Eleccions Catalanes
EL TEMA CATALÀ A L´ESTRANGER

10 joves expliquen les impressions que reben del procés en diferents llocs del món

Els catalans distribuïts pel món solen topar amb la incomprensió dels països receptors, que recelen dels nacionalismes

19.09.2015 | 12:51

Dels deu entrevistats de la Catalunya Central a l´exterior, només tres (Alba Prat, Aida Mallofré i Carles Sala) tenen opcions d´exercir el vot el 27-S. Els seus relats aporten la visió que el país d´acollida té del procés català. La majoria d´òptiques, però, són de desinterès o d´incomprensió, tret dels escocesos o alguns parisencs.

Els passos i els terminis que la burocràcia espanyola requereix per poder votar des de l´estranger ha dificultat que força catalans a fora no puguin emetre el seu vot a les eleccions del 27 de setembre, que semblen tan transcendents. De fet, una opció era sol·licitar el vot per correu, però, si s´anava a fora, calia indicar-hi una adreça fixa, de manera que si el que es volia era voltar, ja no serveix. Ahir la Junta Electoral Central va allargar-ne el termini, que s´acabava ahir, fins al 24 de setembre, a causa del retard en l´enviament de les butlletes, però només per als electors registrats al cens espanyol, no pas per als que s´hagin registrat com a residents temporals o permanents a l´estranger. Per a aquests l´opció era sol·licitar el dret a vot a l´ambaixada o consolat més propers, fins al 29 d´agost.

