El Govern català va aprovar ahir una adaptació de la Llei de Cambres amb la finalitat de regular els processos electorals que es fan en aquestes corporacions, que preveu, entre altres canvis, reduir de tres a dos els mandats dels presidents, llevat de casos excepcionals.

Aquesta modificació, introduïda mitjançant decret llei, és l'avantsala de l'avantprojecte de Llei de Cambres Oficials de Comerç, indústria, Serveis i Navegació de Catalunya, que l'executiu català preveu aprovar d'aquí a «poques setmanes». El decret introdueix canvis en el règim electoral de les cambres en tres aspectes: la composició del ple, el mètode per elaborar els censos electorals i la limitació de mandats dels presidents.

Segons la Generalitat, la seva aprovació permetrà a les cambres implementar les adaptacions necessàries en el cens per poder afrontar el procés electoral definit pel Govern, que s'inicia el pròxim 1 d'octubre. Així, el nou règim electoral estableix que els plens de les cambres puguin tenir entre 10 i 60 membres designats a través de tres vies.

Un mínim de dos terços seran escollits mitjançant sufragi universal entre representants de diferents sectors econòmics, mentre que el 10 % correspon a propostes, per part de les patronals més representatives, de persones de reconegut prestigi en la vida econòmica de l'àmbit de la cambra. La resta de vocals seran representants de les empreses que adoptin un compromís d'aportació econòmica a la cambra.

El decret, això no obstant, inclou una disposició transitòria que desvincula d'aquest límit les persones que hagin exercit el càr-rec durant dos mandats consecutius en el moment de l'entrada en vigor de la normativa. En aquests casos excepcionals, les persones afectades poden ser reelegides per un últim mandat consecutiu.

La futura Llei de les Cambres Oficials de Comerç de Catalunya introdueix la figura de la Cambra General de Catalunya (CGC), que substituirà l'actual Consell General de Cambres de Comerç.

El president de la Cambra de Comerç de Manresa, Pere Casals, va valorar positivament l'aprovació d'aquest decret llei. Segons Casals, «era necessari» que el Govern fes aquest pas, ja que «si no era impossible posar en marxa un procés electoral que ja va molt endarrerit». De fet, Casals va apuntar que «aquesta legislatura havia de ser de quatre anys i ja en portem set i, probablement, acabarà sent de vuit». «Per higiene democràtica, si una legislatura és de quatre anys, és bo que sigui de quatre anys», va dir.

D'altra banda, Casals va celebrar que el Govern hagi reconsiderat la primera proposta que va fer sobre la creació de la Cambra General de Catalunya i creu que el projecte que finalment es presentarà «anirà més alineat» amb les cambres territorials.

De la qüestió de limitar els mandats de tres a dos i de restringir a 60 el nombre de membres del ple «no és cap novetat», segons va apuntar. En aquest sentit, va explicar que la llei de cambres de comerç que es va aprovar el 2014 al Congrés «ja ho preveia»

Pel que fa a la futura creació de la Cambra General de Catalunya, Casals va valorar positivament els canvis que ha fet el Govern català en la proposta de governança d'aquest ens, tot i que va admetre que encara no han vist el text final.