Eduard Burgés: «Per mi és tot un honor poder acabar l'etapa de jugador així de feliç»

Després de passar la seva infància jugant al CF Igualada, Eduard Burgés va decidir als 17 anys fer un canvi d’esport i va passar a jugar a bàsquet, també, al club de la capital anoienca. Burgés ha sigut un gran rebotejador i ha estat un pilar de la rereguarda, sabent contraposar la seva estatura d’1,88 m. amb una gran tècnica sota els taulers. Després de 14 anys jugant al club (dues temporades que va militar al Club Bàsquet Artés) ha tingut emocions de tota mena, com quan l’Igualada va baixar de categoria a Copa Catalunya. Al cap de tres temporades va tornar a pujar a la Lliga EBA i el 2019 es va quedar a les portes de pujar a la Lliga LEB Plata en una emoiconant fase d’ascens a Algesires. Aquesta temporada, tampoc ha estat dolenta. L’equip ha quedat quart classificat a la Lliga EBA. Ara ha decidit penjar les botes i aquest mes s’ha acomiadat del seu equip i de l’afició en un comiat emotiu en els darrer partit de la temporada disputat a Les Comes.

Eduard, 16 anys jugant a bàsquet són molts i suposo que tancar aquesta etapa no ha estat una decisió fàcil. Per quin motiu decideix retirar-se i per què ara?

Gens fàcil. Fa temps que estava considerant la possibilitat de deixar el bàsquet i ara he vist que és el moment adequat. El motiu és senzill i és que m’agradaria tenir més temps lliure per gaudir amb la meva família sense tenir franges horàries ocupades, ja sigui entre setmana com els caps de setmana.

És pare de tres, entenc que ha estat difícil la conciliació aquests darrers anys.

Molt! És cert que els meus fills han gaudit del bàsquet els caps de setmana amb els partits, però també hi entren els entrenaments. És haver de marxar de casa al moment de les banyeres, sopars, posar a dormir ... la veritat és que és un gran sacrifici i l’he pogut fer gràcies la meva dona. Gràcies a ella he pogut continuar fins a dia d’avui.

Ara que ja s’ha acabat la temporada. Seguirà anant al pavelló? Té plans de futur relacionats amb el bàsquet?

A curt i mitjà termini, res de bàsquet. Vull desconnectar i no tenir lligams horaris com els que tenia fins ara. A llarg termini, no ho sé (riu). Potser quan els fills siguin més grans i ells també tinguin els caps de setmana ocupats, fer d’entrenadors no ho descarto perquè quan ho era m’agradava molt. Però ara no em plantejo res.

Fent una mica de mirada enrere, quan va començar la fal·lera per aquest esport, perquè no va ser de petit...

Va ser fruit d’una bona experiència. És cert que la meva família sempre havia estat molt vinculada al bàsquet, però jo fins als 17 anys vaig jugar a futbol i m’estava anant bé perquè era juvenil i ja començava a debutar amb el primer equip. Un estiu, uns amics em van convidar a jugar amb ells en unes fases que es feien a l’estiu de bàsquet i em vaig divertir molt que vaig sentir que havia de fer el canvi.

Passar de la pilota als peus a les mans és un canvi brusc. Quin va ser el principal canvi que va notar?

L’ambient. El bàsquet té un ambient més petit i més íntim, mentre que en el futbol hi ha un grup més gran d’equips. A més, l’ambient als pavellons de bàsquet és diferent dels camps de futbol. Tot i això, al principi no vaig notar-ho tant, però amb el temps, vaig veure les diferències.

Gràcies a aquell canvi, és tot un referent i un jugador molt estimat dins del CB Igualada. Almenys això es va veure en el Seu comiat.

Bé, jo vaig començar en aquest club i la veritat és que he estat molt còmode des de l’inici. És cert que vaig marxar dos anys a un altre club, però vaig tornar. Per mi és tot un honor poder acabar així una etapa, tant feliç.

Com valora aquesta última temporada?

Ha sigut molt bona! Tant a nivell personal, que m’han respectat les lesions aquest any, com a nivell de grup. Sobretot perquè s’ha fet un equip molt de casa, la gran majoria som d’aquí la comarca i hem disputat contra equips grans que compten amb jugadors estrangers i que són fitxatges de nivell i de fora. I la veritat és que els resultats han estat molt bons. Jo tenia ganes de fer un últim any amb gent de casa i poder competir en una categoria com la Lliga EBA.

A Igualada hi ha un bon teixit esportiu, especialment en el bàsquet?

Crec que tenim una bona base, amb una cantera sòlida i que ens permet competir en les categories més altes. Tot i això, sí que detecto un problema amb la falta de paciència dels jugadors més joves per progressar en un club. Molts prefereixen anar a un altre club que estar jugar amb el segon equip i doblar amb el primer equip.

Deia abans que valorava molt que aquest any l’equip fos amb jugadors ‘de casa’. Com creu que la falta de jugadors de la base en el primer equip pot afectar el futur d’un club esportiu?

Ho veig un error, tenir una gran presència de jugadors formats internament és crucial, perquè això pot afectar la identitat del club a llarg termini. D’altra banda, també considero que actualment hi ha una manca de jocs escolars potents en els nens, abans que es especialitzin en un esport concret.

Per últim. Què s’emporta d’aquesta etapa?

Aquest esport m’ha aportat molts valors personalment, però sobretot, m’ha permès conèixer molta gent i obrir-me moltes portes a noves relacions. M’enduc les experiències i tota aquesta gent que sempre em farà gràcia retrobar-me.