Blog 
Ahir, Descans Dominical de Pep Garcia
RSS - Blog de Pep Garcia i Orri

L'autor

Blog Ahir, Descans Dominical de Pep Garcia - Pep Garcia i Orri

Pep Garcia i Orri

És l’hora de sumar. De ser crític i sumar. De ser exigent i sumar. D’acompanyar i sumar. De deixar-se endur per l’humor i el bon sentit de l’humor i sumar. Rient sumem més. Multipliquem. Temps d’ajudar i deixar-se ajudar. De competir, no per guanyar sinó per sumar. I ser feliços. Això si, la felicit...

Sobre aquest blog de Les columnes

Escric per no haver d'anar al psquiatre. Per això el meu psiquiatre està molt decebut. M'enyora. No para de dir-me que deixi d'escriure. Escric el que em passa, tal qual. I el que no em passa, faig que em passi per poder-ho explicar.


Arxiu

  • Arròs, silencis, solos, jazz... al Vermell

    En el jazz, als solos i les improvisacions hi ha armonia. No estic segur que en politica això passi igual ni tinc tan clar que hi hagi tans bons solistes ni que sapiguen improvisar, sense desafinar.

    Demano una taula. Per dinar? Si, i per escoltar. M'agrada escoltar de tot. Al Vermell s'hi va a menjar – els arrossets són bonissims – i a escoltar jazz. Vaig sol i vull escoltar i que ningú m'escolti. Doncs no parli. Entesos. Però que ningú em gravi. També té raó. M'entaulo. Sóc a l'escenari dels fets, del &ldqu...


  • 15.000 pollets de mona...

    Els pollets de les mones acaben sempre, sempre, dins la boca dels nens.  No he conegut mai cap pollet de mona que no acabés devorat. Això és un clàssic.

    15.000 pollets. La Guàrdia civil ha requisat 15.000 pollets.  Ho he llegit al diari. No hi ha foto però me la imagino. Me'ls imagino carregant-los un a un al cotxe de la benemèrita. L'escena em fascina. Segueixo llegint, no obris mai la boca abans d'haver acabat de llegir, i descobreixo que els pollets en qüestió no són de veritat. Són pollets ...


  • Bon cop de mall, alcalde Junyent

    Però l'alcalde no escolta. L'alcalde ja no escolta. Només es mira el mall a les seves mans.  I sense ni fer declaracions surt al carrer transformat en un hibrid entre Terminator i Manelic de Terra Baixa. Fins on arribarà?

    L'alcalde Junyent agafa el mall i d'una estomacada tira per terra una paret. D'un sol cop certer i afinat. També bèstia. El mall és dels grossos i, abans del cop de gràcia, ni el mateix alcalde ni la seva acurada cap de protocol ni el seu afinat cap de gabinet ni el seu fidel cap de comunicació no estave...


  • Un pa com unes hòsties

    Tot anava bé fins que es va despertar el bisbe. Mal moment. El bisbe ho atura tot i, ho dic jo, ho trinxa tot. No sé on hi veu el problema. I les hòsties

    Saben què faré? Faré una pregària. No hi estic massa acostumat i no sé què tal em sortirà. Falta de pràctica. Però la causa, crec, s'ho mereix. Saben allò de fer un pa com unes hòsties? Sempre m'ha fet gràcia l'expressió i tot no tenir clar el significat, sempre que l'he escoltat era en boca d'algú més o ...


  • El cavaller Floïd i el cavaller Sinca

    A l'acte de les Bases que es va fer divendres, a Manresa amb totes les patums, hauriem d'haver repartit una mica de floïd... per anar espavilant. No creuen?

    Just entrar a la sala em donen un massatge. Un flascó de massatge "floïd". Anirem bé, penso. A dins, empolainat dins uns mitjons corporatius taronges, el cavaller Genis Sinca és a punt de presentar el seu llibre " El cavaller Floïd" (editorial Proa). Trobo que l'escriptor Sinca és també, tot ell, tot un cavaller. Empolainat, seductor, despert i murri. I domina l'art del show-b...


  • Ui! si la Samantha et diu... “hem de parlar”...

    “Mira Samantha... parlen de nosaltres i aquest tal Garcia sembla que no hi toca gaire”. “Deixa'l estar, i nosaltres a lo nostre”. Molt tendre, trobo.

    Truco la Samantha però no se'm hi posa. Tinc ganes de parlar amb ella. Per curiositat. La Samantha és una nina que s'ha fet famosa aquesta setmana. Té arrels a la Pobla de Lillet. La seva familia, en Sergi... va néixer allà. Fa cara de ser educada però encara no li han ensenyat a agafar o trucar per telèfon. Tot vindrà. La Samantha té altres virtuds...


  • Gemegant de plaer per damunt la normativa

    Això si, mentre la dona gaudia gemegant de goig i d'orgasmes els agents van aprofitar per mesurar els decibels. Ho trobo impecablement professional. Resultat? Els gemecs orgasmics de la dona estaven 2 decibels per damunt del permès

    Per a mi la noticia de la setmana, amb permís de la remuntada,  ha estat aquesta: La policia de Salamanca ha denunciat una dona per ser massa " cridanera" mentre practicava sexe a casa. Li pot caire una multa de 150€. Alertada pels veïns, que no devien poder dormir per les molèsties o per l'enveja, la polici...


  • Fent calaix amb els soldats... a Gòsol

    Que l'exèrcit trïi Gòsol és sospitós. Que no deixi els calaixos plens és imperdonable.I me'n vaig a fer les meves maniobres de diumenge, Un, dos! Ep! Aro!, i un! Dos! Ep! Aro... i que no sàpiga jo que no han gastat ni un euro.. que pensaré... són ben desagraïts aquests soldats espanyols...

    A Gòsol han passat una setmana molt moguda. Pendents del comando llonguet. Els botiguers del petit llogarret de l'alt Berguedà s'han organitzat en grups i escamots per estar al cas i no perdre pistonada. Pistonada? Si...


  • Comando parquímetre. Es busca.

    Per això els puc dir que em miro un dels 19 parquimetres trinxats però no els puc el que penso per dins en aquell moment. Ens entenem oi?

    Hi ha algú que ha decidit venjar-se de les màquines dels parquimetres de Manresa. El sistema és tan delictiu com eficaç: Les trinxen. Només que trinxin la pantalla digital, la màquina queda inservible. Pim pam!  Del tot. L'atac de l'altre dia va afectar 19 de les màquines. Un atac a 19 màquines a la via pública ja comença a ser una maniobra estratègica...


  • Posem per cas que la força és de la gent

    I aquest fenòmen ha passat i passa en una ciutat tan poc normal, Manresa,  que, de tan poc normal està condemnada de tant en tant a fer coses realment extraordinàries.

    Surto de veure una cosa molt bèstia. El documental del Kursaal La Força de la gent és molt bèstia. A banda de ser un producte totalment exportable a tot el món  ( i així serà, n'estic segur, que milles enllà, en festivals, congressos i cine clubs de tota mena el docu s'ensenyarà com un fenòmen local, per tant global) ...