Blog 
Ahir, Descans Dominical de Pep Garcia
RSS - Blog de Pep Garcia i Orri

L'autor

Blog Ahir, Descans Dominical de Pep Garcia - Pep Garcia i Orri

Pep Garcia i Orri

És l’hora de sumar. De ser crític i sumar. De ser exigent i sumar. D’acompanyar i sumar. De deixar-se endur per l’humor i el bon sentit de l’humor i sumar. Rient sumem més. Multipliquem. Temps d’ajudar i deixar-se ajudar. De competir, no per guanyar sinó per sumar. I ser feliços. Això si, la felicit...

Sobre aquest blog de Les columnes

Escric per no haver d'anar al psquiatre. Per això el meu psiquiatre està molt decebut. M'enyora. No para de dir-me que deixi d'escriure. Escric el que em passa, tal qual. I el que no em passa, faig que em passi per poder-ho explicar.


Arxiu

  • Un lloc on mai no has estat (continuació) (ficcions d'estiu)

    El viatge de retorn dalt del Belvedere of Sea se li ha fet estrany, a ella. Primer per haver d'esquivar algunes preguntes, no gaires, de companys de creuer que troben a faltar el seu marit. Ella ha llençat pilotes fora alhora que li augmentava la sensació que el capità l'esquivava a ella.

    Del seu home ni en sap ni en vol saber res. D'allò ara en fa una setmana. Sol en aquell illot on el van abandonar amb traïdoria, de primer li va costar creure el que li estava passant. Els del Belvedere tornaran a buscar-me, la seva estimada dona no deixarà que...


  • Un lloc on mai no has estat, vida (ficcions d'estiu)

    Ella sopa tranquil·la en aquella taula que li agrada tant davant la finestra que dóna al mar. Abans-d'ahir van sopar, amb el seu home, a la taula del capità del vaixell. Va ser un goig, en tenia moltes ganes. El capità, tan engalonat, va ser tan afable amb ells i sobretot amb ella, que s'havia mudat primmiradament per l'ocasió. Estàs radiant, li va dir el seu home. El capità també ho va pensar.  Feia mesos que ho esperava. Havia dit al seu home: aquest any, creuer. I al creuer, soparem amb el capità i visitarem algun indret...


  • Com si fossis a casa (ficcions d’estiu)

    En els darrers dies ella s'hi ha mirat molt. Aprofitant que ell no era per casa, treballant, ha pensat i executat una decoració nova per a la seva llar. Sobretot per a l'habitació conjugal, que vol convertir en niuet. Una mica d'imaginació, uns quants cops d'ull a les revistes de tendències d'ara i un reeixit viatge a l'Ikea li han bastat per tenir-ho tot a punt. I per fer-li unes bones fotos. I desar-ho tot, que ha de ser, per a ell, una sorpresa. Havent sopat s'asseuen al sofà per parlar de les vacances. On anirem? Tria tu. No, digues tu. No, tu, qu&egra...


  • Els peus en remull

    Els peus en remull a la galleda, que no és el mateix que tenir els peus en remull a la piscina. O al mar. Jo els hi poso així que puc. I a Manresa puc poc.  A Manresa costa, anem curts de piscina. I lluny de mar. Això del mar no és cosa nostra, però això de la piscina...

    Ho sap tothom i és «marca Manresa». Poques piscines. I malgirbades. Mullar-se, poc. No fos cas.  Ho sap tothom i aquest estiu ho reclamen les noies-dones d'Arran amb una campanya de cartells al carrer que diu: «Volem aigua. Piscines pú...


  • Ficcions d'estiu. Fugida o vacances?

    El pres 345-b jeu a la seva cel.la. És 16 de juliol i comença a clarejar. Segonpepa quinzena de juliol. Se li'n refot. Tot és en silenci. Un nou dia. Res de nou allà dins, pensa ell que no dorm. Ahir va ser un dia estrany, convuls, inspirador i decebedor alhora. Ja ha après que a la presó tot acaba essent decebedor, fins i tot les bones notícies. Va tenir visita i li va deixar una carta. Una carta escrita i un avís verbal: no l'obris fins a l'alba. S'ha esperat. Esperar és de les poques coses que aprens a la presó. I ho h...


  • L’estiu és per perdre’t i no per perdre’l

    Escric en calça curta. Si avui és 9 de juliol és que ja som en ple estiu. Tinc la sensació que en parlem tant i tant i tant que vindrà l'estiu i enfilem, i compartim, els plans que farem quan arribi que quan hi som només sentim que hi fa molta calor. L'estiu del 2017 és això que està passant ara mateix i que tot i que anirà – d e s p a c i t o– ens passarà rabent i per damunt com sempre.

    Els estius són curts i el setembre sempre és a la cantonada. Inamovible. Perquè les expect...


  • La figa del bus... com a símptoma

    No sé què està passant amb el bus. Anar en bus de Manresa a Barcelona és tota una odissea. I tornar-ne és un acte de fe. Si hi arribes, és un miracle. Quan ja havíem descartat el tren de les nostres fustigades vides per obra i acció dels maltractaments de Renfe inclosos en el preu del bitllet i havíem encomanat totes les nostres esperances al bus, el bus surt malament. I ja fa temps que passa. Els darrers mesos, amb un canvi de companyia transportista inclòs, la cosa està agafant un caire de thriller. Primer es van...


  • In memoriam Rosita... Cadires amb WI-FI i endolls.

    Les cadires del passeog són tota una icona. Jo no em quedaria aquí. Les cadires estan demanant a crits dues coses: espònsors i Wi-Fi. Poseu Wi-Fi a les cadires i sereu el rei del món. 

    Una pensada molt sensata la que acaba de tenir l'Ajuntament de Manresa. És tan sensata que en sentir-la dubtes que sigui municipal, la idea.  Les cadires del Passeig –cadires de la Rosita, per a manresans militants–, ubicades al Passeig, com el seu nom indica, seran gratuïtes.  Són gratuïtes. T'hi pots asseure sense pagar. Ni...


  • Rajoyades... amb permís de Mariano...!

    Doncs aquest columnista s'ha quedat ben descansat. Tant com el president, trobo, que fa cara de quedar-se a gust. Aprofitant la calor i que potser no voldran sortir de casa, facin l'exercici a casa i escriguin frases impossibles. Se sentiran millor. O no.

    Jo també puc intentar estar a l'alçada de Mariano Rajoy. És més. Ho intentaré ara i aqui en aquesta columna. Si ell va dir aquesta setman al Congrés una frase colossal com aquesta: "Cuanto peor, mejor para todos. Y cuanto peor para todos, mejor. Mejor para mi el suyo. Beneficio politico". Cre...


  • De rotonda i firetes.... a la manresana

    La gent ha triat i s'ha estimat més ventilar-se a cops d'escombra amb la bruixa del tren o arriscar-se la primera papilla saltant al pop saltarí que no anar a badar a una Expo bages, que diguem-ho, té poc d'Expo i poc de Bages.

    Poc acostumats com estem a les grans coses, aquesta setmana Manresa s'ha posat de llarg. La cosa es diu “ rotonda”, la de la Bonavista. Ho estan anunciant a tort i a dret, amb bombo i plateret, com si de l'obra de la Sagrada Familia es tractés. I què hi fan? Es demana la gent. No, hi fan una rotonda. Ah!! Trobo que...