L'antiga església de Sant Sadurní de Callús, situada dalt d'un turó a prop del castell de Gotmar, no s'utilitza per al culte des que el 1928 ja es van començar a oficiar les celebracions litúrgiques a la nova seu parroquial, que es va situar al nou nucli urbà, crescut arran de la construcció de la car-retera i l'establiment de la indústria tèxtil. L'església actual llueix la porta, la rosassa i els dos finestrals neogòtics del temple primigeni dessacralitzat, però altres elements van quedar en l'oblit.

Ara el Grup Callussenc de Recerca ha recuperat diverses obres d'art sacre provinents de l'antiga església, entre les quals destaquen quatre peces romàniques. Eren al jardí d'una casa de la colònia del Cortès, i l'entitat les ha obtingudes gràcies a la col·laboració dels descendents de la família Cortès. Actualment s'estan restaurant i és previst que quedin exposades de forma permanent en un espai públic al costat de l'actual església parroquial, per iniciativa de l'Ajuntament de Callús.

Les obres d'art romàniques, una pica baptismal, una pica beneitera i dos pedrissos tombals, no eren completament desconegudes, ja que les va documentar l'historiador Xavier Sitjes i Molins el 1959, però van passar per alt al catàleg de patrimoni cultural elaborat el 2008. El Grup Callussenc de Recerca s'ha preocupat de recuperar-les, juntament amb un pedestal motllurat de pedra en forma octogonal i una pica d'oli de pedra quadrada, que també procedeixen de l'antiga església par-roquial de Sant Sadurní.

Sitjes i Molins (Sallent, 1921) va batejar les pedres funeràries com a pedrís tombal per la seva raresa ri manca de nom. De fet, les va denominar així perquè li van semblar un banc de seure i les va datar del segle XII. D'altra banda, testimonis que ha recollit el Grup de Recerca de Callús, liderat per Eusebi Mas, encara recordaven la procedència de les peces: les piques, de l'antiga església; i els dos pedrissos, de la necròpoli medieval situada al seu costat . Lluís Sala (Callús, 1915-2014) va testimoniar-ho perquè hi havia fet d'escolà; i els germans Salvador (Callús, 1937-2016) i Joan Pich (Callús, 1944), perquè havien nascut a l'antiga rectoria i van viure-hi amb la seva família fins al 1958. La pica baptismal, per exemple, la feien servir de sitja per guardar-hi el gra que reservaven per a la sembra. Fins i tot, Salvador Pich recordava quan es van emportar totes les peces cap al jardí de la nova casa de Francesc Cortès al costat de la fàbrica de la colònia.

La família Cortès, que es va establir a Callús al segle XVI, va comprar el mas a tocar de l'antiga església. Pagesos de condició benestant van endinsar-se al final del segle XIX en el món de la indústria tèxtil i van construir, a prop del riu i al costat de la carretera, una fàbrica amb la seva colònia. Durant la guerra civil, la casa pairal fou saquejada i per això Francesc Cortès (1890-1973) en va construir una de nova al costat de la fàbrica, on es va endur les peces d'art sacre de l'església.

Demà (16 h, al Vagó) el Grup Callussenc de Recerca explicarà la història de l'antiga església per emmarcar les troballes.