Números dignes d'estudi els del Manresa. I no només pels que està fent lluny del Congost, sinó pel contrast que hi ha entre quan juga a fora i quan juga a casa, sobretot aquesta temporada. Dissabte, a Lloret, els manresans van complir un any d'imbatibilitat en les seves sortides entre les temporades 2016-17 i la present, 2017-18.

El 0 a 1 s'ha d'afegir a altres disset marcadors favorables (6 empats i 11 victòries) des del 5 de febrer del 2017, quan els blanc-i-vermells van empatar al camp del San Juan de Montcada. La darrera derrota, curiosament al terreny de joc del Lloret, data del prou llunyà 21 de gener (2-1).

En les darreres campanyes, el Manresa s'ha especialitzat en els bons resultats a domicili i en la dificultat de tirar endavant els partits de casa. Aquest curs, el Manresa ha jugat onze confrontacions com a visitant, de les quals va empatar les dues primeres (amb el Vic i el Sabadell B) i ha guanyat les nou següents. En canvi, al Nou Estadi, l'equip que ara dirigeix Dani Andreu ja ha cedit catorze punts, amb quatre derrotes i un empat. Tot i aquesta davallada d'efectivitat com a local, el Manresa és actualment el segon classificat, a sis punts del líder Grama i amb un partit pendent que ha de jugar dissabte que ve al Congost contra el Llagostera B (18 h).

Respecte al tercer a la classificació, la Montañesa, els manresans tenen quatre punts d'avantatge, que podrien ser set si superen els gironins dissabte. Cal recordar que el campió de cada grup de Primera Catalana puja directament a Tercera Divisió, i els dos segons promocionen.

Qui més qui menys podria pensar que aquesta tendència en els resultats dels blanc-i-vermells es donen sobretot amb Dani Andreu a la banqueta, però no és així. La temporada passada, la bona ratxa de marcadors com a visitant del Manresa es va aconseguir amb Albert Garcia a la banqueta (ara a la Xina). Enguany, va començar Jose Solivelles i va treure resultats positius en les cinc primeres sortides (fins i tot va ser destituït després d'una destacada victòria a la Verneda de Barcelona per 1 a 3, contra el Júpiter).

També pel que fa a aquesta mateixa campanya, en la qual el Manresa té entre cella i cella l'ascens a Tercera Divisió, els rivals més forts dels manresans els han tingut a fora. Han destacat, per sobre dels altres triomfs, els dels camp del capdavanter Grama (0-1) o el de la Montañesa, que és tercer (0-2). També s'ha imposat a casa del Can Vidalet (0-3) o de la Jonquera (0-1). En canvi, al Congost, equips de la part baixa i de la zona mitja, com el Cardedeu (1-2) o el propi Lloret (0-1), han sumat els tres punts. També hi han guanyat el Farners (0-1) i el conjunt revelació, el San Juan de Montcada (1-2); i hi va empatar fa una setmana el Vic (0-0).

Un factor clau en els bons resultats com a visitant és que el Manresa rep molt pocs gols, amb el 0 a 1 com a resultat força habitual. Així, els manresans han rebut només tres gols en onze desplaçaments. Al Congost, en canvi, n'ha encaixat fins a nou. En el global, els blanc-i-vermells són els segons menys golejats del grup, amb dotze gols (al capdavant hi ha el líder Grama amb 10).