Arxiu particular
Arxiu particular
Arxiu particular
«Els anglesos no ho entenen si no es compara amb Escòcia» «Els seus amics de París creuen que s´hauria de poder decidir» «El personal de les ONG veu tot nacionalisme com de dretes»
Mireia Ferré (Regne Unit)
La manresana Mireia Ferré, de 18 anys, ha decidit anar a passar un any a Londres per aprendre anglès en una acadèmia. Cap allà, hi surt avui mateix, de manera que el 27 no serà a Catalunya per exercir el seu dret a vot. De tota manera, no ha volgut perdre l´oportunitat de participar-hi, ja que, segons el seu parer, són importants perquè demostren que «de mica en mica ens anem acostant a l´objectiu que ens havíem marcat». No amaga, doncs, la seva opció clarament sobiranista. Va sol·licitar el vot per correu, però ahir, límit del termini per enviar la butlleta, encara no li havia arribat a la bústia de casa. Però ha donat poders als seus pares perquè puguin votar per ella. No és la primera vegada que va a Anglaterra. Diu que fins que no els parles d´Escòcia, els anglesos no ho entenen.
Marta Martínez (França)
Marta Martínez, de 21 anys, de Manresa, ha anat a acabar la carrera de Dret a París, en una estada d´Erasmus. És el tercer cop que hi va. Hi és des del 2 de setembre. No tornarà el 27 per votar i li sap greu, ja que va mirar trens i vols per fer-ho, però no li sortia a compte econòmicament: «sé que és una data important i decisiva, i sé que qualsevol vot compta, però confio que tothom que realment pugui vagi a votar», explica. Va arribar-li la butlleta per votar per correu el 7, quan ja era fora. Es lamenta que «sé que el vot és secret i personal, però crec que el procediment no facilita gens ni mica que puguis votar des de l´estranger. Els seus amics parisencs són oberts: «la majoria amb qui he parlat creuen que en un estat democràtic s´ha de poder decidir lliurement i que des del govern central ens ho haurien de permetre».
Natàlia Pelegrí (Colòmbia)
La manresana llicenciada en Ciències Polítiques per la UAB Natàlia Pelegrí és en territori de conflicte, entre l´àrea controlada pel govern de Bogotà i les zones on les FARC tenen influència, a Barrancabermeja, a deu hores de la capital. Hi és amb l´ONG IAP intentant desenvolupar la zona. Pelegrí tampoc no serà a Catalunya el 27 per tal com té tasques a fer al país americà. Fa deu mesos que hi és. Està inscrita com a resident a l´estranger temporalment absent. Diu que s´ha quedat sense votar no pas pels terminis, sinó per la distància que la separa de l´ambaixada o consolat més proper: a deu hores per carretera fins a Bogotà. És un viatge, a més, força car. Explica que a la gent que s´envolta, d´esquerres, li costa comprendre qualsevol projecte nacionalista, perquè sempre sol ser «considerat de dretes».
Arxiu particular
Arxiu particular
«Els indonesis desconeixen del tot el que passa a Catalunya» «Força berlinesos no es preocupen dels secessionismes regionalistes»
Albert Bigordà (Indonèsia)
Els martollerencs Albert Bigordà i Mònica Garcia són d´estada de vacances a Lombok (a prop de Bali, Indonèsia), en un tour que els menarà a Malàisia, i no tornaran al país fins al 28, l´endemà de les eleccions. Lamenten no poder-hi ser, però el fet d´haver d´adaptar-se a afers familiars i la distància que els separa del país ho impedeixen. No és, però, per falta de ganes, ja que Bigordà va sol·licitar la butlleta per votar de forma anticipada, però li va arribar el 7 de setembre, l´endemà que comencessin les vacances... Es queixa que «els tràmits» per poder votar d´aquesta forma «són una mica farragosos». Amb la gent del país no n´han parlat, del tema català, perquè «amb prou feina saben on és Espanya», tot i que sí que els parlen del Barça i de Messi, però «potser és per poder-te vendre alguna cosa».
Alba Prat (Alemanya)
Alba Prat, infermera, fa dos anys que és a Berlín. La manresana torna el 27 «expressament per votar». Aquesta decisió ve motivada pel fet que en les darreres eleccions municipals va fer «tots els tràmits» per poder votar des d´Alemanya i les paperetes no li van arribar: «per això vaig decidir que aquesta vegada baixava i, així, m´assegurava que no es perdés un vot». Ella espera que sí. Amb els berlinesos en parla sovint, però es mostra molt prudent amb l´interès dels alemanys: «si n´hi ha que ni els importa el tema dels independentistes de Baviera, encara mostren menys interès pel tema català». Ara bé, també hi ha qui creu que el que fa l´estat espanyol és «ben retrògrad» per «tants entrebancs» que posa a «decidir la voluntat dels catalans». Prat recorda que els alemanys viuen en un estat federal molt descentralitzat i per això molts no entenen que una regió es vulgui independitzar. Hi ha algun berlinès despistat, diu, que creu que Catalunya ja és independent.


