La darrera sessió del judici del crim de Castellfollit del Boix va evidenciar ahir una discrepància absoluta entre les acusacions i la defensa sobre la credibilitat de l'excunyada de l'acusat, testimoni principal del cas. Mentre que la fiscal es va mostrar «convençuda» que diu la veritat i que va tardar sis anys a fer-la pública «per por», la defensa va replicar que el relat incriminatori de la noia no és creïble, que es deu a una revenja i que la va dur a terme quan es va assegurar que ja no podria ser jutjada per encobriment. El cas va quedar vist per a sentència i ara el jurat haurà de resoldre el veredicte.
El processat, l'igualadí Albert C., s'enfronta a 17 anys de presó acusat d'haver matat el també igualadí Manel del Corral Jorge, de 22 anys, el cadàver del qual va aparèixer cremat el 2 de maig del 2009 en un cobert abandonat de Castellfollit. La investigació policial va determinar que havia mort per dues ganivetades el 27 d'abril.
L'any 2013, ja va ser jutjat pels fets Marc C., el germà de l'ara acusat, i va ser absolt pel jurat, en sentència ferma. Dos anys després, el març del 2015, la seva exnòvia va acudir als jutjats de Manresa per incriminar els dos germans, cosa que va fer reobrir el cas i va comportar l'enjudiciament d'Albert C. (ja que Marc C. ja no podia tornar a ser jutjat pels mateixos fets).
La noia, en la seva declaració de la setmana passada en el judici, va explicar que el dia dels fets va sentir com Del Corral arribava a casa dels dos germans i es tancava amb ells en una habitació. Seguidament, va sentir «un crit» de Del Corral i, al cap d'una estona, els germans van sortir sols de l'habitació, portant una motxilla d'esport gran, on va concloure que hi havia la víctima, morta.
La fiscalia conclou que l'acusat, Albert C., va matar Del Corral (després de lligar-li les mans a l'esquena) perquè reclamava als germans un deute de 200 euros per la venda de drogues. Un cop mort, afegeix, el van portar al cobert de Castellfollit, on va ser cremat.
Una relació de «dependència»
En la seva exposició final d'ahir davant del jurat, la fiscal va explicar que, quan el 2015 va rebre la trucada dels jutjats de Manresa advertint-li que havia aparegut un nou testimoni, ella va endevinar de seguida que es tractava de l'exnòvia del Marc. La fiscal creu que el seu relat és «versemblant, sense vaguetats ni inexactituds», i que, si no ho va delatar en el seu moment, era perquè tenia «una relació de dependència amb el Marc» i tenia por «de quedar-se sola», ja que, aleshores, els seus únics vincles eren amb la seva família política. «La noia va actuar com s'esperava que actués», va dir.
Tot i que la relació es va trencar l'any 2010 (quan Marc C. estava a presó provisional), la fiscal va justificar que la noia tardés fins al 2015 a revelar els fets perquè va ser el primer cop que va trobar «confiança» en algú per explicar el cas: el seu actual company sentimental. El noi, va dir la fiscal, la va animar a denunciar els fets, tot assessorant-se abans amb un advocat «perquè la noia tenia un gran sentiment de culpa».
«Hauria de ser gelosia patològica»
La fiscal va rebutjar la possibilitat que l'exnòvia decidís mentir per gelosia, arran que es trobés al carrer Marc C. amb la seva nova parella, embarassada. «Hauria de ser gelosia patològica per actuar i mentir d'aquesta manera, ja que ella, durant aquests cinc anys, va tenir dues noves parelles i va tenir un fill. I ningú no ha dit que la noia tingui cap trastorn», va concloure la fiscal, que també va defensar la consistència dels indicis contra Albert C. trobats al lloc del cadàver (el senyal d'unes roderes i uns tiquets de compra) i que en el seu dia també van incriminar Marc C.
La defensa, però, va restar tota credibilitat a la noia: «Menteix. Ella no va ser testimoni de res», va dir l'advocada defensora en la seva exposició final, i va atribuir el relat de la noia a una revenja sentimental. «Fer mal a l'Albert és una manera de fer mal al Marc», va indicar la lletrada, tot assenyalant mancances en el relat incriminatori: «No ha donat detalls de res. Només diu que va sentir alguna cosa, però no pas veure res». I va considerar impossible que Albert C. sortís de l'habitació duent, amb una sola mà, una motxilla amb un cadàver a dins (que devia pesar uns 70 quilos), tal com va declarar la noia: «Ni Schwarzenegger podria», va dir irònicament.
Segons la lletrada, la noia es va esperar a incriminar falsament els dos germans el 2015 perquè havia passat el termini de cinc anys perquè prescrivís el delicte d'encobriment i, per tant, quan es va assegurar que podria acusar els dos germans sense exposar-se a ser jutjada ella: «Si hagués declarat que va veure alguna cosa, la podrien jutjar a ella per assassinat. En canvi, dient només que va escoltar (però no veure), s'exposava, a tot estirar, a un delicte d'encobriment. Un delicte que prescriu al cap de cinc anys, que són els que havien passat quan ho va dir».Un sospitós «no investigat»
La defensa va afegir que la víctima, a causa de la seva activitat de venda d'haixix, es relacionava amb persones perilloses i que el crim va ser realitzat per «professionals», ja que els assassins van lligar la víctima de mans a una cadira, li van clavar dues ganivetades directes al cor i van cremar el cadàver en un lloc solitari. I també va lamentar que els Mossos no investiguessin un delinqüent amb antecedents, el perfil genètic del qual coincidia amb l'ADN localitzat en tres cabells que van aparèixer en una motxilla de la víctima que era al lloc del cadàver.
