Blog 
Ahir, Descans Dominical de Pep Garcia
RSS - Blog de Pep Garcia i Orri

L'autor

Blog Ahir, Descans Dominical de Pep Garcia - Pep Garcia i Orri

Pep Garcia i Orri

És l’hora de sumar. De ser crític i sumar. De ser exigent i sumar. D’acompanyar i sumar. De deixar-se endur per l’humor i el bon sentit de l’humor i sumar. Rient sumem més. Multipliquem. Temps d’ajudar i deixar-se ajudar. De competir, no per guanyar sinó per sumar. I ser feliços. Això si, la felicit...

Sobre aquest blog de Les columnes

Escric per no haver d'anar al psquiatre. Per això el meu psiquiatre està molt decebut. M'enyora. No para de dir-me que deixi d'escriure. Escric el que em passa, tal qual. I el que no em passa, faig que em passi per poder-ho explicar.


Arxiu

  • Ben armat... amb un nas vermell, no fos cas

    Acostumo a dur-ne un a la butxaca tot i que ara fa uns mesos que no. El vaig regalar. Un amic necessitava mirar-se les coses amb una altra perspectiva i vaig pensar que «allò» el protegiria i el faria sentir-se més valent. Diferent. Em va mirar amb cara estranya però el meu to i gest eren tan convincents que ho va acceptar. El va agafar, primer se'l va emprovar i després se'l va ficar dins la butxaca. Tingue'l sempre a mà, no saps mai quan l'hauràs de fer servir. I va marxar amb un somriure i un nas a la butxaca. I jo també, per&o...


  • La teva vida és el teu missatge

    M'agraden les desfilades de Miriam Ponsa. En sóc abonat.  Aquesta setmana hi he anat, al fantàstic recinte de Sant Pau on s'ha celebrat la 080 Barcelona Fashion. Glamur i indústria. Moda i negoci. I talent. I frikis, també n'hi ha de frikis a la moda. Com a la vida. Sí, però a la moda més, que diria aquell.

    M'agraden les desfilades de la Ponsa, entre altres coses, perquè duen missatge. Sempre. I el comparteixen amb intenció. Amb tota la intenció. Aquest any, el mateix dia que feia anys que havien assassinat Gan...


  • No sé pas on es deu haver ficat aquest home

    Dins del maleter d'un cotxe. Travessant a peu, pel Pirineu, amb capelina i xiruques. Dins una lletera. Camuflat de guàrdia civil fent veure que busca.

    Amb avioneta, aterrant en un aeròdrom clandestí, i ficat en una camioneta de repartiment de sacs de pinso, i d'aquí rabent cap al Parlament.

    En golondrina. Aterrant a la T1. Pel camí de ronda. De ramader acompanyat d'un ramat de cabres. En bici-tàndem.  En bicing. En taxi.

    Per les clavegueres (no les de l'Estat), les del Parlament. Amagat dins el zoo esperant que sigui l'hora. D...


  • Llegeix-ho bé, només és una recepta de croquetes...

    Croquetes. No t'enganyis, aquest no és un article normal. De fet, és una recepta de croquetes. Si saps llegir entre línies podràs fer després, a casa, unes croquetes bestials. Triomfaràs. Et faran l'onada.Tota la setmana que dono voltes al preu de les croquetes. Sí que són cares, les croquetes... Sobretot les que mengen els piolins afamats per Nadal.Per gastar-te 87 milions d'euros en l'operació policial, les croquetes que els donaven per menjar devien ser bones. Què dic, bones, de nassos! Agafa un parell de pits del...


  • Posem que parlo, amb agraïment, de khaled Khatib

    Es va presentar una tarda al meu despatx sense avisar. Jo no el coneixia. La Rosa em va dir, a fora hi ha un home molt simpàtic que diu que t'ha de veure. Què vol? No ho sé, sembla important. Qui és? Sembla metge i sembla estranger. L'home era Khaled Khatib. L'home que m'ha fet ser donant incondicional de sang. Va entrar se'm va asseure al davant de la taula i em va explicar apassionadament el que feia al banc de sang de Manresa. I els plans que tenia. No sé què vols, li vaig dir, però la resposta és si. Ell venia amb una idea al cap, ...


  • Sobre l’odi, el tumult i l’adoctrinament

    De vegades t'has de rebel·lar també contra les paraules. El 2017 que ja hem deixat enrere però que no hem esborrat gens de les nostres memòries ens deixa tres paraules, tres, que l'Estat espanyol ens ha deixat subtilment davant la porta per fer-nos-hi entrebancar. Amb tota la mala idea. I són: adoctrinament, odi i tumult. Així de cop podria no semblar gran cosa, però a mesura que les apliquen, les paraules, al que anem fent en la nostra vida normal, la cosa pren un caire injust i esfereïdor. Diria que l'Estat s'ha proposat desmantellar l...


  • Coses que escric sense pensar abans no acabi l'any

    Hi ha dies que no estàs per res més que el que toca aquell dia. Avui és un d'aquests. Ningú està per res més que pel que toca. Acabar l'any i acomiadar-lo de la manera més glamurosa possible. Des que s'han llevat estaran pendents, i només pendents d'això, de tot el que fa al cas a la nit d'avui. Tant se val si són de rituals com si són dels que només fan cas del ritual de passar de tots els rituals. Avui no estaran per mi. Potser ni em llegiran. I per tant em relaxo, com tothom. És per això que...


  • Coses que m'agraden i que no gosava dir...

    M'AGRADEN  els llums de Nadal. Canvien el paisatge, el fan més agradable. Sí, ja sé que els que els posen ho fan només amb la intenció que els que ens els mirem, els llums, comprem més coses a més botigues. Cash. És una trampa en què caic poc. Però hi caic. Tot  i així els llums m'agraden. Fan la ciutat més amable, més acollidora, més lluminosa. I potser és per això que m'agraden els llums, perquè m'agraden les ciutats més amables, més acollidores, m...


  • Tot el que voldria dir-te i no puc..., tu ja m'entens

    Mentre escrivia això que vostès encara no han llegit, intentava fer-ho sense morir en l’intent. Vull dir que, un ja sap que el ciri del 155 no hi entén, de lliris a la mà. I que si escrius segons què pots acabar segons on si ho llegeix segons qui... I que la fiscalia, amb el regal anticipat que els han fet donant-los l’opció que qualsevol cosa pugui ser considerada com a incitació a l’odi i per tant delicte, està més motivada que mai. I  els del lliri hem de vigilar de no trobar-nos sense lliri i sense m&a...


  • Si et truca Rajoy perquè se’t crema una bandera

    PITBULL Quan veig un paio que va amb un pit bull arrufo el nas. Ja he après que –gairebé sempre– el paio és perillós. El gos podria ser que també, però l'amo, segur que sí. No falla. I quan falla és perquè és l'excepció que confirma la regla. No vas amb un pit bull pel món marcant paquet si no tens ganes d'ensenyar paquet i dir al món que, per paquet, el teu. Té collons la cosa. El paio que va insultar, amenaçar i es va comportar com un energumen amb una colla d'excursio...