Arxiu particular
Arxiu particular
Arxiu particular
«Els danesos s´hi interessen pel renom que té Barcelona» «Els escocesos animen els catalans a aprofitar el moment» «La majoria d´alemanys només coneixen els tòpics espanyols»
Alan Ruiz Terol (Dinamarca)
El moianès Alan Ruiz, periodista, va arribar a final del mes d´agost a Aalborg (Dinamarca) per cursar-hi un màster de la seva especialitat. Figura encara dins del cens que participa de les eleccions del 27, ja que utilitzen el registre vigent l´1 de juny. Ruiz, però, no tornarà per votar perquè considera que «votar és un dret, i ningú hauria d'estar obligat a posar un sol cèntim de la seva butxaca per exercir-lo». Va escollir, de fet, les pitjors dates: «a mitjan agost vaig trucar a la Generalitat i ja em van dir que no podria votar per una qüestió de terminis: arribava massa tard per demanar el vot al consolat i marxava massa d'hora per tramitar el vot per correu a Catalunya». Diu que «la majoria de gent no n´està al corrent», però s´hi interessen quan senten el nom de Barcelona.
Pol Sallés (Escòcia)
Pol Sallés, que ha acabat la carrera de Nanotecnologia, és per les Highlands escoceses fent-hi un voluntariat agrari. Ara mateix és en una casa a Glenelg, en una regió molt muntanyosa del nord d´Escòcia. No li era viable votar des de l´estranger pel fet que l´ambaixada més propera, a Edimburg, és a 300 km. És una zona, les Highlands, «molt mal comunicada, on el transport públic escasseja i va car». Per això el manresà va sol·licitar el vot per correu, tot i que no podia indicar una adreça fixa a Escòcia on poguessin enviar-li, de manera que va intentar donar poders als seus pares perquè votessin el partit que ell volia, però no li ho permeten. Els escocesos l´animen i simpatitzen amb la causa catalana. Es penedeixen d´haver deixat passar la seva oportunitat. Sallés pensa que no tornarà.
Carles Sala (Alemanya)
L´enginyer informàtic Carles Sala, oriünd de Santa Maria d´Oló, fa dos anys que treballa a Immenstaad am Bodensee i que viu a Markdorf, dins de l´estat federat alemany de Baden-Württemberg. No torna el 27 perquè està inscrit al registre de residents permanents a l´estranger, de manera que per votar ho ha de fer per correu o acudint al consolat de Stuttgart. Creu que ja li ha arribat a correus la documentació necessària per exercir el vot. Es mostra entusiàstic: «mai hauria imaginat que se´ns donés una oportunitat com aquesta en què poguéssim decidir el futur polític d´una Catalunya independent». Diu que, generalment, els alemanys «no són realment conscients que hi hagi cap altra realitat fora dels estereotips Espanya» i que hi adopten una actitud conservadora.
Arxiu particular
Arxiu particular
«Els finesos aposten perquè se solucioni dins d´Espanya» «Sorprèn als kuwaitians que es vulgui sortir de l´Estat»
Aida Mallofré (Finlàndia)
La manresana Aida Mallofré passarà el primer semestre del darrer curs d´Educació Primària (UAB) a la University of Helsinki, dins del programa d´Erasmus. Des de l´última setmana d´agost que hi és, i s´hi estarà fins al desembre. No tornarà el 27 per votar perquè, a diferència de molts dels entrevistats, ella sí que podrà exercir el dret a vot. Es va registrar a l´ambaixada espanyola de la capital finlandesa com a resident temporalment absent i va sol·licitar el vot per correu. Ahir mateix va trobar a la bústia la butlleta que li permetrà participar en aquestes eleccions, que li interessen perquè, segons el seu parer, serviran «per comprovar el pols de l'independentisme», al mateix temps que rebutja, però, que siguin «un autèntic referèndum» perquè «hi falta un debat real, emoció i lluita». De finesos, «hi ha gent de tot» i la seva opinió del procés depèn del grau d´informació que en tinguin. «Pregunten amb curiositat, però els queda lluny», afegeix. No ho veuen, en general, com un afer internacional, sinó «a solucionar dins d´Espanya».
Meritxell Bujons (Kuwait)
L´olonenca Meritxell Bujons ja fa un any i quatre mesos que és a Kuwait com a monitora esportiva exclusivament per a dones. No pot ser-hi el 27 perquè no pot agafar vacances del gimnàs, ja que les va fer el juny. Ja no va poder votar a les darreres eleccions perquè des de Kuwait no es podia utilitzar el vot per correu. No s´ha inscrit a cap registre de ciutadans temporalment absents a l´estranger, però pensa que continua estant dins del cens i que, per tant, podria exercir el vot. No ha rebut cap informació de l´ambaixada espanyola, que, segons ella, no dóna tota «la informació necessària». Diu que haver anat a fora li permet tenir una visió més objectiva de la situació catalana i cada vegada té més clar que «ara és el moment de fer aquest pas», la independència, perquè el país pugui «seguir creixent». N´ha parlat amb kuwaitians, però constata que els costa d´entendre els motius dels secessionistes. I rebla que «són uns amants d'Espanya, sobretot de Marbella i Barcelona». No entenen el significat d´una independència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema