Blog 
Les dades d'en Quars
RSS - Blog de Iradan

L'autor

Blog Les dades d'en Quars - Iradan

Iradan

Jo? Home, sóc imprevisible, i tinc bastanta imaginació.

Sobre aquest blog de Manresa

En aquest bloc hi trobaràs un món literari bastant... fantàstic i estrany. Pots mirar la història o llegir els apunts que faig, tu decideixes.


Arxiu

  • 10
    Agost
    2013

    Desterrat

     Ja veieu que m'ha passat.

    m'han desterrat del món. Del món on viviva. I ara estic en un món molt estrany.

    Aquest món és... caótic. La terra ferma o bé flota o bé està conectada en unes espècies de pilars amb terra i arbres junts.hi han camins enrevessats i fins i tot al revés, com si la gravetat no tingués lògica. El "cel" es molt estrany, i a sota només hi ha el buit.

    També hi ha com unes espècies de bombolles amb imatges a dintre. què seran?

    Tot i així, tinc la sensació de que alguna cosa m'està observant, i no m...


  • 28
    Juliol
    2013

    La meva història: El meu desterrament

     En Quars no es creu el qua ha sentit. No el deixen passar?

    “Per què no deixeu passar el meu estimat?”, crida la Gera, i en Quars s'adona que la noia s'ha enamorat d'ell i només exclama per la resposta.

    “Que ha fet ell”, diu en Koba, “per què no pugui passar?”

    Les veus callen i dues figures apareixen: dues serps gegants amb uns estranys amulets en el coll i una joia en el cap.

    “No ha fet rés”, diu la primera serp, “Però ho farà”

    “Alliberaràs un poder terrible”, segueix la segona serp, “I el caos sor...


  • 28
    Juliol
    2013

    La meva història: Revelacions

    El trio s'ha trobat un monstre desconegut: un drac marí, el qual vol demostrar ser un gran cantant.

    El drac és molt gran, fent la mida d'una estatua gran, les escames són blaves, per camuflar-se en el mar, i s'assembla realment a un peix si no fos per un cap semblant a un drac de veritat i les quatres potes. La cua s'ha adaptat al medi aquàtic i el permet moure lliurement.

    “un humà, un nan i una del poble dels qui parlen a les plantes?”, diu el drac, “Quin trio més peculiar! El més estrany que he vist en la meva llarga vida!”.

    El tr...


  • 28
    Juliol
    2013

    La meva història: El camí per travessar el desert

     El grup està debatent per on anar, ja que passin per on passin el perill serà inevitable.

    “Jo dic pel Volcà”, diu en Koba, “Allà trobarem molts minerals!”

    “Però ens hi rostirem allà”, diu la Gera, “Millor és passar pel bosc i...”

    “Trobar-nos amb el monstre desconegut'”, acaba en  Quars, “Prefereixo lluitar contra el que conec i, amés, vull veure la ciutat Umbres. M'han dit que és bonica”

    Els dos no saben que fer i accepten de mala gana la proposta i es dirigeixen al Canigost.

    Mentre es dirigeixen a...


  • 28
    Juliol
    2013

    La meva història: La biblioteca i camins

    La Ciutat Viridenca és una ciutat sorollosa amb nans, molts nans, i les visites d'estrangers solen ser comunes, excepte per un humà i una dona-planta, cridant l'atenció de tothom.

    “Mira això... no és un humà?” es sent entre els murmuris dels nans, ficant nerviós en Quars. Es dirigeixen a la biblioteca de la ciutat, famosa per tindre tants llibres com per enterrartres exercits sencers.

    Al entrar a la biblioteca, el trio es queda impressionat: no havien vist mai tants llibres junts i tanta gent estranya (gent encapuchada, una “estatua” que està llegin...


  • 28
    Juliol
    2013

    La meva història: Gera, la noia-planta

     En Koba no es pot imaginar tenir una companya nova, a més de que sembla que estigui atreta per en Quars. “Quars, ja tens novia?” pregunta en Koba, amb un somriure, fent que el noi respongui, vermell “No és la meva novia! ens hem conegut ara mateix!”. “Home” diu la noia-planta “La veritat és que m'agrades bastant”.

    Al dir això, en Koba riu i en Quars es queda de pedra amb la boca oberta. S'ha anemorat d'en Quars. “Una cosa” diu en Koba “Saps guiar-nos? ens hem perdut i no sabem com sortir” La noia només diu una cosa “Si que teniu po...


  • 28
    Juliol
    2013

    La meva història: el bosc Fantasma

     Els dos caminen pel bosc totalment perduts: s'havien endinsat al Bosc Fantasma sense adonar-se'n i no saben sortir.

    El Bosc Fantasma, en realitat, és una selva tropical molt extensa i espesa. La vegetació és molt verda i saludable, i la gent es sol perdre en aquesta jungla, i no se'ls torna a veure més.

    “Com ens hem ficat aquí” Exclama en Quars “Si no l'hem d'atravessar?” “Això ens passa per anar en línia recta” respon en Koba.

     Han escoltat histories sobre gent que desapareixia en aquest bosc i no tornaven mai m...


  • 22
    Juliol
    2013

    La meva història: La marcha

    Al arribar les montanyes, entren a l'interior a partir d'una porta secreta coneguda per ells.
    Dins la montanya hi ha una ciutat nan molt organitzada i distribuïda al llarg de l'interior de la montanya, semblant a un laberint pels nouvinguts a la ciutat.
     dins la qual són esperats per la mare d'en Koba, bastant enfadada amb el seu fill. En Koba, quan la veu, es fica molt nerviós i es tem el pitjor.
    “Koba!” crida la seva mare, molt enfurismada “Es pot saber quines hores són aquestes per tornar?”
    En Koba, en xoc, no sap que respo...


  • 17
    Juliol
    2013

    La meva història: Sorpreses i preguntes

    Avui, en Quars i un amic nan seu, anomenat Koba Krimsom, van de caça: tant en Quars com el nan són experts amb les armes, però tenen preferències: en Quars es centra més en les armes a cos a cos, com la seva espasa Skyland, un madoble de un metre de fulla i mànec amb forma d'una àguila de coure, i en Koba es centra en les armes a distància, com la seva ballesta Blitzneddle, que sembla una ballesta normal, excepte per el lloc on es guarden les sagetes: a sota de l'arma.
    Solen caçar cèrvols, alguns ocells, i solen portar coses que els crida l'atenció.
    ...


  • 15
    Juliol
    2013

    La meva història: la Matança Escarlata

    En un món on el poder resideix dins de la terra, on hi ha monstres bells i perillosos, la humanitat quasi ha desaparegut. La causa va ser una guerra entre els humans i les ombres, en la Guerra del desert Canigost, en la qual l'exercit humà va ser exterminada, juntament amb l'exercit d'ombres, pels perills del desert: els minerats
    Tant humans com ombres no van poder fer gran cosa per repel·lir l'atac d'aquests monstres. No superaven un mil·ler, però va ser suficient per acabar la guerra. Des de llavors, tothom coneix la Guerra com 'la Matança Escarlat...