Eleccions Generals 2016
ENTREVISTA

Gabriel Rufián: «Quan dèiem que Mas era imprescindible ens referíem al seu espai ideològic i social»

El candidat d'ERC al Congrés defensa que al si de les files independentistes hi hagi discrepàncies com a senyal de normalitat democràtica

18.06.2016 | 07:42
Gabriel Rufián.

A punt d´iniciar la campanya i l´embolic dels pressupostos. Quin moment! Com ho valora?
És molt dels catalans, aquesta mena d'autoexigència total. Però ho hem de viure amb naturalitat i reivindicar que el procés té transversalitat, que el fa guanyar però que comporta dificultats. Aquí estem des del centre dreta liberal conservador fins a l'esquerra rupturista. La notícia seria que no hi hagués discrepàncies o matisos entre formacions tan diferents. Per a mi això significa normalitat. Entenc que l'espai ideològic de la CUP no té res a veure amb el de Convergència. Però estic convençut que arribarem a un acord perquè estem acostumats a negociar impossibles. Ens han dit moltes vegades que no ho faríem i ho hem fet. En la negociació fratricida del desembre, ens deien que era una bogeria. Però ho vam fer. I ara estem en una situació millor. A més, si la CUP ha aprovat els pressupostos de Colau-Collboni a Barcelona acabarà aprovant els de Puigdemont-Junqueras.

És aquest el mateix convenciment de quan es deia que la CUP acabaria donant el sí a Artur Mas, que es considerava una peça imprescindible del procés?
Hi ha moltes situacions que ho recorden. Però quan llavors dèiem que la CUP seria responsable era perquè ja ho havia estat abans. I quan dèiem que Mas era imprescindible ens referíem al seu espai ideològic, social i parlamentari. Hi ha independentisme de partit, econòmic, ideològic, però també n'hi ha un de presidencialista. El que representava Mas i el que ara representa Puigdemont.

Ja saben que no és fàcil negociar amb la CUP.
Tampoc ho és negociar amb Convergència, o amb el PSC als ajuntaments. Però el futur és negociar amb gent molt diferent. La CUP ha canviat la manera de fer política. Una de les meves inspiracions ha estat David Fernández. Quan va dir gàngster a un gàngster al Parlament, molts ens vam sentir orgullosos d'aquesta manera de fer. Repeteixo: el futur és negociar entre gent molt diferent. Tant de bo els companys de CSQP, amb els quals em sembla més difícil encara negociar, estiguessin també en això.

Parla de discrepàncies entre els partits del procés, però aquesta discrepància no és una qualsevol. Pot engegar a rodar el procés, alerten a l´entorn de JxS.
S'ha de treure dramatisme i èpica. Era més complicat omplir la Meridiana o l'acord del gener. Estem en un procés extraordinari, que demana transversalitat per iniciar un procés constituent. I això comporta dificultats.

Homs ha acusat ERC de ser equidistant.
Amb Homs i amb el grup parlamentari de CDC hem tingut una gran afinitat. Necessitem una CDC forta, que representi el seu espai ideològic. I respectem el que digui Homs, però no ho compartim tot; tampoc el que diuen Gabriel o Castellà. Estic als antípodes ideològics de CDC però sempre he dit que això sense CDC no es feia. I ara no va de guanyar-nos entre nosaltres sinó de guanyar un país.

ERC no és equidistant, doncs? No està sent tou amb la CUP?
ERC s'ha situat o l'han situat a la centralitat política, que no ideològica. I ho diem així de clar: tant de bo li vagi molt bé a CDC i tant de bo la CUP es presentés a aquestes eleccions. Seria molt potent la imatge de dos o tres, quatre o cinc grups parlamentaris diferents al Congrés dels Diputats des d'espais ideològics tan diferents en la seva defensa.

