Fora d'un inesperat miracle, com ho seria guanyar els 4 partits que queden i que tots els resultats dels altres equips quadressin, ahir el Bàsquet Manresa es va acomiadar de la possibilitat de jugar enguany els play-off. L'Assignia va lluitar, va plantar cara a un rival motivat i a un arbitratge parcial que mai no va mesurar amb el mateix criteri. Al capdavall, però, va acabar cedint a l'empenta de Koko Ivanov i dels locals. Ara queda gaudir en el Nou Congost dels partits amb el Reial Madrid, l'Estudiantes i el Barça.
Jaume Ponsarnau va repetir el cinc inicial que tan bon resultat li havia donat els darrers dies, amb Rodríguez, Hanga, Gladyr, Justin Doellman i Asselin. Pels alacantins, els que començaven el partit eren el base Pedro Llompart, Ty Ellis, Stojic, Koko Ivanov i Barnes. Els del Nou Congost van començar amb bones defenses i amb un parell de rebots de Gladyr. Es va avançar el conjunt manresà amb 0-6 i va ser Llompart, des de la línia de 6,75, el que trencava la sequera local amb el 3-6. La segona falta de Hanga, en atac, va portar a la pista el capità de l'Assignia, Montañez. Cada atac era una guerra, ambdós equips no es podien desfer de les defenses que es trobaven, molt enganxoses. Per part del Lucentum, Vidorreta va fer entrar Kone i Álex Urtasun. Amb dos tirs lliures que va anotar Pedro Llompart, els jugadors del Centre de Tecnificació es van posar a tan sols un punt (5-6). Però un triple de Javi Rodríguez i la cistella de dos de Montañez donaven més aire als de Ponsarnau (7-11, min. 7).
La rotació del Lucentum no es parava i entraven Rafa Freire i un dels grans perills en el tir exterior, Benjamin Dewar. Però l'Assignia es mantenia ferm, ara amb Downs en pista i Doellman posava un 7-15 en el lluminós. Amb els homes de la banqueta entrant al partit, l'equip de Ponsarnau manava (15-18).
Estava clar que el jugador que tenia més pòlvora i activitat en el Lucentum era un Dewar que va fer pujar el 17-18. Els alacantins, amb una defensa pressionant a tota la pista, intentaven embussar idees en l'Assignia que es carregava amb moltes faltes. Hanga tornava per Montañez i Hernández provava un triple que picava al ferro; malgrat tot, el base de l'Assignia posava el 17-20 i mantenia els del Congost per davant. Downs anotava un de dos tirs lliures i Ivanov forçava un empat (21-21, min 34). Achara va trobar espai per una safata que va precedir el primer avantatge local, amb un triple de l'inevitable Ben Dewar (24-23). Era un moment de gran càrrega psicològica i Jaume Ponsarnau va posar tot el ferro al parquet, recuperant el cinc inicial que va col·locar el 26-28.
La tercera falta va tornar cap a la banqueta Adam Hanga, que va ser rellevat per Downs. De nou era Javi Rodríguez qui s'atrevia amb un triple, i tornava a estar fi (26-31). L'equip manresà va encaixar, des de la cantonada, el triple de Mario Stojic però es mantenia amb curts avantatges amb els tirs lliures que anava convertint (31-34). Era un partit de gran duresa física i cada pilota es lluitava amb afany.
Els triples eren la sal del matx, a un encert de Pedro Llompart, de seguida s'hi tornava Gladyr. Justin Doellman ja tenia dues personals, però els bagencs arribaven amb un 34-37 a la mitja part.
Contra el rival i els àrbitres
Montañez era al cinc manresà de la represa. El Lucentum podia empatar (41-41) gràcies a una alta efectivitat de Llompart i Ivanov. Hi responia Doellman, que era el qui aguantava els manresans (43-45), tot i que es carregava amb la seva tercera falta, que els àrbitres van decretar com anti-esportiva.
Aguantava Doellman en pista i el Manresa, ara amb un triple de Montañez (45-48, min 25). Els de l'Assignia s'enfrontaven a un xoc de continu desgast físic i mental; el públic pressionava els àrbitres i els vermells mantenien el tipus amb la bona dosi de valentia i movent la pilota de pressa en atac. La pressió ambiental feia el seu efecte i els tres col·legiats s'empassaven el xiulet en benefici del Lucentum però el Manresa no desistia: Josh Asselin va posar el 51-52 abans que Anna Cardús castigués amb tècnica una protesta de Downs, queixant-se de l'enèsima falta no assenyalada. Es va cloure el tercer quart perdent de cinc (57-52) després d'un triple de Llompart. Tot es complicava.
El Manresa encetava el darrer capítol del matx amb Hernández, Hanga, Gladyr, Doellman i Kieron Achara. El Lucentum veia a prop decantar d'una forma ja definitiva el matx i es va escapar de 10 punts (62-52). Doellman i Gladyr (amb un increïble 2+1) donaven vida al Manresa (62-57) quan mancaven encara set minuts. I l'Assignia es va animar amb el triple de Gladyr al qual va respondre Dewar (65-60). No va encertar en la penetració el base manresà Hernández i era de nou Dewar qui castigava amb un bàsquet (67-60) quan faltaven cinc minuts per al desenllaç.
L'Assignia no llançava encara la tovallola, malgrat les dificultats i es posava a cinc (69-64) a tres minuts i mig del final. Lamont Barnes tan sols va encertar un tir lliure però Hanga no va trobar cistella en la seva arriscada penetració però els manresans van recuperar pilota i una claríssima antiesportiva que van fer a Doellman era marcada com a falta normal i corrent. Però ell mateix establia el 70-66 a manca de dos minuts. Perdia la pilota l'equip del Lucentum i anava al tir lliure Adam Hanga, que va aprofitar els dos intents (70-68). Quedava tan sols un minut i mig. Barnes es va quedar sol a sota i treia la falta. Tot i no ser un bon llançador, aquest cop va encertar (72-68) i el triple de Gladyr va picar al ferro.
Amb 54 segons al crono, ara no va encertar Barnes en el tir lliure, però tampoc Doellman amb un tir triple vital. Rafa Freire va anotar un tir de personal (73-68). Tampoc no afinava Hernández de tres; al final, derrota de sis punts (76-70).
