniobres de diumenge, Un, dos! Ep! Aro!, i un! Dos! Ep! Aro... i que no sàpiga jo que no han gastat ni un euro.. que pensaré... són ben desagraïts aquests soldats espanyols...

    A Gòsol han passat una setmana molt moguda. Pendents del comando llonguet. Els botiguers del petit llogarret de l'alt Berguedà s'han organitzat en grups i escamots per estar al cas i no perdre pistonada. Pistonada? Si...


  • Comando parquímetre. Es busca.

    Per això els puc dir que em miro un dels 19 parquimetres trinxats però no els puc el que penso per dins en aquell moment. Ens entenem oi?

    Hi ha algú que ha decidit venjar-se de les màquines dels parquimetres de Manresa. El sistema és tan delictiu com eficaç: Les trinxen. Només que trinxin la pantalla digital, la màquina queda inservible. Pim pam!  Del tot. L'atac de l'altre dia va afectar 19 de les màquines. Un atac a 19 màquines a la via pública ja comença a ser una maniobra estratègica...


  • Posem per cas que la força és de la gent

    I aquest fenòmen ha passat i passa en una ciutat tan poc normal, Manresa,  que, de tan poc normal està condemnada de tant en tant a fer coses realment extraordinàries.

    Surto de veure una cosa molt bèstia. El documental del Kursaal La Força de la gent és molt bèstia. A banda de ser un producte totalment exportable a tot el món  ( i així serà, n'estic segur, que milles enllà, en festivals, congressos i cine clubs de tota mena el docu s'ensenyarà com un fenòmen local, per tant global) ...


  • I la FUB es marca un Re-stylling de les ametlles de la llum

    La ciutat té tresors i els amaga o els ignora. Molt d'aqui. Jo, vistes que les ametlles que vaig tastar de petit eren poc galdoses, vaig pensar que en aquest cas si que potser era millor deixar-ho estar... fins ara.

    Una vegada vaig comprar ametlles de la llum. Sóc així d'agosarat. Me'n havien parlat en alguna reunió clandestina.  Em va costar trobar-les.No diré que vaig fer-ho per força o forçat  però si empès per una curiositat militant en saber com seria " allò" que representava ser la icona gastr...


  • ... i encantats d'haver-se conegut...

    Gestionen el batec de la ciutat sense caure que el batec és d'anar fent , només anar fent, quan li convindria, a la ciutat, un xutassu en tota regla.

    PRECINTE. Els confesso un secret quasi inconfessable. Quasi sempre duc al damunt, dins el cotxe, un rotlle de precinte. Per si de cas. Si tens un mal pas amb una mica de precinte daquest tipus rotllo americà pots arreglar, enganxar, subjectar quasi qualsevol cosa. I l'he fet servir, per la feina, un grapat de vegades. Quasi sempre amb èxit. No surto mai de casa sense el meu precinte. Amb ell em sento se...


  • Els mestres no saben explicar i els pares no saben castigar...

    Són joves, miren sèries, s'estan a casa i opinen que no els deixen opinar. I tenen coses per dir. Moltes. Tenen ganes de fer-se grans.i diria que ara mateix, tot i còmodes, se saben en terra de ningú. De qui són els joves? De ningú.

    És dissabte tarda i m'assec en una taula a xerrar amb 10 joves. Tenen entre 12 i 15 anys .D'aqui a 2 hores farem junts una conferència-conversa davant de públic dins els actes del www.repensemlasecundaria.cat Però abans de sortir al "ruedo" xerrem. Em miren entre " rar" i a veure ...


  • A les fosques by Endesa, això és un atracament.

    Com tampoc és normal no ja que no sapiguem entendre la lletra petita dels nostres contractes amb Endesa sinó que a sobre haguem de fer malabarismes per saber a quina hora d'ahir ens va sortir més barat posar la rentadora

    Escric dijous al vespre. A fora el carrer fa un fred que pela i a dins hem tancat els ulls perquè Endesa ens maltracta. Ens deixa glaçats.I emprenyats. Escric amb espelmes. Si, de l'ikea. És bonica l'estampa. Les espelmes són molt boniques i càlides i fan " llar dolça llar" excepte quan les encens per p...


  • L'abus del Bus de Manresa a Barcelona

    Això del Bus, de viatjar a deshores, i de deixar tirats un munt de passatgers dia si dia també per aquests móns de Déu, si això passés un sol dia en un carrer de Barcelona, seria portada de telenoticies.

    Escric aquestes ratlles abans d'entrar oficialment en periode siberià d'hivernació. Diuen que fotrà tant de fred. Tant ens fot. Com que els coneixem sembla que ho diguin pels de BCN. A la Manrússia que tots portem dins una mica de fred que glaça fins el moll de l'ós ja el duem al nostre ADN.Escric a...