Si no hi ha acord pels pressupostos, es mantenen els terminis per fer el país en 18 mesos?
Si rn són quinze, millor, i si en són vint no passa res. Sóc perico i estic acostumat a perdre i el culé no. El culé té el millor equip del món i encara pateix. Aquí passa el mateix: hem de posar fi a l'ambivalència i creure en el que estem fent. Els que qualificaven de drama i caos la negociació a Catalunya han estat incapaços d'arribar a un acord. I dic que sense pressupostos s'ha de continuar igual, s'ha de culminar el procés. Coscubiela diu que no li agraden perquè són els pressupostos de Mas. I són els més socials de la història, dins les circumstàncies econòmiques que tenim.
I si són els de Mas, no s´han de prorrogar, oi?

No són els pressupostos la millor ocasió per desobeir? Si no ho fan ara, quan ho faran?
Més que parlar de desobediència diguem que alguns fa molt temps que només obeïm el mandat que tenim, la construcció d´un estat. El que reivindico és poder escollir el moment de xocs de legalitat. Podemos planteja un tren que no xocarà mai i tothom sap que un dia xocarem amb la legalitat espanyola. Quant a si ara és un bon moment, aquesta és una pregunta per a Junqueras. El que m´hauria agradat a mi és que quan l'estat espanyol va tombar el decret de pobresa s´hagués tornat a presentar tantes vegades com ha-gués fet falta.

El 26-J hi ha en joc el lideratge de l´independentisme?
No, perquè semblaria que estem en un continu plebiscit. Ja vam guanyar amb una coalició extraordinària, tenim majoria total amb la CUP i estem absolutament legitimats per iniciar el procés. Ara són eleccions espanyoles, la gent vota en una altra clau i nosaltres ens enfrontem a una enorme maquinària mediàtica com és la de Podemos.

Em referia a la batalla interna entre ERC i CDC per liderar el procés.
El camí és reivindicar, reforçar el govern Puigdemont-Junqueras, perquè el lideratge ha de ser compartit.

Però les enquestes apunten que CDC pot no tenir un bon resultat.
Desitgem que no. També la demoscòpia donava 60 diputats a C's i en van treure 40. Volem que els vagi bé, però també a nosaltres.

Quin resultat seria acceptable per a ERC?
Mantenir-nos igual de forts i també el grup parlamentari que tenim al Congrés i al Senat. Però sortim a guanyar, a interpel·lar el votant republicà i d'esquerres que vulgui un canvi real, que és la república catalana. Som l'esquerra que no vol demanar permís. Votar Podemos és una manera de rendir-se, esperar que vingui algú d'Espanya. I no vindrà ningú. Tornarà a guanyar Rajoy i l'alternativa és Sánchez, que té aquella espasa de Dàmocles que és Susana Díaz.

Elogia CDC i carrega contra Podem. Donen per vençuda CDC i ara el seu rival a batre és Podem?
No dono per guanyada CDC perquè seria una falta de respecte. Amb CDC i la CUP som aliats i a la gent no els agradaria veure que Homs i Rufián es barallen. Iglesias i Domènech, tot i l'afinitat que hem tingut sempre al Congrés, són l'adversari electoral, perquè van guanyar les eleccions. I nosaltres també volem guanyar.

Com valora la proposta del PSOE per resoldre la qüestió de Catalunya?
No cal ser independentista per veure que això és el dia de la marmota. No tenim mania al PSOE, sinó que tenim memòria. I ens recordem del cepillo de Guerra, d´Ibarra, Díaz, Sánchez Vara... El principal problema del PSOE és el mateix PSOE.

Com ha estat, fins ara, la seva experiència al Congrés?
Hi tens la percepció que allò és casa seva, que hi estàs de pas. Que és un gran focus mediàtic, que has de saber aprofitar. Una de les frases més boniques que m´han dit és «jo no sóc independentista però em representes». Perquè això no va de canviar banderes sinó de tenir un país de tots i per a tots, del qual sentir-se orgullós. A Madrid hi ha un punt de cordialitat, hipocresia, i teatralització més gran que aquí. T'hi has d'acostumar.

S´hi ha sentit ben acollit?
Sí. Però al cap de cinc minuts de ser-hi ja m´havien comparar amb tots els dictadors de la història mundial menys amb Franco. Però el cert és que quan et dius Rufián tens la pell una mica més dura.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema