La feinada per organitzar el pessebre vivent del Pont Llarg de Manresa va tenir recompensa i la ventada d'ahir, en comptes de fer recular l'assistència, la va enlairar del miler de visitants de l'any passat, quan va fer el salt del petit al gran format, a entorn de mil dos-cents enguany.
Dos-cents trenta figurants van donar vida ahir a un espectacle que posa en valor el Pont Llarg de Manresa, l'aqüeducte construït el 1864, quan l´Ajuntament va concedir el permís per ampliar la zona de regadiu de la ciutat cap a les partides del Colomer, el Poal i Masdeplà, situades darrere de la serreta de can Font i la Talaia. Aquesta transformació de terra de secà en regadiu es va fer perquè s'havien perdut unes 7,2 hectàrees de regadiu amb motiu de la construcció de les carreteres de Cardona i Vic.
A banda dels figurants, els membres de l'organització i els voluntaris de Creu Roja van fer possible una representació estructurada en trenta-dues escenes que combinava les de gran format, com el campament dels Armats, el palau d'Herodes o l'aplec de dimonis, amb tota mena d'oficis.
La cura amb què es van escenificar s'evidenciava en la recuperació d'eines antigues que feien servir els fusters, terrissaires, picapedrers, cistellers, ferrers, cosidores, cuineres, rentadores, llenyataires, horticultors i carboners.
Cua una hora abans
Una hora abans que obrís portes el pessebre ja hi havia no una cua considerable sinó dues, la dels que ja tenien entrada i la dels que encara l'havien d'adquirir. Dels nervis inicials pels problemes per fer rutllar un espectacle que presentava importants millores d'il·luminació i sonorització amb relació a la primera edició en gran format, es va passar a un flux continu d'assistents que transitaven des de la rotonda de l'avinguda Universitària a l'aqüeducte i les primeres cases de pagès del Poal i l'entorn del Casal de l'Església de la Mare de Déu de l'Esperança.
És la segona vegada que el pessebre vivent de la Mion es fa en gran format, però en realitat acumula una història de 30 anys si es compta tot el temps que es va fer als baixos de la parròquia de la Mare de Déu de l'Esperança.
El públic hi va assistir malgrat que el vent bufava amb prou intensitat per tirar a terra tanques metàl·liques i atiar, rabiüt, les desenes de focs que donaven caliu a un espectacle amb molts animals i en què les rentadores no dubtaven a rentar amb aigua de la Sèquia, els horticultors a treballar la terra i els fusters a passar ribots ben esmolats. Al naixement, una criatura de mesos deixava clara la implicació del barri.
