McGregor’s: «No pararem mai»

No és Nadal però tant se val. El quintet manresà McGregor’s torna als escenaris després de poc més de dos anys canviant de sala i celebrant la primavera: concert a El Sielu i a l’abril. La banda, formada el 1988 i amb els mateixos components des del 2000 (Pep Rochés, bateria; Carles Blaya, baix; Joan Cayuela, guitarra, Valentí Holgado, guitarra i la veu, Toni Holgado), va inaugurar la represa dels concerts a l’antiga Stroika el 2011, en un revival que han mantingut quasi puntualment cada dos anys: 2014, 2016, 2018 (quan van celebrar 30 anys amb un directe i un doble CD) i 2021. Ara, dissabte.

El perquè el tenen claríssim i així ho explica Toni Holgado: «No pararem mai, tenim una química entre nosaltres que perdura. I això el públic ho rep». Un vincle forjat d’actitud que ha fet que al llarg d’aquests últims 13 anys i, sense que s’ho proposessin d’inici, els retorns puntuals a l’escenari formin part de «l’essència de la banda: McGregor’s està a prova de bombes. Som una tradició, com la Patum, però cada dos anys».

Per a Holgado, més enllà de ser un «grup de música», el que comparteix la banda i els seus «fidels» seguidors és «l’esperit jove» de pujar a l’escenari i «deixar-se anar» a dues bandes. Per a ells, com «si cada concert de retorn fos el primer»; per al públic, «deixar-se portar» com la darrera vegada. El grup, que va editar Lujuria (1992), Time (1996), No pronunciarás el nombre de Dios en vano (la banda sonora del film andorrà homònim, el 1997) i Cranc (1998), el seu parèntesi nominal en català, portarà demà a la sala El Sielu el so primigeni que, apunta Holgado, en un «elevat tant per cent està format per les cançons del primer disc, un treball que explica la filosofia McGregor’s». Filosofia? «Visceralitat, esperit punk». Aquell, afirma amb una certa nostàlgia, «de quan hi havia llibertat creativa absoluta. No seran els temes amb més qualitat musical però sí els més autèntics». Un repertori format per cançons com Yo soy ese, Eva Maria, Fin de mes o De putas, que habitualment no han faltat en els directes però, també, temes que han recuperat per al concert de demà com Malditos piojos o Jack en una playlist que sumarà Touch the Moon, Time o Tot sol, entre d’altres.

Per a la carismàtica veu de la banda, la música de McGregor’s parla d’una època que no se circumscriu a una edat: «En els nostres concerts hi ha el públic que s’ha fet gran amb nosaltres però, també, els seus fills, que han crescut escoltant la música dels seus pares». I per al grup, afirma, això és el que dona sentit a «l’essència McGregor’s». Un desig? «Que el públic gaudeixi tant com nosaltres. Que palpi la màgia». És, també, diu, una promesa.