L'any 2007, Andreu Vivó va concedir una entrevista al diari Regió7 per valorar la seva trajectòria esportiva, que en aquell moment arribava a la fi. D'entre les seves respostes, hem seleccionat cinc frases que defineixen com el gimnasta concebia el món de l'esport i la competició:
Una experiència enriquidora
«La gimnàstica m´ha format, he viatjat per tot el món, he après cinc llengües: parlo català, castellà, anglès, francès i italià, a més de ´xafar´ una mica el rus. He viatjat per tot el món, he conegut moltíssima gent. He estat un gimnasta atípic. Amb la mesura d´un esportista, he viscut la vida».
Els resultats no ho són tot
«Més que pels resultats esportius, he mirat d´enriquir-me com a persona. Tinc clar que mai no he renunciat als meus principis per voler ser més».
Renunciar per principis
Als Jocs d´Atenes em van voler posar de reserva,i no vaig voler; no sóc el segon plat de ningú. Vaig agafar les maletes i el cotxe, vaig marxar de Madrid. Després se´n va lesionar un i hi hauria pogut anar. Però vaig ser conseqüent amb mi mateix.
Els seus suports
«La família, ha estat el més vital. Sobretot la meva mare,que ho ha fet tot ella sola,la meva germana,també el meu oncle i les seves cosines amb qui vaig estar vivint dels 10 als 14 anys a casa seva, a Barcelona. El Martí Besora, que va ser el gran artífex per aconseguir que jo fes gimnàstica seriosament i que era company d´INEF d´Alfredo Hueto. Ells han estat els meus dos únics entrenadors, això tampoc no és gaire normal».
Treballar per fer la gimnàstica popular
«Una de les idees que tinc és treballar algun dia com a gestor esportiu. Promocionar la gimnàstica, saber obrir-la i fer-la popular. Espero,si arribo a ser un directiu, no convertir-me en tot allò que he odiat».
