Quan un equip es forja i sobreviu any rere any a còpia d'esforç i il·lusió no hi ha d'haver lloc per a l'oblit. Quan un equip arranca passions i somriures, fa feliç la gent, no pot quedar amagat entre llibres i pols. Enguany viurem una temporada certament atípica, amb pinzellades de nostàlgia. Com quan vius un estiu inoblidable, que en aquell moment et sembla el més especial de la teva existència, però s'acaba i has de tornar a la rutina que et lliga la resta l'any. "Què ha fet l'Ametlla?", haurem de sentir molts. I farà mal. Però hi ha una lectura positiva: un símptoma clar que aquest equip ha deixat petjada. Les xifres, els diners, han fet desaparèixer l'Ametlla, però no el seu record. Res no pot fer oblidar aquestes 23 temporades en les quals el primer llogaret (o últim, depèn del sentit de la marxa) del Berguedà, que resistia com podia aquests últims anys, ha escrit amb lletres majúscules el seu nom. El futbol sala català haurà d'afrontar una nova etapa, perquè aquesta és una temporada sense l'Ametlla.
Somnis, esforç i talent
Tot va començar l'any 1987, quan una colla d'amics de la colònia, amb les plantes de la tèxtil Tàpies i Meroltex, van pensar que podrien muntar entre ells i alguns fitxatges de fora un equip competent de futbol sala. I així va ser. En set anys el conjunt berguedà va assolir sis ascensos i es va plantar a Primera Nacional A (1994).
Va ser tot un èxit, la pista s'omplia per veure l'Ametlla i la gent se sentia identificada amb aquell equip, que va arribar a la cúspide la temporada 96-97, quan va classificar-se en cinquè lloc a la categoria i fins i tot va arribar a tenir un equip filial. Es tracta d'un dels millors moments que ha viscut, segons el seu històric president, Enric Escudé: "si poso els disgusts i les alegries en una balança, sempre pesen més les experiències positives, i aquesta en va ser una. L'esport, després de la família, sempre ha estat la meva vida".
El principi de la fi
Dues temporades més tard l'equip va baixar a Primera Nacional B, i va començar el segle XXI amb mal peu, amb un altre descens, en aquest cas a Territorial. Però és que l'Ametlla s'ha creat dels somnis i de la fe, i amb aquest revés no va morir. Tres temporades més tard va tornar a Nacional B, i l'any 2006 es va enfrontar als herois del passat recuperant la categoria de Nacional A. Però en aquell moment l'economia de l'Ametlla ja no era per llançar coets. Ja no hi havia tants aficionats a la graderia del pavelló de Puig-reig, i un cop consumat el descens de nou, es van viure tres temporades de dèficit que van posar data de caducitat a l'entitat berguedana.
"Abans venien de 150 a 200 persones, ara tan sols en venien 30, però és que, a més, ja n'hi ha a tot arreu, de futbol sala. Sempre hem hagut de fer mans i mànigues per aconseguir els diners. Mal pagàvem els desplaçaments als jugadors i tan sols quan érem a Nacional A vam pagar als entrenadors. Amb totes aquestes dificultats vam haver de plegar. Feia tres temporades que hi havia dèficit, perdíem 3.000 o 4.000 euros. En l'assemblea vam exposar les raons per plegar i ningú no s'hi va oposar", va relatar, emocionat, Enric Escudé, que, malgrat tot, no tanca la porta, a llarg termini, a un retorn de l'Ametlla: "això no vol dir que no hi torni a haver un equip. N'he sentit parlar i jo ajudaria en el que pogués, encara que ja crec que em toca gaudir i prou del futbol sala".
Escudé no exagera. El caliu de l'entitat berguedana fa que aquells que hi arriben s'hi vulguin quedar més temps. Durant les 23 temporades hi han passat 114 jugadors i 12 tècnics, però molt pocs són els qui tan sols hi han estat un any. Un equip pioner en el futbol sala català (segon equip format al Berguedà després del Puig-reig) va jugar durant set temporades a Nacional A i al llarg de tota la seva història va disputar 676 partits, dels quals va guanyar 333, en va empatar 75 i en va perdre 268, amb 2.907 gols a favor i 2.558 en contra.
Passaran dies, setmanes o mesos. Però llavors ho veurem clar. "Què ha fet l'Ametlla?", preguntaran. Alçarem el cap, ens mirarem als ulls i un nostàlgic somriure es dibuixarà als llavis. "Sí, l'Ametlla, quins records!", passarà pel nostre cap. I reprendrem el camí agraint a Escudé i companyia tot el que ens han regalat durant 23 anys.
