Dos dels diputats que van prendre la paraula al debat són bagencs: David Bonvehí, portaveu de Junts pel Sí a la comissió, i Anna Gabriel, portaveu de la CUP. Tots dos van tenir intercanvis amb el compareixent que anaven més enllà del rutinari intercanvi d'informacions i opinions.
Bonvehí, que va demanar la dimissió del director de l'OAC, va tenir amb ell una enganxada notable. El diputat, en la seva primera intervenció, va dir-li: "l'hi han fet mai aquí a Catalunya a vostè? En surt ben parada la societat de la seva actuació d'inventar-se casos de corrupció? Què passaria si tothom fes el que ha fet vostè?". I va afegir gairebé de seguida: "l'Oficina Antifau ha de ser tres coses: independent, íntegra, i ha d'investigar la corrupció. Doncs bé, ens sembla, de les converses, que ni independent ni íntegra, i no investigava la corrupció sinó que en creava".
Aquesta acusació directa d'"inventar" i "crear" corrupció va encendre De Alfonso, que li va fer aquest advertiment: "vostè m'ha acusat de crear corrupció, això és molt greu, això és molt greu. M'ho prendré com l'exercici de l'ús de la paraula en tràmit parlamentari, perquè, si això m'ho diu al carrer, demà sí que està querellat. (Veus de fons.) Sí, sí, jo no creo corrupció. Això és el que ha dit i aquí està: 'vostè ha creat corrupció, i això és molt greu, senyor De Alfonso'. Això no l'hi permeto a ningú. No ho vaig permetre a un diputat d'Iniciativa per Catalunya a l'anterior Parlament".
En la següent intervenció Bonvehí va limitar-se a respondre que " si li demano explicacions aquí, en aquesta seu parlamentària i no al carrer, és perquè sóc diputat al Parlament i, com a representant públic de la ciutadania, li demano les explicacions que em semblen pertinents".
Anna Gabriel, al seu torn, es va veure sorpresa quan després de la seva intervenció, crítica amb les "clavegueres de l'estat" i la corrupció en general, De Alfonso (després de dubtar si dir-li senyora o senyoreta) li va espetar: "coincideixo en gairebé tot amb vostè, encara que a molts els sorprendrà, però crec que vostè també s'ha adonat que coincideixo en gairebé tot amb vostè". Va afegir que "en el que no coincideixo és que li asseguro que mai he estat reunit amb ningú per retre comptes. Mai. Si aquesta és la impressió que de les meves paraules s'ha obtingut..., per això és pel que demano disculpes, pel to col·loquial que intento mantenir en aquestes reunions". Al cap de poc insistia: "crec que, de totes, avui vostè ha estat de les més sinceres, amb tot l'afecte, no li ho dic de broma".
La diputada sallentina, tanmateix, no va voler entrar en el joc d'afalacs i en la seva darrera intervenció li va deixar anar: "ens ratifiquem avui que la seva actuació ha esdevingut una terrible deslleialtat al Parlament de Catalunya. És vostè, com dèiem, el veritable cavall de Troia d'aquest Parlament, i no precisament la CUP. I és que vostè ha fet veure que hi podia haver una certa connivència entre vostè i nosaltres, ha pogut semblar que compartim valors, semblaria que ha volgut impregnar-se dels valors de la CUP-CC , i això sí que no ho podem admetre. Estem als antípodes totals. A nosaltres la fiscalia no ens afina, a nosaltres la fiscalia ens encausa i a nosaltres ens jutgen i ens tanquen".
