Romero: «El primer any em van dir que, si no ens salvàvem, el club no tenia futur»

Quin balanç fa de les tres temporades com a director esportiu? És just que la gent destaqui el descens de l´últim any?

Ni just ni injust, és la realitat. Quan ho veus amb perspectiva, em molesta quan es parla «dels mals resultats dels últims anys». No m´importa que es parli dels mals resultats de l´últim any, perquè són reals, però els dos anys anteriors vam guanyar més partits que dos equips amb més pressupost i, en principi, millors. A més, hi ha dos MVP (Musli i Grigonis) que són en altres equips. I l´entrenador del primer any (Pedro Martínez) ara guanya la lliga. T´has de quedar aquestes petites batalles perquè guanyar la guerra a Manresa és molt complicat.

El club enceta una etapa però es manté una línia, oi?

Per això vull recordar Nasi Perramon. Hi ha una feina prèvia i una d´aquests tres anys. Alguna decisió que vaig prendre aquest any anava encaminada en aquest sentit. Si volíem treballar amb un equip a mitjà termini, no podíem fer tants canvis com els anys anteriors. No va sortir bé, però hi ha uns jugadors i ja veurem qui arriba al primer equip.

El seu primer any al càrrec va fer molts canvis de jugadors.

Pedro Martínez era molt exigent, jo també ho era molt més del que ho sóc ara a curt termini. Tot va ser per millorar l´equip i ens en vam sortir. El primer any em van dir que si no ens salvàvem, el club no tenia futur. Si hagués hagut de fer 25 moviments, els hauria fet.

Això va ser una pressió extra?

La pressió extra va ser arribar al càrrec a final de juliol sense entrenador, sense delegat, i al cap de dos dies el preparador físic se´n va.

També han tingut problemes amb jugadors que ocupaven posicions clau. Han pesat molt?

Pesen perquè s´han de fer moltes apostes i un tant per cent molt gran ha de sortir bé. Algunes han sortit bé, d´altres no. Però és veritat que no trobar el base adient ha estat un handicap. S´ha de dir també que mai hem pogut portar ni la primera ni la segona opció que havíem treballat.

Dejan Musli ha estat el seu millor fitxatge?

Ningú parla de Davin White, que l'hauríem volgut tenir tres anys més. Grigonis va ser un encert total però no el vam poder mantenir més. De Musli sabíem que l'havíem de posar en forma i que mentalment estigués bé. Però també estic orgullós d'altres jugadors. Seeley va ser aquí poc temps però ha acabat jugant al Maccabi, Chase Simon és un jugador molt important també, Sakic...

Per tant, la feina està ben feta i falten diners per retenir-los?

La feina no està ben feta si guanyes els partits que guanyes aquest any. Hem tingut encerts, sí, però també desencerts. I tenint molts diners també ho pots fer malament.

Com veu la nova tasca?

La feina ja la feia, però no hi podia tenir una dedicació completa. Fins ara tenia moltes més tasques, sobretot una de molt important, amb molt desgast.

Es buscaran jugadors en mercats més alternatius?

En el cas d'Adhmed Khalaf, ningú més apostava per ell perquè és d'Egipte i, per tant, no és cotonou (ocupa plaça d'extracomunitari). Com Ibaka, que aquí també jugava com a americà. Ara es pot dir que a Manresa tenim un jugador que és dels 20 millors del món de la seva categoria i de la superior, amb una edat inferior. Només podem fer aquestes apostes. M'agradaria tenir més catalans, sí, però els que tenim d'aquesta projecció se'ls emporten els veïns.

Això es pot canviar?

S'intentarà canviar. I no és que fins ara no s'hagin fet bé les coses, però és molt difícil que quan ve un equip, i no vull dir el nom... Costa molt amb l'entorn, el nen...

Els joves han d´assegurar el futur esportiu i econòmic?

Sí, té dos vessants. Qualsevol jugador que portem, que el formem i que es faci bo, el més normal és que el vinguin a buscar. El Manresa és un equip venedor i, si ho fan bé, és molt complicat que es quedin.

Per un jove es pot cobrar més.

Sí, però també tens més despesa, personal i de formació.