Blog 
Ahir, Descans Dominical de Pep Garcia
RSS - Blog de Pep Garcia i Orri

L'autor

Blog Ahir, Descans Dominical de Pep Garcia - Pep Garcia i Orri

Pep Garcia i Orri

És l’hora de sumar. De ser crític i sumar. De ser exigent i sumar. D’acompanyar i sumar. De deixar-se endur per l’humor i el bon sentit de l’humor i sumar. Rient sumem més. Multipliquem. Temps d’ajudar i deixar-se ajudar. De competir, no per guanyar sinó per sumar. I ser feliços. Això si, la felicit...

Sobre aquest blog de Les columnes

Escric per no haver d'anar al psquiatre. Per això el meu psiquiatre està molt decebut. M'enyora. No para de dir-me que deixi d'escriure. Escric el que em passa, tal qual. I el que no em passa, faig que em passi per poder-ho explicar.


Arxiu

  • Assegut a la barra del bar penso... El món és dels valents

    La Rosa m’envia un mail i, entre altres coses que m’explica, em diu que es vol casar amb mi. No sé si ho explica, si m’ho demana, o si només ho proclama.  La Rosa és així, i som molt amics. El que més m’agrada d’ella és que no té whatsapp. No té ni mòbil. Tenint en compte que ara mateix, en el moment d’escriure aquest article, al món hi ha més de 7.000 milions de mòbils, tenir una amiga que deu ser de les poques persones de la humanitat que no en té és, ...


  • La ‘moda’ és treure en comptes de posar

    La moda és treure en comptes de posar. I treure no té res a veure amb posar. Si poses, dius, aportes, reclames, manifestes... Si treus només desfàs el que algú altre ha posat. Lleig, trobo. Però no aportes res. De res. Estem parlant de llaços grocs. El país n'està ple, de llaços grocs. Ha estat la forma de reivindicar, de protestar, de reclamar per l'empresonament dels presos polítics i més coses. A algú podrà no agradar-li. A molts podran no agradar-los. Però si la resposta que hi trobe...


  • L’home del meu carrer

    Al meu carrer hi viu un home. És un carrer normal, qualsevol. No està gaire allunyat del centre de Manresa i hi pots aparcar, quan trobes aparcament, perquè és un carrer sense parquímetres. Per tant, costa d’aparcar-hi. Alguns dies dono un munt de voltes abans no puc entaforar el meu cotxe. Hi ha cases, pisos no gaire alts, i botigues de proximitat i bon tracte. Conec gent de vista, només de vista, amb qui ens saludem de mirar-nos, de creuar-nos, de reconèixer-nos sense saber-ne més amb prou feines l’un de l’altre. El...


  • Dedicat, és clar, a les dones

    No em costa d'escriure, em costa de respirar, d'empassar saliva sense que tot se'm faci un nus que no puc empassar. Que no vull empassar. No em costa sentir, em costa d'imaginar-me què sent un bèstia d'alguna manada quan surt a caçar. Jo sento fàstic. Em costa ser home i no sentir-me brut, ara mateix. No em costa d'imaginar-me una i totes les dones a la intempèrie,  que és on ara mateix estan totes les dones. A la intempèrie judicial. A la intempèrie d'aquest  masclisme que viu entre nosaltres. Aquest masclisme que té ...


  • Això passarà (probablement) demà

    S’ha vestit amb el vestit que es va comprar ahir i surt al carrer. És ple de gent i se sent íntimament radiant i això la fa feliç. Defuig, per no entretenir-se més del compte, les parades i els taulells plens.  Du una rosa als dits. No vol fer tard. No pot fer tard. Ha quedat en un banc d'una plaça petita a tocar de la muralla. El veu, hi arriba i s'hi asseu. Nerviosa es refugia en el tacte suau del seu vestit que la fa sentir bé. La cita és a cegues i sap que no es diran res. Hi ha gent a la plaça i de cop, no se n&r...


  • Poca cosa, de fet, demanem tan poca cosa...

    La setmana ha estat emprenyadorament freda, incòmodament molla. Inquietantment trista. És aquesta primavera estranya que ens du més calfreds que no pas altra cosa i ens deixa amarats i orfes de bon temps. M'abrigo i no entro en calor, deu ser que duc el fred a dins. M'aixoplugo i em mullo com si res no em tapés prou o gens. Si escric seguint la predicció dels meus meteoròlegs preferits –i d'algun que no suporto– puc dir que ahir, dissabte, de nou, va ploure i que avui fa sol. És diumenge de sol, un sol i un diumenge que ens hauria...


  • Fujo del soroll, busco la calma, i et busco a tu

    De les vacances acabades de fer m'he endut cap a casa, de record, una captura de sensacions en un instant i en un racó que em va captivar profundament. El faré servir per a un text que estic escrivint i que vés  a saber si serà relat, conte o novel·la o cap de les tres coses. Sense selfies, sense postureig. Adonant-me que allò em captivava senzillament hi vaig posar molta atenció. Molt de mi amb tots els sentits oberts.  Tota l'atenció del món.  I vaig deixar que em traspassés. Saps de què parlo, oi?...


  • Més catòlics que mai, si cal

    Més catòlics que mai.  Tots. Per 4 dies de festa... mato. És clar que ell va ressuscitar. Així pots anar-te morint. No hi ha color. I mentrestant les banderes a mitja asta. Les espanyoles. Són ben estranys, aquests espanyols. Tan estranys que fan por. I riure. Les banderes a mitja asta en senyal de dol pel que s'ha mort. S'han pres alguna cosa, segur.  Tot alhora. És ben estranya, la Setmana Santa. Passem de la santa però ens cruspim la setmana com si ens hi anés la vida. Quina tristor més divertida. Que no ens la toqu...


  • Els rellotges aturats. La primavera fosa

    M’hauré llevat, aquest matí, i no hauré entès, una vegada més, això de l’hora. Si s’avança o si s’endarrereix. Que a les dues seran les tres o a les tres seran les dues és un missatge que a mi, tot i que sóc de «lletres», no em serveix de gaire per entendre la maniobra. Gens. Un cop em vaig quedar llevat just a les dues per veure què passava... I no passava res. Deu ser això, la física quàntica.  Però això, avui, no té gaire importàn...


  • Manresa es mira al mirall de la rotonda

    La banda està a punt. Uniformats, clenxinats, arrenglerats en formació de gala, els músics fan l'últim cigarret «abans de». Estrenaran una peça nova que fa dies que assagen per a l'ocasió. I l'ocasió és avui. Si diumenge vinent serà diumenge de Rams, avui és diumenge de rotonda.

    Fa setmanes que algú va tenir la idea de fer un acte com cal i a l'administració municipal, després de demanar convenientment tres pressupostos, no fos cas, un funcionari curós del paperam va aprovar i...